Tonanci Ferriol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 415 (Gregorià) |
| Mort | 475 (Gregorià) |
| Governador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Família | |
| Cònjuge | Papianilla |
| Fills | Tonantia Ferreola, Tonantius Ferreolus |
| Pares | father of Tonantius Ferreolus |
| Parents | Afrani Siagri, avi matern |
Tonanci Ferriol (en llatí Tonantius Ferreolus) va ser prefecte del pretori de la Gàl·lia del 450 al 452/3.[1] Es sospita que era natiu de Nimes i la seva família tenia possessions a la Narbonesa. Els seus descendents es troben a Narbona. Era net per part de mare d'Afrani Siagri, prefecte del pretori i cònsol (381 i 382). Va exercir el càrrec durant tres anys: el 430, 431 i 432.
Apareix esmentat en un escrit de Sidoni Apol·linar que diu que Tonanci Ferriol, prefecte romà, va residir un temps a Nimes, a la seva residència ordinària de Prussià (Prusianus), una casa rústica a la vora del Gardon.[2] El seu govern fou apreciat pel poble i els notables provincials i va tenir molta cura de reduir els impostos. Va aconseguir aturar el setge visigot del rei Turismund de la vila d'Arle gràcies a les seves dots diplomàtiques i accions judicioses, cosa que no havia aconseguit Aeci amb les seves tropes.
Arvande va exercir el mateix càrrec anys després (464-469) i contra aquest Tonanci va dirigir l'acusació de peculatus i lesa majestat. El 470 estava retirat a una casa rústica que tenia a les muntanyes dels Cévennes anomenada Trévidon, quan va morir. Es creu que s'havia retirat a aquest lloc (que estaria a la dreta del Tarn a la província d'Aquitània Primera) per no haver de viure sota domini visigot.
Estava casat amb Papianilla Agrícola, neta d'Agrícola, cònsol el 421, i parent de l'emperador Marc Mecili Avit. També era cunyat de Rurici de Llemotges. Un dels seus fills, Tonanci Ferriol, senador de Narbona,[3] va destacar pel seu gust per la literatura i Sidoni Apol·linar en parla amb elogis.
De vegades se li atribueix un altre fill, Roricius, bisbe d'Uzès, però això és molt probablement una mala interpretació de les Acta Firmini.[4]
Referències
- ↑ Dom Claude Devic, dom Joseph Vaissète, Histoire générale de Languedoc.
- ↑ el que suggereix que almenys les ciutats episcopals de la Narbonesa -i Narbona amb seguretat- estaven sota autoritat romana, doncs sembla poc probable que la primera autoritat romana d'un territori hagués residit en territori dominat pels visigots
- ↑ Settipani 2014, p. 213.
- ↑ Settipani 2014, p. 238-239.
Bibliografia
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
- Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, Oxford, P & G, Prosopographia et Genealogica, coll. « Occasional Publications / 16 », 2014, 2e éd. (1re éd. 1989), 347 p. (ISBN 978-1-900934-15-2).
- Dom Claude Devic, dom Joseph Vaissète, Histoire générale de Languedoc.