Tiphaine Samoyault
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 juny 1968  (58 anys)Boulogne-Billancourt (França) | ||
| Redactora en cap La Quinzaine littéraire | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de París 8 - habilitació universitària (–2003) Universitat de París 8 - French literature (en)  (–1996)École Normale Supérieure | ||
| Director de tesi | Jacques Neefs | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | crítica literària, escriptora de no-ficció, especialista en literatura, redactora en cap, professora d'universitat, escriptora | ||
| Ocupador | Universitat de la Sorbona Nova France Culture La Quinzaine littéraire, redactora en cap Éditions du Seuil Universitat de París 8 Les Inrockuptibles | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Anna Fialkiewicz-Saignes, Vincent Message, Victor Toubert (en) , Julia Peslier, Cécile Gauthier, Camille Bloomfield i Matilde Manara | ||
| Premis | |||
| |||
Tiphaine Samoyault (Boulogne-Billancourt, 15 de juny de 1968)[1] és una professora universitària, crítica literària i novel·lista francesa, especialitzada en l'obra de Roland Barthes . És neboda de la clavecinista Blandine Verlet i de l'escriptora, acadèmica i psicoanalista Agnès Verlet.[2] El 2015 va rebre el Gran Premi de No-Ficció de la Société des gens de lettres .
Biografia
De petita va viure a Fontainebleau, al castell de Fontainebleau, del que el seu pare, Jean-Pierre Samoyault, n'era conservador.[3] Aquesta infància s'evoca a la seva primera novel·la, La Cour des Adieux, que porta el nom de la cour d'honneur del palau, on Napoleó es va acomiadar.
La seva infància va transcórrer immersa en la música, sobretot al Conservatori Americà de Fontainebleau, dirigit en aquell moment per Nadia Boulanger, i situat a prop dels apartaments dels seus pares al castell.[2] Graduada a l' École Normale Supérieure, Samoyault va escriure la seva tesi doctoral sobre Romans-Mondes, les formes de la totalisation romanesque au vingtième siècle (1996) i la seva tesi d'habilitació sobre l'Actualité de la fiction : théorie, comparaison, traduction (2003).
Després de treballar a la Universitat París VIII, va esdevenir professora de Literatura Comparada a la Universitat Sorbonne Nouvelle - París 3. Fins al juny de 2012, va dirigir el departament de literatura comparada de la Universitat París VIII. Exresident de la Vil·la Mèdici (2000-2001),[4] Samoyault també és novel·lista i traductora, entre altres obres, de parts d'una edició de l' Ulisses de James Joyce i de l'assaig de David Shulman i Charles Malamoud Ta'ayushn: journal d'un combat pour la paix : Israël Palestine, 2002-2005 (Le Seuil, 2006).
Membre del comitè de lectura de les Editions du Seuil, també col·labora a France Culture i va col·laborar a La Quinzaine littéraire fins al setembre de 2015.[5]
És membre del consell editorial de la revista en línia En attendant Nadeau[6] Des del 2022, Samoyault ha estat escrivint una sèrie per Le Monde Livres[7]
Premis i honors
- Gran premi de no-ficció, Société des gens de lettres (2015)[8]
- Inclosa a la "llista llarga" del Premi Jan Michalski (2015)
Selecció d'obres
Assajos
- Excés du roman : essai, París, Maurice Nadeau, 1999
- Littérature et mémoire du présent, Nantes, Pleins feux, 2001 (fascicule)
- L'intertextualité : mémoire de la littérature, París, Nathan, 2001 ; reed. A. Colin, París, 2005
- La montre cassée : forme et signification d'un motif dans les arts du temps, Verdier, Lagrasse, 2004
- Traduction et violence, Seuil, 2020
Documental infantil
- Le monde des pictogrammes, París, Circonflexe, 1995
Biografies
- Roland Barthes, París, Le Seuil, 2015
Introduccions o comentaris a les principals obres de la literatura francesa
- Électre de Jean Giraudoux (1997)
- W ou le souvenir d'enfance de Georges Perec (1997)
- Impressions d'Afrique de Raymond Roussel (2005)
- Locus solus de Raymond Roussel (2005)
- Le Grand Meaulnes d' Alain-Fournier (2009)
Novel·les i contes
- La Cour des adieux, Maurice Nadeau, París, 1999
- Météorologie du rêve, Le Seuil, París, 2000
- Les Indulgences, Le Seuil, París, 2003
- La Main négative, Edicions Argol, París, 2008
- Bête de cirque, Le Seuil, París, 2013
Referències
- ↑ «Tiphaine Samoyault». editions-verdier.fr. Editions Verdier. [Consulta: 7 setembre 2024].
- 1 2 «Tiphaine Samoyault, essayiste : 'Le clavecin de Blandine Verlet est en moi, comme mon propre souffle'» [Tiphaine Samoyault, essayist: 'Blandine Verlet's harpsichord is in me, like my own breath'] (en francès). France Musique, 26-03-2023. [Consulta: 5 setembre 2024].
- ↑ «Trois mille deux cents vies» (en francès), 30-09-1999. [Consulta: 5 setembre 2024].
- ↑ «Résidents Archivi» (en francès). Villa Medici. [Consulta: 5 setembre 2024].
- ↑ Pachet, Pierre; Lacoste, Jean. «N'achetez pas le prochain numéro de la Quinzaine!» (en francès). artpress, 08-10-2015. [Consulta: 5 setembre 2024].
- ↑ (en francès) En attendant Nadeau [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ «Tiphaine Samoyault, ses publications - 'Le Monde'» (en francès). [Consulta: 5 setembre 2024].
- ↑ «Grand Prix SGDL de la Non-Fiction» [SGDL Grand Prize for Non-Fiction]. sgdl.org. [Consulta: 5 setembre 2024].