Titanohyrax
 Titanohyrax ultimus  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Hyracoidea |
| Família | Titanohyracidae |
| Gènere | Titanohyrax Hikoshichiro Matsumoto, 1922 Titanohyrax |
| Espècies | |
| |
Titanohyrax és un gènere extint de damans de la família dels titanohiràcids que visqueren a Àfrica des de l'Eocè inferior fins a l'Oligocè inferior, fa entre 27,3 i 56 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Algèria, Egipte, Líbia i Tunísia.[1] Eren titanohiràcids de mida mitjana a enorme.[2] De fet, eren més grossos que qualsevol proboscidi de la seva època. Tenien unes dimensions comparables a les d'un rinoceront menut,[3] amb un pes estimat de 675 kg[4] i el crani de 60 cm de llargada.[5] El nom genèric Titanohyrax significa ‘Hyrax titànic’, en referència a la seva grandària.
Referències
- 1 2 Entrada «Titanohyrax» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ Werdelin i Sanders, 2010, «Hyracoidea» (D. T. Rasmussen i M. Gutiérrez).
- ↑ Kemp, 2005, p. 253.
- ↑ Rose, 2006, p. 260.
- ↑ Prothero, 2017, p. 76.
Bibliografia
- Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.
- Prothero, D. R. The Princeton Field Guide to Prehistoric Mammals (en anglès). Princeton University Press, 2017. ISBN 978-0-691-15682-8.
- Rose, K. The Beginning of the Age of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2006. ISBN 0801884721.
- Werdelin, L.; Sanders, W. J. Cenozoic Mammals of Africa (en anglès). University of California Press, 2010. ISBN 978-0-520-94542-5.