Tonanci Ferriol

Plantilla:Infotaula personaTonanci Ferriol
Biografia
Naixement415 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort475 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePapianilla Modifica el valor a Wikidata
FillsTonantia Ferreola, Tonantius Ferreolus Modifica el valor a Wikidata
Paresfather of Tonantius Ferreolus Modifica el valor a Wikidata  i daughter of Flavius Afranius Syagrius Modifica el valor a Wikidata
ParentsAfrani Siagri, avi matern Modifica el valor a Wikidata

Tonanci Ferriol (en llatí Tonantius Ferreolus) va ser prefecte del pretori de la Gàl·lia del 450 al 452/3.[1] Es sospita que era natiu de Nimes i la seva família tenia possessions a la Narbonesa. Els seus descendents es troben a Narbona. Era net per part de mare d'Afrani Siagri, prefecte del pretori i cònsol (381 i 382). Va exercir el càrrec durant tres anys: el 430, 431 i 432.

Apareix esmentat en un escrit de Sidoni Apol·linar que diu que Tonanci Ferriol, prefecte romà, va residir un temps a Nimes, a la seva residència ordinària de Prussià (Prusianus), una casa rústica a la vora del Gardon.[2] El seu govern fou apreciat pel poble i els notables provincials i va tenir molta cura de reduir els impostos. Va aconseguir aturar el setge visigot del rei Turismund de la vila d'Arle gràcies a les seves dots diplomàtiques i accions judicioses, cosa que no havia aconseguit Aeci amb les seves tropes.

Arvande va exercir el mateix càrrec anys després (464-469) i contra aquest Tonanci va dirigir l'acusació de peculatus i lesa majestat. El 470 estava retirat a una casa rústica que tenia a les muntanyes dels Cévennes anomenada Trévidon, quan va morir. Es creu que s'havia retirat a aquest lloc (que estaria a la dreta del Tarn a la província d'Aquitània Primera) per no haver de viure sota domini visigot.

Estava casat amb Papianilla Agrícola, neta d'Agrícola, cònsol el 421, i parent de l'emperador Marc Mecili Avit. També era cunyat de Rurici de Llemotges. Un dels seus fills, Tonanci Ferriol, senador de Narbona,[3] va destacar pel seu gust per la literatura i Sidoni Apol·linar en parla amb elogis.

De vegades se li atribueix un altre fill, Roricius, bisbe d'Uzès, però això és molt probablement una mala interpretació de les Acta Firmini.[4]

Referències

  1. ↑ Dom Claude Devic, dom Joseph Vaissète, Histoire générale de Languedoc.
  2. ↑ el que suggereix que almenys les ciutats episcopals de la Narbonesa -i Narbona amb seguretat- estaven sota autoritat romana, doncs sembla poc probable que la primera autoritat romana d'un territori hagués residit en territori dominat pels visigots
  3. ↑ Settipani 2014, p. 213.
  4. ↑ Settipani 2014, p. 238-239.

Bibliografia

  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, Oxford, P & G, Prosopographia et Genealogica, coll. « Occasional Publications / 16 », 2014, 2e éd. (1re éd. 1989), 347 p. (ISBN 978-1-900934-15-2).
  • Dom Claude Devic, dom Joseph Vaissète, Histoire générale de Languedoc.