Tord gorjanegre
Turdus atrogularis  | |
|---|---|
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 5 |
| Incubació de l'ou | 11 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Turdidae |
| Gènere | Turdus |
| Espècie | Turdus atrogularis Feliks Paweł Jarocki, 1819 Turdus atrogularis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Turdus ruficollis atrogularis
|
El tord gorjanegre[1] (Turdus atrogularis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels túrdids (Turdidae)[2][3] que s'ha considerat una subespècie de Turdus ruficollis.[4] Habita boscos i matolls de la zona paleàrtica.[5]
De vegades es considera una subespècie d'una espècie politípica, la "torda de gola fosca", i la torda de gola vermella era l'altra subespècie.[6] Tractaments més recents consideren les dues com a espècies separades.[7]
Descripció
El tord gorjanegre és un tord gros i distintiu. El mascle té el negre des de la barbeta fins al pit amb la cua negra grisenca. Les parts superiors són grises i les parts inferiors són blanquinoses amb cobertores alars de color vermell ataronjat. Les femelles i els immadurs són similars, però el negre de la gola i el pit se substitueix per ratlles fosques.[6]
Distribució i hàbitat
L'àrea de cria del tord gorjanegre s'estén des de l'Àsia central i zona limítrofa de l'est d'Europa, des de l'est de Rússia cap a l'est, a través dels Urals, zona del riu Ienissei, el Massís de l'Altai i llac Baikal. L'àrea d'hivernada s'estén des de l'Orient Mitjà, tot i que és poc freqüent a la península Aràbiga, fins a l'est de Myanmar
Passa l'hivern a l'Àsia meridional des de l'Iran fins a Myanmar.
El tord gorjanegre es reprodueix a les vores de les clarianes en boscos de coníferes o caducifolis mixtos, sovint al sotabosc de pi de Sibèria (Pinus sibirica) o boscos mixtos d'avets, especialment al llarg de cursos d'aigua o en zones pantanoses.[6]
Ecologia
El tord gorjanegre es reprodueix sols o en agregacions laxes de parelles des de finals de maig fins a finals de juliol. El niu està fet d'herbes i branquetes primes lligades amb terra i folrades amb herbes fines, molsa o líquens. El niu se sol situar entre 1,5 i 2 m del terra, de vegades a terra. Per altra banda, el comportament és similar al de la griva cerdana (T. pilaris). A l'hivern, aquests tords sovint es troben en grans estols amb altres tords com la merla unicolor (T. unicolor), el tord pitgrís (T. obscurus) i la griva comuna (T. viscivorus), en migració sovint amb el tord alabrú (T. eunomus). El tord gorjanegre sol posar-se entre la densa vegetació perenne. Normalment s'alimenta a terra. La dieta sol incloure invertebrats; també diverses baies, cireres i algunes llavors.[6]
Taxonomia
El tord gorjanegre va ser descrit formalment el 1819 pel zoòleg polonès Feliks Paweł Jarocki i la localitat tipus "Polònia" si bé aquesta no ha estat verificada.[8] Anteriorment considerada coespecífica amb el tord gorja-roig (T. ruficollis), però ara es considera una espècie separada.[7]
Etimologia
El nom científic prové del llatí Turdus significa “tord” i l'epítet específic atrogularis deriva d'«ater», “negre”, i «gula», “gola”.[9]
Subespècies
L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[10]
Referències
- ↑ «Tord gorjanegre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 31/01/2021 (català)
- ↑ «Turdus atrogularis (tord golanegre)». Avibase. [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ «Turdus atrogularis Jarocki, 1819» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ Distribució i justificació d'estatus de Turdus ruficollis (incloent atrogularis) en IUCN Redlist Rev.31/01/2013 (anglès)
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 10 maig 2026].
- 1 2 3 4 Clement, Peter; Hathway, Ren; Byers, Clive; Wilczur, Jan. Thrushes. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 377–381. ISBN 978-0-7136-3940-7.
- 1 2 British Ornithologists’ Union Records Committee «British Ornithologists’ Union Records Committee: 37th Report (October 2008)» (en anglès). Ibis, 151, 1, 1-2009, p. 224–230. DOI: 10.1111/j.1474-919X.2008.00901.x. ISSN: 0019-1019.
- ↑ Jarocki, F. «Spis ptaków w gabinecie Zoologicznym Królewsko Warszawskiego Uniwersytetu znayduiących się a podług naynowszego systemu ustawionych» [Llista d'ocells de l'Oficina Zoològica de la Universitat Reial de Varsòvia localitzats i ordenats segons el sistema més recent] (en polonès) p. 14. [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 60, 393. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Thrushes – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 10 maig 2026].