Torre de la Bauma

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre de la Bauma
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part dela Bauma Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAlexandre Soler i March Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Bauma (Bages) Modifica el valor a Wikidata
 41° 37′ 26″ N, 1° 51′ 58″ E / 41.623919°N,1.866168°E / 41.623919; 1.866168

La Torre de la Bauma és un edifici modernista de la colònia tèxtil de la Bauma.

Història

Va ser construïda el 1908, quan el propietari de la colònia Joan Vial i Solsona en va encarregar el projecte a l'arquitecte Alexandre Soler i March, igual com l'església de la Bauma. En aquest període, a més de construir els dos edificis emblemàtics (la torre i l'església) també es van construir altres edificis de serveis destacables com l'escola per a nenes o el Casino, que fou el centre cultural i d'esbarjo de la colònia.[1]

Arquitectura

És l'edifici més ben conservat i restaurat de tots els que formen el conjunt del patrimoni de les colònies tèxtils catalanes. Es troba unida a la fàbrica mitjançant una façana única al mur de migdia i destacant la façana de llevant amb una cos de planta rectangular obert amb porxos ovoides sostinguts per pilars. Com a element constructiu destaca el maó, col·locat amb molta regularitat, que li dona un color rogenc característic a l'edifici; i entre els elements decoratius hi ha la rajola de diferents colors, forjats, vidre, teules, tot plegat mantenint un equilibri de colors i formes. La teulada és de dues aigües amb teules policromades amb verd.[1]

Quant a l'estructura, és formada per dos cossos diferenciats. A llevant, un cos quadrat, cobert a tres vessants i amb un important ràfec de teulada que separa bé els dos espais de les fàbriques. La planta baixa és un gran porxo obert en els seus laterals i format per un gran arc, que a la façana de llevant és tancat per un envidrat de fusta i dona a un balcó des del qual es domina el riu, el pont, l'església i tot el nucli de la carretera. Per aquest porxo obert els treballadors accedien al recinte de la fàbrica. El segon cos de la torre és més alt, perpendicular a la fàbrica, i format per quatre nivells. El primer i segon nivells eren espais de serveis, rebost i magatzem de l'habitatge. El tercer nivell és pròpiament l'habitatge del propietari i el quart nivell, sota teulada, era reservat al servei.[1]

Referències

  1. 1 2 3 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594.