Tomba de Samuel
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i lloc sagrat  | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 3,5 km² | |||
| Altitud | 884 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Governació de Jerusalem (Estat de Palestina) i Àrea de Judea i Samaria (Israel) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Estat de Palestina Autoritat de la Natura i els Parcs d'Israel | |||
La Tomba de Samuel (àrab: قبر النبي صموئيل, Qabr an-Nabī Ṣamūʾīl; hebreu: קבר שמואל הנביא, Kever Shmuel ha-Navi) és el lloc on la tradició indica que està soterrat Samuel, profeta de l'islam i del judaisme. Es troba al cim d'un turó, a 908 metres per sobre del nivell de la mar, al llogaret palestí de Nabi Samwil, a 7,6 quilòmetres al nord-oest de Jerusalem. La Tomba de Samuel es troba en una petita cambra subterrània on comparteix espai amb una sinagoga, totes dues enquadrades en una mesquita del segle xviii que, al seu torn, havia estat construïda sobre una antiga fortalesa croata.[1][2][3]
Juntament amb l'assentament de Guiv'at Ze'ev, se situa actualment en la "mwMg", una zona de Cisjordània ocupada per Israel a través de la barrera de Cisjordània.[2]
Excavacions arqueològiques
Yitzhak Magen hi va fer excavacions arqueològiques entre els anys 1992 i 2003.[4] Al vessant sud-est n'hi ha un assentament urbà d'unes 1,61 ha que data dels segles VIII-VII abans de la nostra era.Plantilla:Esd Magen creia que les restes trobades eren la ciutat de Mizpa de Benjamí, de la qual es parla en el Libre de Samuel. Tanmateix, Jeffrey Zorn conclogué que no n'hi havia restes arqueològiques del període en què se situa el relat de Samuel i, per això, aquest lloc no pot ser Mizpa.[5] Les conclusions de Magen han rebut crítiques per interpretar les proves més enllà de les implicacions òbvies, cosa que ell mateix suggereix quan afirma:[6]
| « | No hi hem trobat cap resta de l'època del Llibre dels jutges ( (...) ni una sola estructura o un mur d'aquella època que estigués dempeus. Per tant, ens sentim temptats d'afirmar que aquest lloc no estigué pas ocupat llavors. | » |
| — Magen, [7] | ||
En el període hel·lenístic es creà un important llogaret en aquest emplaçament per a protegir Jerusalem de possibles incursions des del nord. Durant l'època en la qual l'Imperi bizantí dominava Palestina es va construir un gran monestir -del qual a penes queden un mosaic i una premsa de vi- que servia d'allotjament als pelegrins que viatjaven cap a Jerusalem. No hi ha proves clares que determinen si era considerat com el lloc d'enterrament de Samuel abans de l'arribada de l'Imperi bizantí. Magen conjectura que els constructors bizantins del monestir no creien que estiguessen construint damunt la tomba de Samuel, sinó que intentaven construir-ne un monument commemoratiu. Per exemple, Jeroni d'Estridó argumentava en el segle v (al voltant d'un segle abans que es construís el monestir bizantí) que les restes de Samuel havien estat traslladades a Calcedònia per ordre de l'emperador Arcadi. Un autor cristià del segle vi va identificar aquest lloc com el punt on era soterrat Samuel. Segons la Bíblia, el profeta està enterrat a la seua ciutat natal, Ramah, a l'est d'un turó proper a Geba. De tota manera, el monestir fou restaurat per Justinià I en el segle vi i hi ha testimoniatges de la seua existència en el període musulmà primerenc, entre el segle vii i el segle x.[1][8][9]
Els croats destruïren gran part del monestir per a construir una fortalesa sobre el turó on era, però això no feu que cessassen les peregrinacions, testificades per la gran quantitat de monedes de diferents parts del món trobades al jaciment. El viatger jueu Benjamí de Tudela visità el lloc el 1173 i va deixar escrit que els croats havien trobat els ossos de Samuel en un cementeri de Ramla i els havien traslladat ací, a la vista de la Ciutat Santa. Va escriure que s'havia dedicat a sant Samuel de Shiloh una església al pujol. Hi ha moltes restes arqueològiques que revelen que els àrabs van construir una fàbrica de ceràmica als vessants de Nebi Samwil durant els primers segles que van dominar Palestina. Pot ser que això es referisca a l'Abadia de Sant Samuel, construïda segons els cànons premonstratencs i habitada del 1141 al 1244.[1][10]
Ramon d'Aguilers, escriptor d'una crònica sobre la Primera Croada (1096–1099), relata com els croats van arribar al cim de Nabi Samwil el matí del 7 de juny del 1099 i, en veure per primera vegada la ciutat de Jerusalem, van caure a terra i van plorar d'alegria. Per això, els croats van nomenar aquest pujol "la muntanya de l'Alegria" (en llatí, Mons Gaudi). Des d'allí, els pelegrins cristians dels segles posteriors solien iniciar el seu camí amb creus cap a la Ciutat Santa. A més, es va construir una petita església dins de fortalesa, que va ser arrasada pels mamelucs en el segle XII.[1] [11]
Alguns relacionen la ubicació de la Tomba de Samuel amb el temple bíblic de Gabaon, tot i que la majoria d'experts l'emplacen al poble del Jib.[12][13]
Era moderna
Primera Guerra Mundial
La ubicació estratègica de la Tomba de Samuel feu que s'hi lliurassen una sèrie de batalles durant la campanya del Sinaí i Palestina el 1917, en el context de la Primera Guerra Mundial, que destrossà el poble amb foc d'artilleria i els habitants l'abandonaren. La mesquita, que datava del 1730, es va veure danyada en el combat entre britànics i otomans, per això s'hagué de restaurar en acabar la guerra. Nebi Samuel va tornar a estar habitat el 1921, però diverses dificultats van portar de nou al seu abandó per uns anys.[14][15]
Ocupació jordana
Encara que la resolució 181 II de l'Assemblea General de les Nacions Unides va establir la creació d'un estat àrab i un altre de jueu en els territoris de l'antic Mandat britànic de Palestina, la Guerra araboisraeliana del 1948 va suposar la invasió del territori destinat a l'estat àrab per part d'Israel, Jordània i Egipte. En concret, la Tomba de Samuel restà sota ocupació jordana. La ubicació de la tomba tingué importància en la Guerra araboisraeliana del 1948, en què fou utilitzada per l'artilleria de la Legió jordana per a bombardejar Jerusalem; a més, també es va convertir en una base d'operacions per a les milícies palestines que van realitzar atacs sobre el trànsit jueu durant el setge de Jerusalem del 1948.[16][17]
Ocupació sionista
La victòria israeliana en la Guerra dels Sis Dies del 1967 va dur a la invasió militar de Cisjordània (inclosa la Tomba de Samuel), la Franja de Gaza, Jerusalem est, els Alts del Golan i la Península del Sinaí. Tret del cas d'aquesta darrera, que va ser retornada a Egipte després dels acords de pau de Camp David el 1978, la resta romanen hui sota ocupació militar sionista. Segons la distribució administrativa aconseguida en els Acords d'Oslo del 1993, la Tomba de Samuel es troba en la denominada Àrea C, sota control militar i administratiu sionista. Durant la construcció del mur de separació israeliana de Cisjordània, els sionistes es van annexionar il·legalment la zona de la Tomba de Samuel i l'assentament proper de Guiv'at Ze'ev. El mur sionista separa per complet aquest lloc sagrat de la resta de Cisjordània.[18]
La Tomba de Samuel i les excavacions arqueològiques circumdants són ara part d'un parc estatal. El poblat originari situat al cim del turó tenia el 2007 una població de 233 habitants palestins.[18]
En l'actualitat es fan pregàries jueves i musulmanes a la Tomba de Samuel. Molts jueus religiosos visiten la tomba el dia 28 de Iar, l'aniversari de la mort del profeta Samuel. La mesquita és un edifici rectangular amb un gran minaret visible des de la ciutat de Jerusalem.[1][19]
Limitacions d'accés al poble palestí
A mitjan 2020, la revista sionista +972 i l'ONG sionista Machsom Watch informaven que l'accés a la Tomba de Samuel està molt limitat per als fidels palestins per la multitud de llocs de control militars emplaçats en la rodalia. Tanmateix, masses de pelegrins israelians arriben periòdicament al lloc sense cap mena d'impediment.[20]
Referències
- 1 2 3 4 5 Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel. «Nebi Samwil-Site of a Biblical Town and a Crusader Fortress» (en anglès). Arxivat de l'original el 7 de març de 2016. [Consulta: 16 novembre 2018].
- 1 2 Applied Research Institute of Palestine. «Perfil de An Nabi Samwil» (en anglés), 2007. [Consulta: 16 novembre 2018].
- ↑ The Official Jerusalem Travel Site. «The Tomb of Samuel» (en anglés). [Consulta: 16 novembre 2018].
- ↑ Biblical Archaeology Society Online Archive. «Nebi Samwil» (en inglés). [Consulta: 16 novembre 2018].
- ↑ Jeffery Zorn, Mizpah: Newly Discovered Stratum Reveals Judah's Other Capital, en Biblical Archaeology Review, Septiembre-Octubre de 1997
- ↑ Yitzhak Magen, Nebi Samwil, Where Samuel Crowned Israel's First King, in Biblical Archaeology Review, Mayo-Junio de 2008.
- ↑ Yitzhak Magen, Nebi Samwil, Where Samuel Crowned Israel's First King, in Biblical Archaeology Review, Mayo-Junio de 2008.
- ↑ «CHURCH FATHERS: Against Vigilantius (Jerome)». [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ «Bible Gateway passage: 1 Samuel 25-28 - Reina-Valera 1960» (en anglés). [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ Adler, Marcus Nathan. The Itinerary of Benjamin of Tudela: Critical Text, Translation and Commentary. Nova York: Phillip Feldheim, Inc., 1907.
- ↑ Atlas Obscura. «Prophet Samuel's Tomb» (en anglés). [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ Bible Places. «Nebi Samwil» (en anglés). [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ Biblioteca en Línea Watchtower. «Gabaón». [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ «Battle of Nebi Samwil, 18-24 November 1917». [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ «Jerusalem Won at Bayonet's Point». .
- ↑ «Full Speed Ahead And Damn the Aesthetics». .
- ↑ Martin Gilbert. The Routledge Atlas of the Arab-Israeli Conflict. Routledge, 2005. ISBN 978-0-415-35901-6.
- 1 2 Applied Research Institute of Palestine. «Perfil de An Nabi Samwil» (en inglés), 2007. [Consulta: 16 novembre 2018].
- ↑ Aish HaTorah. «The Twenty Eighth of Iyar» (en anglés). [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ Segoli, Irit «Palestinian holy sites are crumbling under Israeli rule». , 07-09-2020 [Consulta: 12 setembre 2020].