Tisífone
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | La Divina Comèdia i Hades |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Mare | Gea |
| Pare | Urà |
| Altres | |
| Part de | Eumènides |
 | |
Tisífone (en grec antic: Τισιφονη, 'venjadora del crim') és una de les tres Erínnies de la mitologia grega. Segons Hesíode, ella i les seves germanes Megera i Al·lecto van néixer de la sang d'Urà quan Cronos el va castrar.[1]
Era l'encarregada de castigar els crims d'assassinat (parricidi, fratricidi i homicidi) al Tàrtar. Tibul explica que Tisífone, vestida amb parracs, té serps ferotges en lloc de cabells i persegueix ànimes impies per tots els racons del Tàrtar.[2]
Segons un mite, Tisífone es va enamorar d'un mortal, Citeró, que la va rebutjar, i li va causar la mort quan una de les serps del seu cap el va mossegar. Citeró es va convertir en la muntanya que porta el seu nom.[3]
Al llibre VI de l'Eneida, es descriu a Tisífone com la guardiana irascible i cruel de les portes del Tàrtar. També apareix a la Divina Comèdia de Dant, al cant IX de l'Infern, guardant les portes de la ciutat infernal de Dite.
Una altra Tisífone s'esmenta en una tragèdia perduda d'Eurípides, que tractava de les aventures d'Alcmeó. Tisífone seria una filla d'aquest heroi, a la que el seu pare va confiar al rei de Corint, Creont, i va ser venuda com a esclava.[4]