Tomba de Josep

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Tomba de Josep
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstructura funerària Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaNablus (Estat de Palestina) Modifica el valor a Wikidata
LlocBalata al-Balad Modifica el valor a Wikidata
 32° 12′ 46″ N, 35° 17′ 08″ E / 32.2126898°N,35.2854733°E / 32.2126898; 35.2854733

La Tomba de Josep (àrab: قبر يوسف, Qabr Yūsuf) és una tomba històrica situada a l'entrada est de la vall que separa el mont Garizim i l'Ebal, al nord-oest del Pou de Jacob, als afores de la ciutat de Nablus, a Cisjordània, a prop de Tell Balata, el lloc bíblic de Siquem. El Llibre de Josué[1] identifica Siquem com el lloc d'enterrament del patriarca bíblic Josep, fill de Jacob,[2] i dels seus dos fills Efraïm i Manassés. Els arqueòlegs palestins, però, consideren que aquesta tomba és més recent, i d'un xeic musulmà.

Historicitat de la tomba

Alguns estudiosos creuen que el relat del seu enterrament a Canaan està inspirat en el del déu egipci Osiris.[3] D'altres creuen que la història de l'enterrament dels ossos de Dionís a Delfos és l'origen de la història de la Tomba de Josep a Siquem.[4][5][6] Les llegendes i el folklore foren reelaborats i segurament inserits en la Bíblia entre els segles VIII i VI abans del present. La majoria dels investigadors[7] situen les situen durant el període d'exili persa.[8][9][10][11][12]

Per a Schenke, la tradició de l'enterrament de Josep a Siquem només es pot entendre com una interpretació històrica secundària d'un santuari cananeu més antic.[13]

Història de la tomba

La Tomba de Josep ha estat venerada al llarg dels segles per jueus, samaritans, cristians i musulmans:[14][15] "Poques tombes a la terra mereixen la veneració de tantes ètnies i persones de diversos credos com la de Josep. Samaritans i jueus, musulmans i cristians per igual, la veneren i l'honoren amb les seues visites." Alguns documents postbíblics de començament del segle IV situen la Tomba de Josep en aquest lloc.[16] L'edifici actual, una petita sala rectangular que alberga un cenotafi, data del 1868 i no mostra pas cap evidència de res més antic.[17][18]

La recerca moderna no ha determinat si aquest cenotafi correspon a la tomba esmentada en la Bíblia,[19] ja que cap font esmenta aquesta tomba abans del segle V, l'edifici sembla haver estat construït pels samaritans, per als quals probablement era un lloc sagrat.[20]

Algunes vegades al llarg de la seua llarga història, la Tomba de Josep ha estat objecte de conflictes religiosos. Samaritans i cristians van lluitar per accedir-hi a començament del període bizantí, a vegades violentament.[20][21][22] Després de l'annexió il·legal de Cisjordània per part dels sionistes al 1967, els musulmans van ser vetats en el lloc, i es va convertir en un lloc de pregària jueu. Les friccions i els conflictes entre jueus i palestins es van fer freqüents allà.[23] Després de la signatura dels Acords d'Oslo el 1991, la tomba romangué sota custòdia de les tropes sionistes, que van prohibir als musulmans pregar-hi.[24]

L'any 2000, després de ser lliurada a l'Autoritat Nacional Palestina, la tomba fou saquejada i enderrocada durant uns aldarulls palestins.[25][26] Després de la invasió sionista de Nablus durant l'Operació Escut Defensiu del 2002, grups jueus hi van tornar ocasionalment.[27] El 2009-2010, l'edifici fou restaurat, es va construir una nova cúpula i els jueus hi vingueren a resar de nou.[28]

El 7 de juliol del 2014, els manifestants palestins van intentar calar foc a la tomba, però les forces de seguretat palestines els ho impediren.[29] Dos dies després, una trentena d'estudiants sionistes d'una escola religiosa anaren de nit a la tomba, situada en una zona sota control de l'Autoritat Palestina, sense haver informat l'exèrcit sionista. En arribar, van ser atacats per palestins i un dels seus vehicles fou incendiat. La policia palestina arribà al lloc dels fets i va arrestar cinc sionistes, i els va lliurar als soldats de les FDI, que els van arrestar per violar una ordre militar. Els altres ja no eren presents al lloc.[30][31][32]

El 16 d'octubre del 2015, uns 150 palestins hi van calar foc, i causaren importants danys a l'edifici: "Els primers informes indiquen que es van provocar danys a la zona de pregària de les dones".[33][34]

El 10 d'abril del 2022, la tomba torna a ser objectiu de vàndals. Un centenar de refugiats palestins del camp de Balata irromperen al recinte. Es troben danys a la cripta i n'hi ha rastre d'incendis.[35]

Referències

  1. ↑ Josué 24, 32.
  2. ↑ No s'ha de confondre amb Josep, l'espòs de Maria.
  3. ↑ Völter 1909, p. 67.
  4. ↑ Goldman 1995, p. 124.
  5. ↑ Völter 1909, p. 64–5: Die Erzählung aber, dass die Lade mit dem Leichnam des Joseph, nachdem sie lange in Aegypten geblieben war, beim Auszug von den Israeliten mitgenommen und nach Palästina gebracht worden sei, kann kaum etwas anderes bedeuten, als daß der Cultus eines toten, in einer Lade liegenden Gottes, der eigentlich in Aegypten zu Hause war, von den Israeliten übernommen worden ist, Dieser Gott is Osiris.’
  6. ↑ Rivka 2009, p. 113–114: Joseph’s double burial, and his first resting place in the Nile, shares several motifs extant in the Egyptian Osiris myth.
  7. ↑ Sperling 2003, p. 98 writes: "there are no compelling linguistic or historical reasons to date the story later than the ninth to eighth century of the first millennium B.C.E."
  8. ↑ Smith 1984, p. 243–244 n.1, 268: "a romance, of the ancient genre of romantic-religious novellae that revived in the Hellenistic world...the first great example in Israelite literature is the Joseph romance."; "The old peasant stories of the Patriarchs and Joshua (heroes of holy places at Bethel, Hebron Beersheba and Shechem) had doubtless long been collected in cycles and may, before Persian times, have been connected with some or all of the other elements in the hexateuchal narrative, myths about the beginning of the world, the flood and so on, the Joseph romance, nomads’ tales of Moses, and stories about the conquest of the country. These components are clear; how they were put together is hazy; but most scholars would agree that the Jerusalem priests of the Persian period were the final editors who gave the material substantially its present form...and rewrote many stories to serve their own purposes, usually as legal precedents."
  9. ↑ Redford 1970, p. 242: "several episodes in the narrative, and the plot motifs themselves, find some parallel in Saite, Persian, or Ptolemaic Egypt. It is the sheer weight of evidence, and not the argument from silence, that leads to the conclusion that the seventh century B.C. is the terminus a quo for the Egyptian background to the Joseph Story. If we assign the third quarter of the fifth century B.C.E. as the terminus ante quem, we are left with a span of two and one half centuries, comprising in terms of Egyptian history the Saite and early Persian periods."
  10. ↑ Redford 1993, p. 429 : "the Biblical Joseph story was a novella created sometime during the seventh or sixth century B.C. (the end of the Judean monarchy or the Exile)."
  11. ↑ Wright 1972, p. 113–114.
  12. ↑ Finkelstein & Silberman 2001, p. 37,67.
  13. ↑ Schenke 1967 : ‘die Tradition von seinem Grab bei Sichen kann also nur als sekundäre Israelitische, nämlich geschichtliche Deutung eines älteren kanaanäischen Heiligtums bzw. heiligen Platzes verstanden werden.’
  14. ↑ Conder 2004, p. 74:‘venerated by the members of every religious community in Palestine’.
  15. ↑ Pummer 1993, p. 139.
  16. ↑ Hackett 1863, p. 1239.
  17. ↑ Pringle 1998, p. 94.
  18. ↑ Schenke 1967, p. 174: ‘der Gebäudekomplex über und um ein Kenotaph herum, der heute als Josephsgrab gilt, ist ganz modern und enthält nicht einmal alte Bauelemente.’
  19. ↑ Pummer 1987, p. 12.‘Whether today’s cenotaph and its site are identical with the ancient one can presently not be decided.
  20. 1 2 Pummer 1987, p. 11–12.
  21. ↑ Kohen 2007.
  22. ↑ Sivan 2008.
  23. ↑ Hassner 2009.
  24. ↑ Hayden 2002.
  25. ↑ Dor 2004, p. 45.
  26. ↑ Abu El Haj 2001, p. 281.
  27. ↑ Dumper & Stanley 2007, p. 267.
  28. ↑ Nahshoni 2010.
  29. ↑ «Palestinians try to burn Joseph’s Tomb as protests reignite». timesofisrael.com. [Consulta: 12 setembre 2020].
  30. ↑ «Israelis assaulted trying to enter Joseph's Tomb» (en anglés), 18 octubre 2015.
  31. ↑ «Thirty Israeli students attacked during unauthorized visit to Joseph's tomb, 5 arrested» (en anglés). Jerusalem Post, 18 octubre 2015.
  32. ↑ «Israelis Sneak Into Joseph's Tomb in Nablus, Attacked by Palestinians» (en anglés). Haaretz, 18 octubre 2015.
  33. ↑ «Palestinian Arabs Set Fire to Joseph's Tomb» (en anglés). israelnationalnews.com, 16-10-2015. [Consulta: 12 setembre 2020].
  34. ↑ «פלסטינים הציתו את מתחם קבר יוסף ונהדפו בידי מנגנוני הביטחון». co.il, 16-10-2015. [Consulta: 12 setembre 2020].
  35. ↑ «Vandalisme au Tombeau de Joseph: "Une grave violation de la liberté de culte" (Benny Gantz)» (en francés), 10 abril 2022. [Consulta: 18 octubre 2023].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.