Thierry Lentz

Plantilla:Infotaula personaThierry Lentz
Imatge
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Thierry Christian Marie Lentz Modifica el valor a Wikidata
8 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Metz (França) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en cap Fundació Napoleó
4 juliol 2000 – 31 juliol 2026 – Romain Trichereau (fr) Tradueix →
Director de comunicació Saur
octubre 1988 – juny 2000
Director adjunt Institut regional de formació per a adults
1986 – 1988
Assistent parlamentari Robert Malgras
1984 – 1986 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Metz
Universitat Nancy 2 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, història de França, Napoleó Bonaparte i dret constitucional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, escriptor, professor lector Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereHistòria i prosopografia Modifica el valor a Wikidata
Influències
Premis

IMDB: nm2107164
X: ThierryLentz LinkedIn: thierry-lentz-565b3835 Modifica el valor a Wikidata

Thierry Lentz (Metz, 1959) és un historiador francès especialitzat en l'estudi del Consolat i el Primer Imperi. Des de l'any 2000 dirigeix la Fundació Napoleó.

Biografia

Nascut en el si d'una família obrera, descobrí la figura de Napoleó quan només tenia deu anys (amb motiu dels actes commemoratius del bicentenari del seu naixement que se celebraren el 1969). Li ha dedicat la seva activitat investigadora i divulgativa. Tanmateix, no estudià història, sinó dret i ciències polítiques a la Universitat de Nancy, d'on es graduà el 1982, malgrat que la seva tesi de llicenciatura en dret públic tractà sobre «L'administració prefectoral a la Mosel·la sota el Consolat i l'Imperi». El seguí un llibre que publicà el 1986, titulat La Moselle et Napoléon. Per guanyar-se la vida, feu diversos treballs fins que el 1988 fou contractat per al càrrec de director de relacions exteriors del Grup Saur, especialitzat en la gestió de l'aigua i dels residus i que tenia com a principal accionista Bouygues, funció que complí fins al 2000, quan fou nomenat director de la Fundació Napoleó. Tres anys abans havia publicat Le 18-Brumaire: les coups d'État de Napoléon Bonaparte, que li havia valgut el gran premi de la Fundació. A partir de l'any 2000 se centrà en la publicació de la Nouvelle Histoire du Premier Empire en cinc volums (2002-2010), la correspondència (en deu volums) i les memòries (en tres volums) de Napoleó.[1]

El 2016 publicà una biografia de Josep Bonaparte. Un any abans havia publicat Waterloo. 1815 i Napoléon et la France.[2] La seva obra més recent, publicada el 2022, es titula Napoléon III, la modernité inachevée i està dedicada a Napoleó III.

Referències

  1. ↑ «Thierry Lentz, le confident de l'Empereur» (en francès). L'Histoire, 359,  2010, p. 16 i 17.
  2. ↑ Joseph Bonaparte. París: Perrin, 2016. ISBN 978-2-262-04873-0.