Torre Brusi
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Mansió i xalet  | ||||
| Arquitecte | August Font i Carreras | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) | ||||
| Lloc | Balmes, 315 | ||||
La Torre Brusi era un xalet situat aproximadament al carrer de Balmes, 315, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.
Història i descripció
Després de la mort d'Antoni Brusi i Mirabent (1775-1821) a causa de l'epidèmia de febre groga de 1821, la seva vídua Eulàlia Ferrer i Montserrat (1780-1841) va decidir traslladar la residència familiar de Barcelona a Sant Gervasi de Cassoles,[1] i el 1827, va adquirir en subhasta pública la torre del Canonge al turó de Monterols.[2]
El 1875, el seu fill Antoni Brusi i Ferrer (1815-1878) va rebre el títol de marquès de Casa Brusi.[3] El 1881, el seu fill Antoni Maria Brusi i Mataró (1846-1887), segon marquès de Casa Brusi, va adquirir per 2.500 pessetes unes pedres procedents de la casa Gralla (enderrocada el 1856), i va encarregar-ne l'estudi i la recomposició a l'arquitecte August Font i Carreras i al crític d'art Francesc Miquel i Badia, que van descobrir que corresponien al pati i no a la façana. Aquest fou reconstruït el 1882 en un pavelló independent al jardí de la torre,[4][5] i el 1907, la seva filla Maria Josepa Brusi i Garcia (1876-1957), tercera marquesa de Casa Brusi, va encarregar-ne l'ampliació al mateix Font per a convertir-lo en una nova torre en substitució de l'antiga, que fou enderrocada.[6][1]
El 1920 es va aprovar l'obertura del carrer de Balmes entre la Travessera de Gràcia i el carrer de Víctor Hugo,[7] i el 1925, l'Ajuntament de Barcelona li va vendre per 1.000 pessetes un terreny procedent del carrer del Francolí.[8][9][1] D'altra banda, el 1929 es va aprovar l'obertura del carrer de Copèrnic fins al de Balmes,[10][1] i el 1930 es va declarar com a «sobrant de vial» el tram del carrer d'Alfons XII entre els de Sant Elies i Copèrnic.[11][12]
A partir del 1959, el seu fill Joan Antoni Elias i Brusi, quart marquès de Casa Brusi, va parcel·lar els terrenys de la torre, i el 1962, l'arquitecte Claudi Carmona va projectar l'actual edifici dels carrers de Balmes, 311-317 i Copèrnic, 94-96.[1] El pati fou desmuntat de nou per l'arquitecte municipal Joaquim de Ros i de Ramis, i les pedres foren numerades i traslladades a un dipòsit de Cornellà de Llobregat.[5]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Passejant per la Riera de Sant Gervasi. Parada 5. Sant Guillem cantonada Francolí». Finestres del Farró (blog). Ferran Colombo i Araceli Vilarrasa, 15-02-2024.
- ↑ Solà i Parera, 2008, p. 113.
- ↑ «Crónica local». La Imprenta (edición mañana), 11-04-1875, p. 1924.
- ↑ «La portalada que fou l'antiga casa dels Grallaa». La Ilustració catalana, 15-03-1882, p. 83.
- 1 2 Garriga, 2004, p. 217.
- ↑ «Josefa Brusi. Alfons XII. Enderroc, reforma i afegir». Q127 Foment 995/1907. AMCB, 24-07-1907.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 25-03-1920, p. 202.
- ↑ «Urbanización y reforma». Gaceta municipal de Barcelona, 23-02-1925, p. 117.
- ↑ AMCB, Q101 Urbanització i Reforma 227/18.
- ↑ «Obras públicas». Gaceta municipal de Barcelona, 14-10-1929.
- ↑ «Declaració de sobrant de via pública del carrer Alfonso XII, trajecte comprés entre els carrers Sant Elies i Copèrnic, i del trajecte del carrer de la Riera entre Balmes i Alfons XII». Q137 Obres públiques N-839. AMCB, 28-01-1930.
- ↑ «Ensanche. Obras públicas». Gaceta municipal de Barcelona, 26-05-1930, p. 361.
Vegeu també
Bibliografia
- Garriga, Joaquim «La peripècia de la casa Gralla i un quadern d'Elies Rogent de 1856». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. 18, 2004, p. 211-231.
- Solà i Parera, Àngels «Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles XVIII i XIX». Recerques, núm. 56, 2008, p. 91-129.