Tikhonenkovita

Infotaula de mineralSrAlF₄(OH)(H₂O)₂

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSr[AlF₄(OH)(H₂O)]
EpònimIgor P. Tikhonenkov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de terres rares, estronci, bari, ferro i fluorita de Karasug, Tannu-Ola Range, Tuvà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.CC.10
Nickel-Strunz 9a ed.3.CC.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/B.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana11.6.16.1
Heys8.4.14
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,73Å; b = 10,62Å; c = 5,02Å; β = 102,72°
Colorrosa clar, incolor
Exfoliacióperfecta
Duresa (Mohs)3,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,452 nβ = 1,456 nγ = 1,458
Birefringènciaδ = 0,006
Angle 2Vmesurat: 70°, calculat: 70°
Dispersió òpticar > v distinta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1964
SímbolTik Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La tikhonenkovita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom d'Igor Petrovich Tikhonenkov (1927-1961), geòleg rus especialitzat en roques alcalines.

Característiques

La tikhonenkovita és un halur de fórmula química SrAlF₄(OH)(H₂O)₂.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls aplanats en {100}, de fins a 1 centímetre, amb prominents {010}, {011}, {102}, {111} i en formes més rares; també se'n troba en forma de rossetes radials planes, o incrustacions en druses. És un mineral dimorf de l'acuminita.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tikhonenkovita pertany a «03.CC - Halurs complexos. Soroaluminofluorurs.» juntament amb els següents minerals: gearksutita, acuminita, artroeïta, calcjarlita, jarlita i jørgensenita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari format en fissures a les zones d'oxidació en filons de minerals de ferro en les bretxes tectòniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: gearksutita, karasugita, fluorita, celestina, estroncianita, limonita, hematites o quars.[3] Va ser descoberta l'any 1964 al dipòsit de terres rares, estronci, bari, ferro i fluorita de Karasug, a Tannu-Ola Range (Tuvà, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat.

Referències

  1. ↑ «Tikhonenkovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 març 2016].
  2. ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 10 desembre 2025].
  3. 1 2 «Tikhonenkovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 març 2016].