Timoteu de Tebes
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle IV aC  Beòcia (Grècia) | ||
| Mort | valor desconegut | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | músic | ||
| Activitat | (Floruit: c. 380 aC ) | ||
| Instrument | Aulos | ||
Timoteu de Tebes va ser un flautista, nascut a Beòcia[1] al voltant del 380 aC que va viure almenys 60 anys.[1] Va formar part dels més grans músics de l'escola tebana d'aulètica al costat de Càpsies de Tebes i Diofant de Tebes.[2] Durant molt de temps se l'ha confós amb un altre músic famós, Timoteu de Milet.[1] Tots dos es descriuen correctament al Suïda, però Timoteu de Tebes està absent del Realencyclopdie que conté setanta-set Timoteus.[1]
Dotze documents descriuen la seva vida, la font més antiga és del segle I aC.[3] Cap de les seves obres és coneguda.[4] Segons Pitaule, que va ser jugador d'aulos als Jocs Pítics i un membre de cor que era com un director d'orquestra, Timoteu de Tebes podria haver tingut Antigènides de Tebes com a mestre.[5] La seva carrera va començar a Atenes el 360 aC a Dionísia,[2] on va guanyar brillantment un concurs de ditirambe mentre tocava l'Àiax furiós, una peça escrita per Timoteu de Milet, amb el cor de la tribu àtica Pandionis.[6]
A la primavera del 354 aC el rei Felip II de Macedònia va organitzar un concurs musical on es van enfrontar tres grans flautistes de l'època, Antigènides, Chrisogonos i Timoteu de Tebes. Antigènides va guanyar.[7] A la primavera del 334 aC Timoteu va tocar per Alexandre el Gran i el seu exèrcit abans de la travessa pels Dardanels que marca el començament de la seva expedició a Àsia.[8] El febrer del 324 aC va participar amb altres músics i quatre flautistes més (Phrinicós, Càpsies de Tebes, Diofant de Tebes i Eviós de Calcís), a les noces d'Alexandre a Susa.[2] Timoteu era el millor flautista, i va fer la part més difícil, el Nom picià, que és un solo d'aulos acompanyat d'un cor.[9] Va ser proper a Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran.[10][11]
Referències
- 1 2 3 4 Bélis 2002
- 1 2 3 Bélis 2002, p. 115
- ↑ Bélis 2002, p. 109
- ↑ Bélis 2002, p. 116
- ↑ Bélis 2002, p. 122
- ↑ Bélis 2002, p. 111
- ↑ Bélis 2002, p. 112
- ↑ Bélis 2002, p. 114
- ↑ Bélis 2002, p. 119
- ↑ Lucien de Samosate, p. 951
- ↑ Bélis 2002, p. 121
Bibliografia
- Émile Chambry. «Harmonidès». A: Lucien de Samosate. Éditions Robert Laffont, 2015, p. p. 951 (Bouquins). Lucien. ISBN 978-2-221-10902-1.
- Annie Bélis (en francès) Revue belge de philologie et d'histoire, 80, 1, 2002, p. 107-123 [Consulta: 13 abril 2016].