Toke Talagi

Plantilla:Infotaula personaToke Talagi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata
Alofi (Niue) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 2020 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Alofi (Niue) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre de Niue
19 juny 2008 – 11 juny 2020
← Young Vivian – Dalton Tagelagi →
Membre de l'Assemblea de Niue


Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent Modifica el valor a Wikidata
Premis

Sir Toke Tufukia Talagi KNZM (9 de gener de 1951[1] – 15 de juliol de 2020)[2] va ser un polític, diplomàtic i estadista de Niue. Va exercir com a primer ministre de Niue del 2008 al 2020.

El 1999, va ser elegit membre de l'Assemblea de Niue com a independent. Va ser escollit primer ministre en les eleccions generals de 2008. Durant el seu mandat com a primer ministre, també va ser ministre d'Afers Exteriors. Es va presentar sense èxit per a un cinquè mandat el 2020 i posteriorment va ser substituït per Dalton Tagelagi. Abans d'esdevenir primer ministre, Talagi va ser ministre de Finances des del 2002 fins al 2005.

En els honors d'Any Nou de 2017, Talagi va ser nomenat Cavaller Company de l'Ordre del Mèrit de Nova Zelanda (KNZM).

Primers anys

Talagi va néixer a Alofi i es va educar a l'escola Tufukia de Niue i al Nelson College de Nova Zelanda.[3] Va estudiar a la Universitat de Massey a Palmerston North, on va completar un grau en ciències agrícoles.[1] Mentre era allà, va ser escollit president de l'Associació d'Estudiants de les Illes del Pacífic i va organitzar protestes contra les proves nuclears i la discriminació racial.[4] Es va casar amb la seva parella i van tenir el seu primer fill.[5]

En tornar a Niue va treballar com a oficial de desenvolupament ramader.[6] L'any 1977 es va convertir en membre del Consell del poble del sud d'Alofi.[7] Més tard es va convertir en president de l'Associació de Serveis Públics de Niue,[8] i de 1981 a 1984 va ser el primer cònsol general de Niue a Auckland.[9][10][11][12] Al seu retorn a Niue, va ser nomenat director de l'Oficina d'Afers Econòmics de Niue i va ser responsable del desenvolupament d'infraestructures importants.[1][13][14] Després de deixar el servei públic es va convertir en un agent de transport aeri i d'enviaments.[15] El 1992, va rebre un trasplantament de cor i va viure els anys a Nova Zelanda.[16] El 1998 es va convertir en president de la Niue Rugby Football Union.[17][18]

Carrera política

Talagi es va presentar sense èxit en la circumscripció insular de les eleccions generals de Niue de 1996.[7] Va ser elegit membre de l'Assemblea de Niue en les eleccions de 1999 i immediatament després va ser nomenat ministre associat en matèria de desenvolupament econòmic i aviació civil al gabinet de Sani Lakatani.[19] L'octubre de 1999 va renunciar al seu càrrec ministerial pels plans de Lakatani d'establir una companyia aèria, i va presentar una moció de censura contra ell.[20] Va passar la resta del mandat com a membre de l'oposició.

Després de les eleccions de 2002, va ser nomenat ministre de Finances i Turisme al gabinet de Young Vivian.[21] El juliol d'aquell mateix any va ser rellevat de la cartera de Turisme en una remodelació del Consell de Ministres.[22] Més tard va ser nomenat viceprimer ministre.[23]

Com a ministre d'Hisenda va ser l'encarregat de gestionar la recuperació del cicló Heta i va ser objecte de crítiques públiques pel repartiment de les ajudes i l'assignació de noves cases.[24] Com a resultat, va perdre per ben poc l'escó de la llista comuna en les eleccions de 2005, quedant dos vots per darrere de Maihetoe Hekau en els resultats provisionals.[25] El resultat final va mostrar un empat exacte,[26] i Talagi va ser declarat electe després que el seu nom fos extret d'un barret.[27] Posteriorment va ser retirat del gabinet.[28]

Primer ministre

Talagi amb el seu eventual successor Dalton Tagelagi el maig de 2010

Talagi va ser reelegit en les eleccions de 2008, encapçalant el registre comú en què es va veure com un vot a favor del canvi.[29] Va ser elegit primer ministre el 19 de juny de 2008, derrotant Young Vivian per catorze vots contra cinc i una abstenció.[30] Com a primer ministre, va introduir un nou impost al consum per equilibrar el pressupost,[31] va establir relacions diplomàtiques amb la Xina,[32] i va intentar negociar amb Nova Zelanda per a un major control del finançament de l'ajuda.[33] Quan aquestes negociacions no van tenir èxit, va utilitzar l'amenaça de buscar ajuda xinesa per aprofitar un millor acord.[34][35] Un dels principals motors de les seves polítiques va ser desenvolupar Niue i obtenir una major independència econòmica de Nova Zelanda.[36]

Talagi l'any 2011

L'agost de 2008 Talagi es va convertir en president del Fòrum de les Illes del Pacífic. A la reunió del Fòrum de 2008 a Niue, va utilitzar el seu càrrec per centrar-se en el canvi climàtic i la necessitat de noves eleccions a Fiji després del cop d'estat de Fiji de 2006.[37][38] Aquest últim tema va provocar una disputa diplomàtica amb Fiji, demandes de separació del Fòrum,[39] i al maig de 2009, la suspensió de Fiji del Fòrum.[40] A la següent reunió del fòrum l'any 2009, Talagi va suggerir que els fijians haurien d'assumir la responsabilitat del seu destí i aixecar-se contra el règim militar.[41]

Al maig de 2009, Talagi va copresidir la 5a Reunió de Líders de l'Aliança del Pacífic (PALM) amb el llavors primer ministre japonès Taro Aso a Hokkaido.[42][43]

Talagi va ser reelegit en les eleccions de 2011 i reelegit també com a primer ministre.[44] En el seu segon mandat, Talagi va reformar el sistema fiscal[45] i va iniciar negociacions de lliure comerç amb la Xina.[46] Va continuar impulsant una acció internacional més forta sobre el canvi climàtic[47][48] i va anunciar l'ambició que Niue fos 100% alimentada amb energia solar.[49] El novembre de 2011, Niue es va convertir en membre fundador del Polynesian Leaders Group, una agrupació regional destinada a cooperar en una varietat de qüestions com ara la cultura i la llengua, l'educació, la resposta al canvi climàtic i el comerç i la inversió.[50] El 2013 va guanyar un canvi important del govern de Nova Zelanda sobre la portabilitat de les pensions, permetent als niueans cobrar les pensions de Nova Zelanda a Niue.[51] A principis del 2014, l'Assemblea de Niue va rebutjar una proposta de Talagi d'allotjar els sol·licitants d'asil a Austràlia com a part de la seva Solució del Pacífic.[52]

Va tornar a ser reelegit primer ministre després de les eleccions de 2014.[53] En el seu tercer mandat, Niue va planejar privatitzar el seu sistema sanitari[54] i va celebrar 40 anys d'autogovern.[55] La política exterior de Talagi va continuar centrant-se en el canvi climàtic, i va començar una campanya per ser membre de les Nacions Unides.[56] El 2015 es va convertir en el primer líder de Niue a conèixer la reina.[17] El 2016 va ser evacuat a Nova Zelanda dues vegades per rebre tractament mèdic.[57][58]

El 2017 va anunciar que intentaria exercir un quart mandat com a primer ministre, afirmant que tenia "assumptes pendents" per atendre.[59] Va ser reelegit en les eleccions del 2017 i va tornar a ser elegit primer ministre.[60] El 2017 va tornar a tenir una estada prolongada a Auckland per rebre tractament mèdic i, com a resultat, es va perdre la votació dels pressupostos.[61] El seu quart mandat també va veure disputes amb Nova Zelanda sobre la portabilitat de les pensions[62] i els comptes del govern.[63] El 2019 va passar diversos mesos més a Auckland recuperant-se de la malaltia,[64] i al seu retorn el seu germà Billy Talagi va continuar com a primer ministre en funcions.[65] La legislatura va acabat amb Niue perdent el control del seu domini d'Internet,[66] i amb un informe d'auditoria condemnant les finances del govern.[67]

Malgrat aquests contratemps, Talagi va anunciar que es presentaria per a un cinquè mandat com a primer ministre en les eleccions del 2020.[68] Va mantenir un perfil baix durant la campanya,[69] i no va aconseguir guanyar l'escó.[70][71] Va ser substituït com a primer ministre per Dalton Tagelagi.[72]

Mort

El 9 de juliol de 2020, Talagi va ser novament evacuat a Nova Zelanda per al tractament d'una malaltia de llarga durada.[73] Va morir a l'Hospital Niue Foou d'Alofi el 15 de juliol de 2020, poc després de tornar a Niue.[2][74] Després de la seva mort, la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, va dir que Talagi seria "recordat pel compromís de tota una vida per salvaguardar la seguretat i la prosperitat futures de Niue".[2]

Talagi va rebre un funeral d'estat a l'església d'Alofi Ekalesia el 28 de juliol de 2020.[75]

Reconeixement

En els Honors d'Any Nou de 2017, Talagi va ser nomenat Cavaller Company de l'Ordre del Mèrit de Nova Zelanda (KNZM).[13] Va rebre el seu títol de cavaller a mans de la governadora general de Nova Zelanda Patsy Reddy el març de 2017, que va volar a Niue per a la cerimònia.[76] El New Zealand Post va marcar l'ocasió amb una emissió de segells commemoratius.[9]

El novembre de 2019, Talagi va publicar la seva autobiografia, Niue Rising.[77]

Referències

  1. 1 2 3 «THE HON TOKE TUFUKIA TALAGI». Pacific Islands Forum Secretariat. Arxivat de l'original el 19 de juny 2020. [Consulta: 27 juny 2020].
  2. 1 2 3 «Sir Toke Talagi, longtime premier of Niue, dies». RNZ, 15 juliol 2020. [Consulta: 15 juliol 2020]."Sir Toke Talagi, longtime premier of Niue, dies". RNZ. 15 July 2020. Retrieved 15 July 2020.
  3. ↑ Talagi 2019, p 3
  4. ↑ Talagi 2019, p 7
  5. ↑ Talagi 2019, pp 7, 8
  6. ↑ Talagi 2019, p 9
  7. 1 2 Talagi 2019, p 22
  8. ↑ Talagi 2019, p 11
  9. 1 2 «The Honourable Sir Toke Talagi». New Zealand Post. [Consulta: 27 juny 2020].
  10. ↑ Talagi 2019, p 12-13
  11. ↑ «Niue opens Auck. office». , 24-06-1981.
  12. ↑ «People». , 01-03-1981.
  13. 1 2 «New Year Honours 2017 – Citations For Knights Companion of the New Zealand Order of Merit». DPMC, 16 desembre 2016. [Consulta: 27 juny 2020].
  14. ↑ Talagi 2019, pp 14–16
  15. ↑ Talagi 2019, p 20
  16. ↑ Talagi 2019, pp 58–60
  17. 1 2 «Niue leader meets the Queen». RNZ, 30 octubre 2015. [Consulta: 27 juny 2020]."Niue leader meets the Queen". RNZ. 30 October 2015. Retrieved 27 June 2020.
  18. ↑ Talagi 2019, p 48
  19. ↑ Stephen Levine «Còpia arxivada». The Contemporary Pacific, 12, 1, Spring 2000, p. 231–236. Arxivat de l'original el 12 de maig 2022. DOI: 10.1353/cp.2000.0020 [Consulta: 26 juny 2020].
  20. ↑ «Vote of No Confidence in Niue Premier Lakatani and His Cabinet Planned». Pacific Islands Report, 29-10-1999. [Consulta: 26 juny 2020].
  21. ↑ «Sani Lakatani remains near the centre of power in Niue». RNZ, 6 maig 2002. [Consulta: 26 juny 2020].
  22. ↑ «Niue premier takes over tourism portfolio». RNZ, 15 juliol 2002. [Consulta: 26 juny 2020].
  23. ↑ «Niue profile – Leader». BBC, 6 febrer 2015. [Consulta: 15 juliol 2020].
  24. ↑ «Amid Wreckage, Niue Politicos Jockey For 2005». Pacific Islands Report, 12 abril 2004. Arxivat de l'original el 29 de juny 2020. [Consulta: 26 juny 2020].
  25. ↑ «Provisional election results in Niue indicate the Finance Minister will lose his Common Roll seat». RNZ, 2 maig 2005. [Consulta: 26 juny 2020].
  26. ↑ «Two Niue seats still to be declared after re-count produces tie». RNZ, 5 maig 2005. [Consulta: 26 juny 2020].
  27. ↑ «Uncertainty ends as Niue's former finance ministers regains seat after draw». RNZ, 9 maig 2005. [Consulta: 26 juny 2020].
  28. ↑ «Niue's Premier drops former finance minister from Cabinet». RNZ, 16 maig 2005. [Consulta: 26 juny 2020].
  29. ↑ «Longtime Niue MP says election turnover sign of mood for a change». RNZ, 11 juny 2008. [Consulta: 26 juny 2020].
  30. ↑ «Niue Has New Premier». Pacific Islands Report, 20 juny 2008. Arxivat de l'original el 28 de juny 2020. [Consulta: 26 juny 2020].
  31. ↑ «Niue premier says consumption tax will boost revenue». RNZ, 13 febrer 2009. [Consulta: 27 juny 2020].
  32. ↑ «Niue set for formal ties with China». RNZ, 24 octubre 2008. [Consulta: 27 juny 2020].
  33. ↑ «NZ and Niue discuss ways to improve how aid money is used». RNZ, 9 octubre 2008. [Consulta: 27 juny 2020].
  34. ↑ «PM faces blunt threat from Niue». New Zealand Herald, 9 juliol 2009. [Consulta: 27 juny 2020].
  35. ↑ «Niue welcomes changed New Zealand approach». RNZ, 22 setembre 2010. [Consulta: 27 juny 2020].
  36. ↑ Talagi 2019, pp 45–47
  37. ↑ «Niue Premier says climate change and Fiji elections main topics at Forum meeting». RNZ, 18 agost 2008. [Consulta: 26 juny 2020].
  38. ↑ «Forum considers suspending Fiji if it reneges on election commitments». RNZ, 21 agost 2008. [Consulta: 26 juny 2020].
  39. ↑ «Forum chair Talagi criticised by Fiji regime over post-coup stance». RNZ, 19 gener 2009. [Consulta: 27 juny 2020].
  40. ↑ «Chair of Pacific Islands Forum says Fiji has been suspended». RNZ, 2 maig 2009. [Consulta: 27 juny 2020].
  41. ↑ «Niue head urges Fijians to 'rise up'». New Zealand Herald, 5 agost 2009. [Consulta: 27 juny 2020].
  42. ↑ «Tongan PM to attend Pacific Alliance Leaders Meeting in Japan». , 15 maig 2009. Arxivat 3 d'octubre 2009 at Archive.is
  43. ↑ «Japan increases aid to Pacific after PALM meeting in Hokkaido». RNZ, 25 maig 2019. [Consulta: 27 juny 2020].
  44. ↑ «Talagi re-elected as Niue premier». RNZ, 18 maig 2011. [Consulta: 27 juny 2020].
  45. ↑ «Niue plans changes to tax system». RNZ, 23 maig 2011. [Consulta: 27 juny 2020].
  46. ↑ «Niue cautious about economic partnerships with China». RNZ, 23 octubre 2012. [Consulta: 27 juny 2020].
  47. ↑ «Updates From COP17: Niue Urges World Leaders To Leave Legacy». Scoop, 12 desembre 2011. [Consulta: 27 juny 2020].
  48. ↑ «Niue premier's optimism after climate change talks tempered by 'slow' timetable». RNZ, 13 desembre 2011. [Consulta: 27 juny 2020].
  49. ↑ «Niue aspires to become fully solar powered». RNZ, 12 novembre 2012. [Consulta: 27 juny 2020].
  50. ↑ John Andrews. «NZ may be invited to join proposed 'Polynesian Triangle' ginger group». Scoop, 19 setembre 2011. [Consulta: 27 juny 2020].
  51. ↑ «Niue Premier says NZ superannuation changes don't go far enough». RNZ, 3 setembre 2013. [Consulta: 27 juny 2020].
  52. ↑ «Niue rejects plan to house asylum seekers». RNZ, 23 gener 2014. [Consulta: 27 juny 2020].
  53. ↑ «Niue Premier re-elected». RNZ, 24 abril 2014. [Consulta: 27 juny 2020].
  54. ↑ «Niue government confirms hospital sale plan». RNZ, 27 agost 2014. [Consulta: 27 juny 2020].
  55. ↑ «Niue celebrates 40 years of self-govt». RNZ, 19 octubre 2014. [Consulta: 27 juny 2020].
  56. ↑ «Niue to seek UN membership». RNZ, 27 octubre 2016. [Consulta: 27 juny 2020].
  57. ↑ «Niue leader recovering in Auckland after medivac». RNZ, 3 maig 2016. [Consulta: 27 juny 2020].
  58. ↑ «Niue leader in NZ for medical treatment». RNZ, 19 novembre 2016. [Consulta: 27 juny 2020].
  59. ↑ «Sir Toke's 'unfinished business' includes UN seat». RNZ, 23 març 2017. [Consulta: 27 juny 2020].
  60. ↑ «Sir Toke Talagi to serve fourth term as Niue's premier». South Pacific News, 13 maig 2017. [Consulta: 27 juny 2020].
  61. ↑ «Niue leader extends Auckland medical stay». RNZ, 8 agost 2017. [Consulta: 27 juny 2020].
  62. ↑ «Talagi says NZ pension discriminates against Niueans». RNZ, 5 abril 2018. [Consulta: 27 juny 2020].
  63. ↑ Mackenzie Smith. «NZ warns Niue over revenue shortfalls, budget blowouts». RNZ, 11 octubre 2018. [Consulta: 27 juny 2020].
  64. ↑ «Growing concern in Niue over premier's absence – opposition MP». RNZ, 6 setembre 2019. [Consulta: 27 juny 2020].
  65. ↑ «Niue's Premier returns to island but not to office». RNZ, 23 setembre 2019. [Consulta: 27 juny 2020].
  66. ↑ «Niue loses a legal battle for internet domain». RNZ, 24 abril 2020. [Consulta: 27 juny 2020].
  67. ↑ «Niue watchdog committee addresses damning audit». RNZ, 5 maig 2020. [Consulta: 27 juny 2020].
  68. ↑ «Niue Premier announces attempt at fifth term». RNZ, 1 maig 2020. [Consulta: 27 juny 2020].
  69. ↑ «Niue Premier maintains low profile during election campaign». RNZ, 29 maig 2020. [Consulta: 27 juny 2020].
  70. ↑ «Premier of Niue loses seat in election». RNA, 1 juny 2020. [Consulta: 3 juny 2020].
  71. ↑ Ruci Farrell. «End of an era for Sir Toke Talagi». PMN News, 31 maig 2020. [Consulta: 27 juny 2020].
  72. ↑ «Dalton Tagelagi voted in as new Premier of Niue». RNZ, 11 juny 2020. [Consulta: 27 juny 2020].
  73. ↑ «Former Niue premier medevaced to New Zealand». RNZ, 9 juliol 2020. [Consulta: 9 juliol 2020].
  74. ↑ «Former Premier of Niue Sir Toke Talagi dies aged 69». Tagata Pasifika, 15 juliol 2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
  75. ↑ «Life of late Premier, Sir Toke, celebrated at State Funeral». RNZ, 28 juliol 2020. [Consulta: 28 juliol 2020].
  76. ↑ «Arise Sir Toke Talagi». RNZ, 22 març 2017.
  77. ↑ «Sir Toke Takagi writes biography titled 'Niue Rising'». TV Niue, 22 novembre 2019. [Consulta: 28 juny 2020].

Bibliografia

  • Talagi, Toke. Niue Rising. Xlibris Corporation, 2019. ISBN 9781543495546. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.