Thomas Urban

Plantilla:Infotaula personaThomas Urban
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juliol 1954 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióHenri-Nannen-Schule
Universitat Estatal de Moscou
Universitat de Colònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMigració forçada, Massacre de Katyn, relacions entre Alemanya i Polònia, Europa de l'Est i pogrom de Jedwabne Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Varsòvia
Moscou
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, professor, eslavista, corresponsal, escriptor de no-ficció, romanista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorBundessprachenamt
Deutsche Presse-Agentur
Associated Press
Süddeutsche Zeitung Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Cronologia
1944-1950fugida i expulsió d'alemanys a Europa Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2618964 Modifica el valor a Wikidata

Thomas Urban (Leipzig, 20 de juliol de 1954) és un periodista i historiador alemany.

Els pares d'Urban provenien de Breslau, la capital de la província prussiana de Silèsia, que va quedar sota sobirania polonesa el 1945.[1] Quan tenia 15 mesos, la família va fugir de l'RDA a la República Federal d'Alemanya.[2]

Urban va passar els seus dies d'escola al districte industrial de Bergheim, a prop de Colònia (Alemanya), a la zona d'extracció de lignit a la riba esquerra del Rin. Va acabar el servei militar a la Bundeswehr com a oficial de reserva.

Va estudiar filologia romànica i eslavística, així com història d'Europa de l'Est a la Universitat de Colònia. Va rebre beques per a estudis semestrals a la Universitat de Tours, la Universitat de Kíiv i a l'Institut Puixkin de Moscou. La seva tesi de màster va ser dedicada als escriptors russos emigrats a París als anys vint.[3]

A Colònia es va convertir en col·laborador del dissident Lev Kópelev, que havia estat expatriat de la Unió Soviètica.[4] En 1981/82 va rebre una beca per a estudis de postgrau a la Universitat Lomonosov de Moscou. Com que havia transportat cartes i medicines per a dissidents, va ser detingut pel KGB i deportat.[5] Després de tornar de Moscou, va treballar com a professor de rus a l'escola d'idiomes de les Forces Armades Alemanya (Bundessprachenamt).

Periodisme

Després d'una formació ad dicional a l'Escola de Periodisme d'Hamburg (Henri-Nannen-Schule), va treballar per a les agències de premsa Associated Press i dpa.[6]

El 1987 es va incorporar a la redacció central del diari Süddeutsche Zeitung a Munic. Del 1988 al 2012 va ser el corresponsal d'aquest diari a Europa de l'Est: Fins al 1992 va informar des de Varsòvia, del 1992 al 1997, va ser cap de l'oficina de Moscou. De 1997 a 2012 va informar des de Kíev i de nou des de Varsòvia.

Del 2012 al 2020 va ser corresponsal del Süddeutsche Zeitung a Madrid.[7] Va culpar tant el govern de José María Aznar com el de José Luis Zapatero de la crisi econòmica que va seguir l'esclat de la bombolla immobiliària.[8] En el conflicte sobre les aspiracions d'independència de Catalunya va acusar les dues parts de greus errors: Segons els seus articles, el govern de Madrid no havia fet servir arguments concrets per convèncer els catalans que es quedessin a Espanya.[9][10] Però va criticar fortament que els independentistes busquen la secessió sense suport de la majoria dels votants de Catalunya.[11]

Des del 2022, analitza l'evolució política de l'antic bloc soviètic per a la revista berlinesa Cicero.[12]

Llibres i assaigs

Urban és autor d´obres de divulgació i assajos acadèmics sobre la història d´Europa de l´Est. Va prestar especial atenció a les relacions germano-poloneses. Va escriure un llibre sobre la minoria alemanya a l'Alta Silèsia i un altre sobre les mútues expulsions forçades. En una sèrie de llibres editats per Helmut Schmidt i Richard von Weizsäcker sobre les relacions dels alemanys amb els seus veïns, es va fer càrrec del volum sobre Polònia. És coautor d'una biografia del papa polonès Joan Pau II.

Va dedicar un llibre als anys berlinesos de l'escriptor russoamericà Vladimir Nabokov i un altre als escriptors russos que havien emigrat a Berlín a la dècada de 1920.

Ha dedicat un altre llibre a l'assassinat de milers d'oficials polonesos per la policia secreta soviètica NKVD en un bosc prop del poble rus de Katyn el 1940. Un altre llibre sobre la guerra de propaganda de les grans potències després del descobriment de les fosses comunes de Katyn va aparèixer només en polonès.

És autor d'un assaig històric sobre el conflicte russo-ucraïnès. En un llibre publicat el 2022, va criticar l'Ostpolitik alemanya, que havia fet als polítics de la República Federal "cecs davant dels costats negres" de la Unió Soviètica primer, i després de la Rússia de Vladímir Putin. D'aquesta manera, Alemanya s'havia fet dependent de les fonts d'energia russes.[13]

El seu especial interès era la història política del futbol a Europa de l'Est. Va publicar un llibre sobre la instrumentalització dels futbolistes de les seleccions nacionals d'Alemanya i de Polònia per la propaganda dels seus governs. Participà en un vídeo documental sobre la vida del golejador germà-polones Ernst Wilimowski.[14]

Amb motiu de l'Eurocopa 2012, la final del qual es va celebrar a Kíiv, va analitzar les publicacions russes i ucraïneses sobre el suposat Partit de la Mort de 1942. Va arribar a la conclusió que la versió propagada anteriorment (execució de futbolistes soviètics que havien guanyat contra un equip de la Wehrmacht a la Kíev ocupada) era una llegenda de la propaganda soviètica.[15] També va publicar textos sobre el destí dels famosos germans futbolistes Stàrostin a la Unió Soviètica de l'època de Stalin.[16][17]

Bibliografia

  • Deutsche in Polen. Geschichte und Gegenwart einer Minderheit. Мúnic, 1993 ISBN 3-406-37402-6
  • Polen. Мúnic, 1998 ISBN 3-406-39875-8
  • Vladimir Nabokov — Blaue Abende in Berlin. Berlin, 1999 ISBN 3-549-05777-6
  • Von Krakau bis Danzig. Eine Reise durch die deutsch-polnische Geschichte. Múnic, 2000; ISBN 3-406-46766-0
  • Russische Schriftsteller im Berlin der zwanziger Jahre. Berlin, 2003 ISBN 3-89479-097-0
  • Der Verlust. Die Vertreibung der Deutschen und der Polen im 20. Jahrhundert. Мúnic, 2004 ISBN 3-406-52172-X
  • Polen. Ed.: Helmut Schmidt y Richard von Weizsäcker. Múnic, 2008 ISBN 978-3-406-57852-6
  • Schwarze Adler, Weiße Adler. Deutsche und polnische Fußballer im Räderwerk der Politik. Göttingen, 2011 ISBN 978-3-89533-775-8
  • Katyn 1940. Geschichte eines Verbrechens. Múnic 2015 ISBN 978-3-406-67366-5
  • Die Irrtümer des Kremls. Warum wir den Krieg im Osten Europas stoppen müssen. Múnic, 2015 ISBN 978-3-86497-300-0
  • Katyń. Zbrodnia i walka propagandowa wielkich mocarstw. Varsòvia, 2019 ISBN 978-83-11-15361-5
  • con Matthias Drobinski: Juan Pablo II|Johannes Paul II. Der Papst, der aus dem Osten kam. Múnic, 2020 ISBN 978-3-406-74936-0
  • Verstellter Blick. Die deutsche Ostpolitik. Berlin, 2022 ISBN 978-3-949262-16-6
  • Lexikon für Putin-Versteher. Legenden Lügen LGBT. Berlin, 2023 ISBN 978-3-949262-34-0

Referències

  1. ↑ Halten Sie die Türe auf! , sz.de, 18 de april, 2012.
  2. ↑ Podiumsteilnehmer der 5. Deutsch-Polnischen Medientage, Deutsch-polnische Medientage, 2012.
  3. ↑ Die gelbe Villa im Weyertal. Sechzig Jahre Slavisches Institut der Universität zu Köln (1953—2013). Nümbrecht 2014, p. 415.
  4. ↑ Veranstaltungen 2015 kopelew-forum.de
  5. ↑ Thomas Urban kiev-dialogue.org.
  6. ↑ Thomas Urban kiev-dialogue.org
  7. ↑ Thomas Urban esferalibros.com
  8. ↑ La prensa británica y alemana hablan del "milagro" de la austeridad de Rajoy europapress.es, 21 de diciembre, 2012.
  9. ↑ ‘Süddeutsche Zeitung’ dice que en la UE sorprende la postura del Gobierno respecto a Catalunya lavanguardia.com, 2 de agosto, 2017.
  10. ↑ Qué dice la prensa alemana sobre Puigdemont radiocable.com, 10 de abril, 2018.
  11. ↑ Europa toma la matrícula: Torra es ‘intransigente’ y el separatismo ‘provinciano' capitalmadrid.com, 13 de mayo, 2018.
  12. ↑ Cicero. Magazin für politische Kultur cicero.de.
  13. ↑ 'We were all wrong': how Germany got hooked on Russian energy theguardian.com, 2 juny 2022.
  14. ↑ Willimowski - Fußballer für Deutschland und Polen willimowski.football (categória: Spieler)
  15. ↑ Der Mythos vom Kiewer Todesspiel. // Vom Konflikt zur Konkurrenz. Deutsch-polnisch-ukrainische Fußballgeschichte. Ed. D. Blecking, L. Pfeiffer, R. Traba. Gotinga 2014, p. 205–221
  16. ↑ Die Fußballbrüder Starostin – Berias Opfer im GULAG. // Ed. D. Blecking, L. Pfeiffer: Sportler im „Jahrhundert der Lager“. Göttingen 2012, p. 280–285.
  17. ↑ Nikolai Starostin. Aufstieg, Fall und Wiederaufstieg einer Spielerlegende. // Russkij Futbol. Ein Lesebuch. Ed. S. Feisberg, T. Köhler, M. Brand. Göttingen 2018, p. 64–75.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.