The World Ends with You
 Imatges externes | |
|---|---|
 |
Portada |
The World Ends with You (al Japó, It's a Wonderful World (すばらしきこのせかい, Subarashiki Kono Sekai)) és un videojoc de rol d'acció codesenvolupat per Square Enix i Jupiter per a Nintendo DS. Ambientat al barri comercial de Shibuya, a Tòquio, presenta un estil artístic característic i elements de fantasia urbana inspirats en el barri i la seva cultura juvenil. El desenvolupament es va inspirar en diversos elements de l'anterior joc portàtil de Jupiter, Kingdom Hearts: Chain of Memories. Es va publicar al Japó el juliol de 2007 i a les regions PAL i l'Amèrica del Nord l'abril de 2008. Posteriorment, h.a.n.d. va desenvolupar una versió millorada per a dispositius mòbils, publicada el 2012 amb el títol de The World Ends with You: Solo Remix, mentre que el 2018 es va publicar arreu del món una altra versió millorada per a Nintendo Switch, The World Ends with You: Final Remix.
En la història, el protagonista Neku Sakuraba i els seus aliats es veuen obligats a participar en un joc que determinarà el seu destí. El sistema de combat aprofita moltes de les característiques particulars de la Nintendo DS: els combats tenen lloc simultàniament a les dues pantalles i determinats atacs s'executen fent moviments sobre la pantalla tàctil o cridant al micròfon. Elements de la cultura juvenil japonesa, com la moda, el menjar i els telèfons mòbils, tenen un paper important en les missions i en la progressió dels personatges.
The World Ends with You va rebre l'aclamació de la crítica, que en va elogiar els gràfics, la banda sonora i la integració de les mecàniques de joc amb l'ambientació de Shibuya, tot i que també es van criticar la corba d'aprenentatge i la imprecisió ocasional dels controls tàctils. Ha estat considerat un dels millors videojocs de Nintendo DS i un dels millors videojocs de tots els temps. Durant la primera setmana a la venda va ser el segon joc de Nintendo DS més venut al Japó i, quan es va publicar a l'Amèrica del Nord, va ser el títol de la consola més venut.
Shiro Amano, guionista i dibuixant del manga de Kingdom Hearts, va crear posteriorment un manga basat en el videojoc. Una adaptació d'anime produïda per Square Enix, DOMERICA i Shin-Ei Animation, The World Ends with You the Animation, es va emetre entre el 10 d'abril i el 26 de juny de 2021.
Les versions per a iPhone, iPad i Android es van retirar de les botigues digitals el juliol de 2023.[1]
Una seqüela, Neo: The World Ends with You, es va publicar arreu del món per a Nintendo Switch i PlayStation 4 el 27 de juliol de 2021 i per a Windows el 28 de setembre del mateix any.
Sistema de joc
The World Ends with You és un videojoc de rol d'acció estructurat en tres capítols, corresponents a les tres setmanes durant les quals Neku participa en el Joc dels Segadors, i cada capítol es divideix al seu torn en els diferents dies de la setmana. El jugador controla Neku i la seva parella mentre exploren Shibuya per completar la missió de cada dia. Encara que moltes missions s'han d'acabar dins d'un límit temporal determinat, el compte enrere no està relacionat amb el temps real que passa per al jugador.[2]
Shibuya està dividit en diversos sectors. Alguns poden ser inaccessibles en determinats dies o estar bloquejats per un mur que només desapareix quan el jugador satisfà les exigències d'un Segador proper, com ara eliminar símbols Noise, portar roba d'una marca determinada o aconseguir un objecte.
Neku pot escanejar l'entorn activant una insígnia especial. Això li permet llegir els pensaments dels personatges no jugadors del Realground i detectar memes, pistes que poden ser necessàries per avançar en la història.[3] L'escaneig també revela símbols Noise que es desplacen per la zona o que, en alguns casos, envolten un personatge concret. El jugador inicia una batalla tocant-ne un; cada símbol equival a una ronda de combat.
Seleccionar diversos símbols Noise simultàniament origina un combat de diverses rondes, denominades «reduccions» al joc. Cada ronda augmenta progressivament la dificultat, però també les recompenses en cas de victòria. Modificar la dificultat dels Noise i la quantitat màxima de salut de Neku i la seva parella també altera les recompenses obtingudes.
Cada zona té unes tendències de moda pròpies que influeixen en el sistema de joc. Si el jugador utilitza insígnies o roba de les marques més populars d'aquella zona, els seus efectes augmenten; en canvi, els objectes de les marques menys populars perden eficàcia. Les marques intermèdies no es veuen afectades. El jugador pot incrementar la popularitat d'una marca en un barri combatent-hi repetidament mentre porta objectes d'aquella marca.[3] També pot entrar a botigues per comprar insígnies, roba i aliments, que permeten millorar permanentment els atributs bàsics dels personatges.[3]
Després de completar el joc, es pot tornar a qualsevol dia de la història i repetir-ne els esdeveniments conservant les estadístiques i l'inventari dels personatges. En aquest mode es poden desbloquejar els «informes secrets», textos que aporten informació addicional sobre la història, completant determinades missions de cada dia.[4] Acabar el joc també dona accés a «Another Day», un dia addicional amb missions pròpies.
El joc conté un minijoc anomenat «Tin Pin Slammer» —també conegut com a «Marble Slash»— que es pot jugar contra rivals controlats per l'ordinador o contra fins a tres jugadors més mitjançant connexió sense fils. Els participants utilitzen les seves insígnies per intentar expulsar les dels rivals del tauler.
The World Ends with You conté unes insígnies anomenades psych pins, que posseeixen poders que Neku només pot activar quan les porta equipades. Es poden utilitzar durant els combats, al Tin Pin Slammer o com a objectes d'intercanvi. La majoria, especialment les de combat, es poden potenciar acumulant «Pin Points» (PP), i algunes evolucionen en versions més poderoses. Els PP s'obtenen principalment combatent, però també deixant el joc inactiu durant un període de temps, interactuant amb altres jugadors de Nintendo DS o mitjançant trobades aleatòries amb altres consoles. Cada mètode afecta de manera diferent el desenvolupament de les insígnies.[3]
Combat
El sistema de combat s'anomena «Stride Cross Battle System». Les batalles tenen lloc simultàniament a les dues pantalles de la Nintendo DS: Neku lluita a la pantalla tàctil i la seva parella a la superior, cosa que representa dues «zones» diferents d'un mateix espai. Els dos personatges s'enfronten simultàniament als enemics que existeixen en totes dues zones. Neku i la seva parella estan sincronitzats durant el combat i comparteixen la mateixa barra de salut; per tant, encara que un dels dos no rebi cap dany, tots dos poden perdre la batalla si l'altre en rep massa.[3]
Durant la batalla, una esfera verda de llum passa d'un personatge a l'altre. Alternar els atacs fent servir el personatge que té l'esfera augmenta el dany causat. El temps que l'esfera roman amb cada personatge depèn de la «ràtio de sincronització» entre Neku i la seva parella. Determinades peces de roba en poden modificar la velocitat.[2]
El jugador controla Neku executant accions sobre la pantalla tàctil en funció de les insígnies que tingui equipades. Entre aquestes accions hi ha lliscar el llapis tàctil sobre un enemic, tocar repetidament la pantalla per disparar projectils, mantenir premut un enemic per infligir-li dany o cridar al micròfon per provocar un atac que afecta tota la pantalla. Altres insígnies s'han de tocar directament per activar-les, com les que restauren salut.[3] Cada insígnia té un nombre limitat d'usos abans d'haver de recarregar-se. Algunes només es poden utilitzar un nombre determinat de vegades durant una sèrie de combats i no es recuperen fins que aquesta acaba. Al principi Neku només pot portar dues insígnies, però posteriorment el límit augmenta fins a sis.[2]
La parella de Neku, que apareix a la pantalla superior, es pot controlar amb els botons de la consola, encara que també es pot deixar parcialment en mans de l'ordinador. Cada parella disposa d'una mecànica basada en un joc de cartes; en el cas de Shiki, per exemple, el jugador ha d'aparellar cartes Zener ocultes.[3] La parella executa atacs mentre el jugador recorre amb la creueta o els botons una seqüència de fletxes fins a seleccionar una de les cartes disponibles.
Si es compleixen les regles del joc de cartes, s'obté una estrella. Quan se n'han acumulat prou, Neku i la seva parella poden executar conjuntament un poderós atac «Fusion».[3] El jugador també pot ajudar la parella a esquivar atacs.[3]
En les reedicions per a sistemes d'una sola pantalla, com els dispositius mòbils i Nintendo Switch, el sistema es va modificar. La parella es converteix en una mena d'insígnia addicional entre les de Neku i es pot invocar mitjançant accions tàctils semblants. El jugador ha d'alternar els atacs de Neku i els de la parella per carregar l'atac Fusion.
A Nintendo Switch també s'hi va incorporar un mode cooperatiu local en què un segon jugador controla la parella de Neku amb un altre Joy-Con i disposa d'un conjunt limitat d'atacs.[5]
Argument
Ambientació
El joc té lloc en una versió fictícia del barri comercial de Shibuya, a Tòquio. Mentre la vida quotidiana continua al Realground (RG), determinades persones mortes són transportades a un pla d'existència alternatiu anomenat Underground (UG), on té lloc el Joc dels Segadors.
Per poder participar-hi, els morts han de lliurar allò que més valoren. A canvi, tenen l'oportunitat de guanyar el premi: tornar a la vida o transcendir cap a una forma superior d'existència espiritual. La majoria dels que opten per transcendir es converteixen en Segadors, que actuen com a adversaris dels jugadors en partides posteriors.
Cada Joc dura una setmana i serveix per jutjar el valor de la humanitat. Els participants han de completar objectius d'acord amb les regles creades pel Compositor, una entitat gairebé divina que controla Shibuya. El Segador de rang més elevat, el Director, ordena als altres Segadors que dificultin els esforços dels jugadors. Si un jugador o un Segador no completa una missió, la seva ment i el seu esperit es dispersen i la seva existència és esborrada.
Els jugadors de l'UG són invisibles per als vius del RG, però en alguns casos poden llegir o influir en els seus pensaments. L'UG està poblat per criatures anomenades «Noise», atretes per les emocions negatives dels vius. Per progressar en el Joc, els participants sovint han de destruir-les.[3] Cada Noise existeix simultàniament en dues «zones» paral·leles i només pot ser eliminat si dos jugadors que han establert un pacte l'ataquen simultàniament des de totes dues.
Les missions arriben mitjançant missatges de text als telèfons mòbils dels participants, i a la mà dreta els apareix un compte enrere que indica el temps que queda per completar-les.[3] Quan s'acaba una missió diària, els jugadors supervivents apareixen al començament de la jornada següent sense percebre el temps transcorregut entre totes dues.
Personatges
El jugador controla Neku Sakuraba (桜庭 音操, Sakuraba Neku), un adolescent inicialment asocial que assegura que no entén les altres persones i evita relacionar-s'hi.
Durant la primera setmana del Joc, la seva parella és Shiki Misaki (美咲 四季, Misaki Shiki), una adolescent que ha adoptat l'aparença física de la seva millor amiga perquè el seu propi aspecte era el preu que havia hagut de pagar per entrar al Joc.
A la segona setmana, la parella de Neku és Yoshiya Kiryu (桐生 義弥, Kiryū Yoshiya), un adolescent intel·ligent i astut que prefereix que l'anomenin Joshua.
La seva última parella és Daisukenojo Bito (尾藤 大輔之丞, Bitō Daisukenojō), conegut com a Beat, que havia estat jugador abans de convertir-se en Segador. Beat ho havia fet per trobar una manera de ressuscitar la seva germana petita, Raimu Bito (尾藤 来夢, Bitō Raimu), coneguda com a Rhyme, que s'havia sacrificat per salvar-lo d'un atac Noise.
Sanae Hanekoma (羽狛 早苗, Hanekoma Sanae), el Productor, va lligar l'ànima de Rhyme a una insígnia des de la qual es podia invocar la seva forma Noise i la va lliurar a Beat.
A banda del Compositor i del Director, hi ha altres Segadors d'alt rang. Cada setmana, el Director designa un Mestre del Joc perquè dirigeixi l'oposició contra els participants. Entre els que s'enfronten a Neku, el més perillós és Sho Minamimoto (南師 猩, Minamimoto Shō), que incompleix deliberadament les normes amb l'objectiu de substituir el Compositor.
L'objectiu final dels Segadors és progressar fins a la forma espiritual més elevada, els Àngels. Aquests supervisen els Jocs i, quan n'hi ha un en què hi ha molt en joc, envien un dels seus com a Productor. Durant les tres setmanes de la història, aquest paper correspon a Sanae Hanekoma. Disfressat de propietari d'una cafeteria de Shibuya, orienta els jugadors nous i és l'autor dels «informes secrets» que es poden obtenir completant missions addicionals un cop acabat el joc.
Trama
La història segueix Neku durant les tres setmanes en què participa en el Joc, fent parella successivament amb Shiki, Joshua i Beat. Al principi està desorientat perquè no recorda com va morir ni com va arribar a l'UG. A mesura que desenvolupa amistat amb els seus companys, comença a comprendre les regles del Joc.
Al final de la primera setmana, només Shiki obté permís per tornar al món dels vius i promet trobar-se amb Neku a l'estàtua de Hachikō. Neku també recupera el que havia lliurat com a preu d'entrada: els seus records, tret dels relacionats amb la seva mort.
Tanmateix, Shiki s'ha convertit en allò que Neku valora més, de manera que a la segona setmana és utilitzada com el seu nou preu d'entrada. Mentrestant, Beat es passa al bàndol dels Segadors amb l'esperança de trobar una manera de ressuscitar Rhyme.
Durant la segona setmana, Neku comença a recuperar petits fragments de memòria de la seva mort i acaba convençut que Sho Minamimoto, un dels Segadors amb qui s'ha enfrontat, va ser qui li va disparar. Al final de la setmana, Joshua sembla sacrificar-se per salvar-lo d'una explosió provocada per Minamimoto.
Tanmateix, Joshua no era realment mort i, per tant, la partida queda invalidada. Neku es veu obligat a jugar una tercera setmana. Aquesta vegada, el seu preu d'entrada són tots els altres jugadors, de manera que no pot establir cap pacte i sembla incapaç d'enfrontar-se als Noise. Beat, però, abandona els Segadors i torna a unir-se a Neku.
Tots dos descobreixen que tant els Segadors com la població de Shibuya porten unes insígnies vermelles especials que els renten el cervell fins a fer-los pensar de la mateixa manera. Sense cap missió concreta, Neku i Beat es dirigeixen cap al llegendari «riu Shibuya», que Joshua havia estat buscant durant la segona setmana.
Allà troben Megumi Kitaniji (北虹 寵, Kitaniji Megumi), el Director del Joc. Kitaniji explica que havia creat les insígnies vermelles per transformar Shibuya després que el Compositor el desafiés a fer-ho. Si fracassava, tant ell com Shibuya serien esborrats.
Joshua reapareix aleshores i revela que és el Compositor. Retorna a Neku la part dels seus records que faltava i aquest descobreix la veritat sobre la seva mort: havia estat Joshua qui li havia disparat i l'havia escollit com a representant en la seva aposta contra Kitaniji. Minamimoto, que aspirava a usurpar el càrrec de Compositor, havia intentat matar Joshua quan aquest es trobava debilitat en forma humana.
Després que Kitaniji fracassi en l'intent de derrotar Neku utilitzant els seus amics contra ell, Joshua proposa a Neku un últim desafiament: tots dos s'han de disparar i el guanyador decidirà el destí de Shibuya. Neku és incapaç de prendre la decisió i Joshua li dispara.
Neku es desperta novament al pas de vianants de Shibuya, desconcertat però viu.
Els crèdits mostren què succeeix set dies més tard al Realground. Neku camina d'Udagawa fins a l'estàtua de Hachikō per trobar-se amb Beat, Rhyme i Shiki, i reflexiona sobre com les tres setmanes anteriors l'han canviat. Encara que no perdona Joshua pel que va fer, afirma que confia en ell i es pregunta si també apareixerà a Hachikō.
Els informes secrets revelen que Joshua, després d'observar el canvi de personalitat de Neku durant el Joc, decideix no destruir Shibuya i acaba considerant-la una ciutat digna de continuar existint.
A New Day
La versió Final Remix afegeix un nou capítol argumental que té lloc després del final original. Neku i Beat desperten en una versió alternativa i geogràficament deformada de Shibuya i reben la missió d'escapar-ne en menys de 24 hores. Acompanyats d'una Segadora anomenada Coco Atarashi, travessen aquesta Shibuya alternativa i es retroben amb Shiki i Rhyme.
Durant el recorregut, Neku té visions d'una ciutat destruïda i d'una noia desconeguda que porta el peluix de Shiki, així com records aparentment distorsionats de la seva pròpia mort i del sacrifici de Rhyme. Quan Rhyme es torna a sacrificar per salvar Beat exactament com Neku havia vist, aquest comprèn que les imatges són visions del futur.
Neku i Beat arriben a la cafeteria de Hanekoma, que els explica que la Shibuya que han recorregut és en realitat un Noise gegant creat per Coco. Després de derrotar-lo, tornen a la realitat. Coco, enfurismada, mata Neku d'un tret, però Joshua intervé i l'obliga a retirar-se.
Joshua i Hanekoma es reuneixen per parlar dels esdeveniments recents. Revelen que Shinjuku ha estat esborrat, que han començat a aparèixer Noise al Realground i que la noia de les visions de Neku va sobreviure a l'incident. Creuen que ella era la responsable de les visions i que intentava ajudar-lo.
En un altre lloc, Coco decideix continuar utilitzant Neku per als seus plans i ressuscita Minamimoto perquè es converteixi en la seva parella.
Desenvolupament
Disseny del sistema de joc
The World Ends with You va ser desenvolupat pel mateix equip que havia creat la sèrie Kingdom Hearts, amb la participació de Jupiter, l'empresa que havia desenvolupat Kingdom Hearts: Chain of Memories per a Game Boy Advance.[6]
El desenvolupament va començar dos anys i mig abans de l'estrena japonesa, mentre es desenvolupava Kingdom Hearts II i s'enllestia Chain of Memories.[7] En aquell moment Nintendo havia presentat la seva nova consola portàtil, la Nintendo DS, que encara no era al mercat, i Square Enix va demanar a l'equip que desenvolupés un videojoc específic per al sistema.[7]
L'equip creatiu —format pel director Tatsuya Kando, el codirector Tomohiro Hasegawa, el director de planificació Takeshi Arakawa i el productor creatiu i dissenyador de personatges Tetsuya Nomura— va poder provar la DS durant l'esdeveniment «Touch DS» del novembre de 2004.[8] A partir d'aquella demostració van imaginar una versió de Chain of Memories en què el joc de cartes aparegués a la pantalla inferior i un RPG d'acció a la superior.
Durant el desenvolupament, van decidir que volien aprofitar més la pantalla tàctil i crear «un joc que només es pogués jugar a DS».[8] Això, però, plantejava un problema: si tota l'atenció se centrava en la pantalla tàctil, la pantalla superior quedava ignorada. D'aquí va sorgir la idea d'un sistema de combat simultani en dues pantalles.
Es van estudiar altres opcions per a la pantalla superior, com combats basats en ordres o un videojoc de ritme, però finalment es va optar per la mecànica de cartes, que el jugador podia controlar directament si ho desitjava.[9]
Fins i tot un cop acabada la versió japonesa, l'equip considerava que el sistema de dues pantalles podia resultar excessivament complex per als jugadors occidentals. Van intentar substituir el sistema de cartes per un indicador especial que s'ompliria amb els atacs normals de Neku, però no van poder acabar-lo a temps.[9] Per a la versió nord-americana sí que van reduir la gran quantitat d'informació dels tutorials inicials i van permetre saltar-se'ls.
El sistema «Active Encounter», que permet al jugador escollir quan i com inicia les batalles, es va concebre específicament per evitar el grinding habitual en molts RPG.[9] També es va incorporar la possibilitat d'escanejar els personatges no jugadors i llegir-ne els pensaments, encara que l'equip no va aconseguir integrar aquesta mecànica més profundament en la resta del joc.[9]
Disseny gràfic
Disseny dels personatges
L'equip va decidir utilitzar sprites bidimensionals en comptes de models tridimensionals, tant per diferenciar el joc d'altres produccions de Square Enix com perquè consideraven que s'adaptaven millor a la seva visió.[9]
Quan va rebre l'encàrrec de crear els escenaris, el director artístic de fons Takayuki Ohdachi va pensar que una ambientació contemporània podia resultar massa avorrida i va optar per representar Shibuya amb perspectives molt inclinades i formes angulars. La resta de l'equip va considerar que l'estil encaixava molt bé amb el joc.[10]
En els combats, els fons de la pantalla superior es van dissenyar buscant sobretot l'interès visual, mentre que els de la pantalla tàctil inferior havien de facilitar la lectura del sistema de joc. Ohdachi també va dissenyar les psych pins, combinant elements de pop art amb dissenys de caràcter tribal.[10]
Els personatges van ser dissenyats per Tetsuya Nomura i Gen Kobayashi. Els dissenys havien d'encaixar en una versió contemporània de Tòquio i la roba de cadascun es va crear a partir de la seva personalitat. Kobayashi també es va encarregar dels personatges no jugadors.
Hasegawa va crear els Noise i volia que fossin recognoscibles com a criatures abans de convertir-se en esquelets. D'acord amb el tema de les emocions humanes, va escollir animals capaços d'evocar sensacions concretes, com llops i corbs.[10] Per representar-los durant els combats va caldre dibuixar sprites bidimensionals des de diversos angles i utilitzar rotoscòpia en alguns sprites prerenderitzats.[10] Square Enix i Jupiter van necessitar diverses iteracions fins que l'estil dels sprites va encaixar amb la resta del joc, i Kando feia setmanalment el trajecte de dues hores entre Tòquio i Kyoto per comprovar-ne el progrés.[9]
Ambientació i escenaris
A banda de crear un sistema de joc singular, els desenvolupadors volien construir el videojoc al voltant d'un lloc real.[8] Inicialment havien pensat utilitzar moltes localitzacions de tot el món, però per qüestions pràctiques van acabar reduint l'ambientació a ciutats concretes.
Durant el primer any de desenvolupament, Kando va escollir Shibuya com a escenari principal, malgrat la preocupació que els jugadors estrangers no el reconeguessin.[9] L'equip volia representar el barri amb precisió i va arribar a pujar sense permís als terrats d'edificis per fer fotografies de referència.[10]
La disposició de Shibuya es va reproduir al joc i se'n van conservar els llocs més característics, però es van modificar els noms d'establiments i edificis per qüestions de drets. Per exemple, l'edifici 109 es va convertir en el «104 Building» i un dels Starbucks situats al costat del famós pas de vianants va passar a anomenar-se «Outback Cafe».[3][9][11]
L'èxit del joc va provocar que alguns aficionats visitessin Shibuya per localitzar els indrets físics reproduïts al videojoc.[9] L'elecció del barri també va influir en moltes altres característiques, entre les quals el menjar, la roba i l'ús dels telèfons mòbils.[11]
Inicialment, l'equip havia pensat que els grafits de Shibuya fossin la font dels poders del jugador, però va resultar difícil representar la idea i aquesta va evolucionar fins a convertir-se en les psych pins.[10]
Guió
Els desenvolupadors volien que la història llancés el jugador «directament a l'acció», amb objectius que hagués de completar sense haver rebut cap explicació, i crear així una sensació d'urgència i misteri.[10]
Van preparar un primer esborrany de l'argument i el van lliurar a la guionista Sachie Hirano i a la planificadora d'esdeveniments Yukari Ishida perquè el desenvolupessin. La versió que van retornar era molt propera a la concepció original de la història.[10] Tot i això, van tenir dificultats per completar-la de manera satisfactòria i encara es van fer modificacions poc abans de crear la versió mestra. Durant els controls de qualitat finals també es van trobar diverses incoherències argumentals que es van haver de corregir.[9]
L'equip de localització de Square Enix va conservar nombrosos elements japonesos quan va traduir els diàlegs i la interfície a l'anglès i altres llengües europees, per evitar perdre la identitat cultural del joc.[12] També estava limitat per la mida dels globus de diàleg, de manera que va haver de prendre diverses mesures per conservar-ne el significat.[12]
Com que la història se centra en Neku Sakuraba, els desenvolupadors van dedicar una atenció especial a la seva evolució: com se sentia, què motivava les seves accions, com interactuava amb els altres personatges i què pensaven d'ell les persones del seu entorn. Van incloure problemes i preocupacions quotidians amb la intenció que els jugadors poguessin reconèixer-hi experiències de la vida real i identificar-se amb Neku.[13]
Banda sonora
La banda sonora de The World Ends with You va ser composta i produïda per Takeharu Ishimoto.[14] La música combina nombrosos gèneres, entre els quals el rock, el hip-hop i l'electrònica, i es va dissenyar perquè reflectís els diversos ambients de Shibuya.[9] La cançó dels crèdits és «Lullaby for You», de la cantant japonesa de J-pop Jyongri.
Entre els intèrprets vocals hi ha Sawa Kato, Makiko Noda, Leah, Ayuko Tanaka, Mai Matsuda, Wakako, Hanaeryca, Cameron Strother, Andy Kinlay, Nulie Nurly i Londell «Taz» Hicks.
Els desenvolupadors van utilitzar el sistema de compressió Kyuseishu Sound Streamer de CRI Middleware, que habitualment es feia servir per comprimir veus, per reduir la mida de la banda sonora i poder incloure més cançons. També van substituir les seqüències de vídeo complet per animacions d'estil Flash per estalviar espai. En la versió definitiva, la banda sonora i l'àudio de les cinemàtiques ocupen aproximadament 32 dels 128 MB del suport del joc.[9]
La banda sonora oficial, The World Ends with You Original Soundtrack (すばらしきこのせかい ORIGINAL SOUNDTRACK), es va publicar al Japó el 22 d'agost de 2007.[15] Posteriorment també va arribar a diverses versions de l'iTunes Store. Aquesta edició no contenia les quatre peces exclusives de les localitzacions internacionals.
Square Enix va publicar el 25 de juny de 2008 a l'iTunes Store japonès un EP digital de sis cançons titulat Subarashiki Kono Sekai + The World Ends with You. Incloïa les quatre peces exclusives de la versió internacional, una versió anglesa d'«Owari-Hajimari» i una remescla de «Twister». Una edició ampliada de dinou cançons es va publicar en CD i iTunes el 30 de juliol del mateix any.
Llançament
El títol japonès, traduïble com It's a Wonderful World, no es va utilitzar internacionalment per problemes de drets d'autor.[12] El joc es va publicar a l'Amèrica del Nord i Europa amb el títol The World Ends with You.
Square Enix el va anunciar oficialment el setembre de 2006[16] i el va presentar al Tokyo Game Show dues setmanes després.[17] Va arribar a Europa, Austràlia i l'Amèrica del Nord l'abril de 2008.
Per al llançament japonès es va fabricar una edició especial «Wonderful World» de la Nintendo DS Lite «Gloss Silver», que es venia en un paquet conjunt amb el joc.[18]
La primera part de la història es va adaptar en un manga autoconclusiu de dos capítols dibuixat per Shiro Amano, publicat als números del 11 d'agost i el 12 de setembre de 2007 de la revista de Square Enix Monthly Shōnen Gangan. A l'Amèrica del Nord el manga es va publicar en línia al web de Square Enix Members, juntament amb tons de trucada per a telèfons mòbils.
Tant Nomura com Tatsuya Kando van declarar que esperaven tenir l'oportunitat de crear una seqüela.[13]
Neku, Shiki, Joshua, Beat i Rhyme apareixen com a personatges no jugables a Kingdom Hearts 3D: Dream Drop Distance, on participen en una prova semblant al Joc dels Segadors. Van ser els primers personatges aliens a Disney i Final Fantasy que van aparèixer a la franquícia Kingdom Hearts.
Les peces «Someday», «Calling» i «Twister» es van arranjar de nou per a Dream Drop Distance. «Calling» i «Twister» també es van publicar com a contingut descarregable per a Theatrhythm Final Fantasy: Curtain Call. El 20 de setembre de 2012 es va publicar una banda sonora revisada, The World Ends With You - Crossover, amb temes originals de la versió de DS, les versions de Dream Drop Distance de «Calling», «Someday» i «Twister» i remescles de l'edició per a iOS. L'arranjament de «Calling» de Dream Drop Distance també va aparèixer al joc de ritme Kingdom Hearts: Melody of Memory.
Solo Remix
Una adaptació per a dispositius mòbils, The World Ends with You: Solo Remix, es va publicar per a iOS el 27 d'agost de 2012 i per a Android el 26 de juny de 2014.[19] La versió va ser desenvolupada durant aproximadament un any per l'equip de desenvolupament mòbil de Square Enix i h.a.n.d.. El sistema de combat es va redissenyar per adaptar-lo a la manca d'una segona pantalla.
A més dels canvis en els combats, Solo Remix conté sprites redibuixats en alta definició i està optimitzat per a les pantalles Retina dels dispositius iOS. Inclou la banda sonora original, noves remescles i tres cançons addicionals interpretades per Stephanie Topalian.
També s'hi van incorporar funcions sense fils i de xarxes socials. El Tin Pin Slammer es podia jugar contra altres jugadors mitjançant connexions sense fils, i el joc podia connectar-se a les aplicacions socials de l'usuari per mostrar-ne contingut com si fossin pensaments escanejats dels personatges no jugadors.
En aquesta versió es presenta un nou personatge, la Segadora Coco Atarashi, propietària d'una botiga vinculada a les microtransaccions. Al final de l'edició per a iOS també apareix Tsugumi Matsunae, que més endavant tindria un paper a Neo: The World Ends with You.
La versió d'iOS es va retirar de l'App Store el febrer de 2015 perquè era incompatible amb iOS 8, publicat el setembre de 2014, tot i que la versió d'Android va continuar disponible. Va tornar a l'App Store quatre mesos després. Finalment, la versió d'Android es va retirar de Google Play el 19 de juliol de 2023 i la d'iOS de l'App Store el 27 de juliol del mateix any.[20]
Final Remix
Una altra adaptació, The World Ends with You: Final Remix, es va publicar per a Nintendo Switch el 2018.
La versió es basa en Solo Remix i va rebre desenvolupament addicional de Square Enix i h.a.n.d. Inclou un nou sistema de control adaptat a Switch, que permet utilitzar els Joy-Con en mode sobretaula a més de la pantalla tàctil, i incorpora suport cooperatiu per controlar la parella de Neku.
També s'hi va afegir un nou escenari argumental protagonitzat per Tsugumi i Coco Atarashi.[21][22]
Sèrie d'anime
Una adaptació en anime titulada The World Ends with You the Animation es va emetre entre el 10 d'abril i el 26 de juny de 2021 a través de Funimation i del bloc Super Animeism de MBS i TBS.[23][24]
Rebuda
The World Ends with You va rebre crítiques positives i va aconseguir bons resultats comercials. Game Informer el va escollir joc portàtil del mes el maig de 2008, i IGN li va concedir el distintiu Editors' Choice i el va escollir joc de Nintendo DS del mes d'abril.[25]
Al Japó, va debutar com el segon videojoc de Nintendo DS més venut durant la setmana del 27 de juliol de 2007. A finals d'aquell any se n'havien venut gairebé 193.000 unitats. A l'Amèrica del Nord se'n van vendre 43.000 còpies durant l'abril de 2008. La primera remesa es va esgotar a mitjan maig i se'n va distribuir una segona a mitjan juny. Va ser el joc de Nintendo DS més venut durant la setmana del llançament nord-americà i ho va tornar a ser dues setmanes després. El setembre de 2008 havia venut aproximadament 140.000 còpies a l'Amèrica del Nord i 20.000 a Europa.
Els crítics van valorar positivament que s'allunyés de les altres grans produccions de Square Enix, com Final Fantasy i Kingdom Hearts.[3] Tant l'apartat gràfic com la banda sonora van rebre elogis.[3][2][26]
Algunes ressenyes van considerar que els dissenys dels personatges s'assemblaven massa, a primera vista, als d'altres jocs de Square Enix, però que encaixaven perfectament en l'ambientació de Shibuya.[27][26]
El Stride Cross Battle System també va dividir opinions. Alguns crítics van considerar que era massa complex per als jugadors nous.[27] Eurogamer va assenyalar que la necessitat d'aprendre el complex sistema de combat sense gaire ajuda constituïa un obstacle important.[2] GamePro va criticar la imprecisió del llapis tàctil, que podia confondre moviments i atacs. En canvi, altres ressenyes van elogiar l'originalitat del sistema i la possibilitat de modificar-ne la dificultat.[27][26]
L'evolució de Neku Sakuraba va ser un altre dels elements més ben valorats, particularment el pas d'un adolescent tancat i incapaç de relacionar-se amb els altres a una persona disposada a confiar-hi.
IGN va concedir al joc diversos premis de final d'any, entre els quals millor RPG de Nintendo DS,[28] millor història de Nintendo DS,[29] millor propietat intel·lectual nova de Nintendo DS[30] i millor joc de Nintendo DS de 2008.[31] També va ser nominat a millor banda sonora original i millor disseny artístic per a la consola.
Nintendo Power el va situar com el desè millor videojoc de la dècada del 2000 publicat en una consola de Nintendo.
The World Ends with You: Solo Remix va obtenir un 9,5 sobre 10 i un Editors' Choice d'IGN. La publicació va elogiar l'adaptació i els continguts nous, però en va criticar el preu i el fet que les versions per a iPhone/iPod Touch i iPad s'haguessin de comprar per separat. Kotaku també va criticar aquests dos aspectes, però va considerar que els controls tàctils s'adaptaven especialment bé a l'iPad.
The World Ends with You va ser nominat a millor RPG als Spike Video Game Awards de 2008, però el premi va ser per a Fallout 3.[32]
Seqüela
La seqüela, Neo: The World Ends with You, es va publicar arreu del món el 27 de juliol de 2021 per a Nintendo Switch i PlayStation 4 i el 28 de setembre per a Windows. Presenta un nou grup de personatges que participen en el Joc dels Segadors a Shibuya i utilitza gràfics tridimensionals.[33]
Tatsuya Kando va tornar com a director de la sèrie i Tetsuya Nomura com a productor creatiu, amb Gen Kobayashi com a dissenyador de personatges i Hiroyuki Itou com a director. Takeharu Ishimoto, compositor del primer joc, que ja no treballava a temps complet per a Square Enix, també va tornar per compondre la música de la seqüela.[34]
Referències
- ↑ «Important Notice Regarding End of Service», 27 juliol 2023.
- 1 2 3 4 5 Whitehead, Dan. «The World Ends With You». Eurogamer p. 1–3, 24 abril 2008. [Consulta: 19 juny 2008].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Bozon, Mark. «The World Ends With You». IGN p. 1–3, 16 abril 2008. [Consulta: 19 juny 2008].
- ↑ den Ouden, Adriaan. «The World Ends With You - Staff Review». RPGamer Archive. [Consulta: 11 gener 2022].
- ↑ Van Allen, Eric. «The World Ends With You's Nintendo Switch remaster matches the platform perfectly». Polygon, 10 octubre 2018. [Consulta: 10 octubre 2018].
- ↑ Linde, Aaron. «More The World Ends With You Shots Arrive». Shacknews, 16 març 2008. [Consulta: 28 setembre 2009].
- 1 2 «Creator's Roundtable, Episode 1». Square Enix, 2007. Arxivat de l'original el 24 febrer 2012.
- 1 2 3 «Creator's Roundtable, Episode 2». Square Enix, 2007. Arxivat de l'original el 24 febrer 2012.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Arakawa, Takeshi. «Post-Mortem: The World Ends With You». Gamasutra, 01-10-2008. Arxivat de l'original el 4 febrer 2013.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Creator's Roundtable, Episode 3». Square Enix, 2007. Arxivat de l'original el 24 febrer 2012.
- 1 2 Kolan, Patrick. «The World Ends With You – A Square Enix Fable». IGN, 12 febrer 2008.
- 1 2 3 McCarthy, Dave. «Breaking the Language Barrier». IGN p. 1–2, 17 abril 2008.
- 1 2 Bozon, Mark. «The World Ends With You Interview». IGN, 22 gener 2009.
- ↑ Hamilton, Kirk. «You Don't Have To Sell Me On Your Kickass Soundtrack, The World Ends With You». Kotaku, 5 abril 2012.
- ↑ «ja:すばらしきこのせかい オリジナル・サウンドトラック» (en japonès). Square Enix Music. Arxivat de l'original el 29 agost 2012.
- ↑ Gantayat, Anoop. «It's a Wonderful World». IGN, 13 setembre 2006.
- ↑ Nix. «TGS 2006: It's A Wonderful World». IGN p. 1–2, 22 setembre 2006.
- ↑ Ishida, Kadzuo. «Square Enix's DS "The World Ends with You"-DS Lite Bundle is in a New Glossy Silver Color» (en japonès). Game Watch, 31 maig 2007.
- ↑ Sarkar, Samit. «The World Ends with You: Solo Remix now available on Android for $17.99». Polygon, 26 juny 2014.
- ↑ «Important Notice Regarding End of Service».
- ↑ Frank, Allegra. «The World Ends With You returns remixed on Nintendo Switch». Polygon, 11 gener 2018.
- ↑ Lada, Jenni. «The World Ends With You: Final Remix Arrives In The West In October 2018». Siliconera, 7 agost 2018.
- ↑ Mateo, Alex. «The World Ends With You Anime Unveils 2nd Video, Opening Song, Visuals, April 2021 Debut». Anime News Network, 23 novembre 2020.
- ↑ Sherman, Jennifer. «The World Ends with You RPG Gets Anime». Anime News Network, 25 juny 2020.
- ↑ Hatfield, Daemon. «IGN: Game of the Month: April 2008». IGN, 30 abril 2008.
- 1 2 3 Ramsay, Randolph. «The World Ends With You for DS Review». GameSpot, 22 abril 2008.
- 1 2 3 Parish, Jeremy. «The World Ends With You Review». 1UP.com, 17-04-2008. [Consulta: 13 octubre 2009].
- ↑ «IGN DS: Best RPG 2008». IGN, 15 desembre 2008.
- ↑ «IGN DS: Best Story 2008». IGN, 15 desembre 2008.
- ↑ «IGN DS: Best New IP 2008». IGN, 15 desembre 2008.
- ↑ «IGN DS: DS Game of the Year 2008». IGN, 15 desembre 2008.
- ↑ Kietzmann, Ludwig. «Presenting the 2008 Spike Video Game Award nominees». Engadget, 13 novembre 2008.
- ↑ Romano, Sal. «NEO: The World Ends With You announced for PS4, Switch». Gematsu, 23 novembre 2020.
- ↑ Dino, Oni. «NEO The World Ends With You Music Handled by Takeharu Ishimoto». Siliconera, 25 novembre 2020.