Torre del Cargol
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Torre de sentinella | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 590 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Seró (Noguera) | |||
| Lloc | A l'altiplà de la Força | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1297-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006444 | |||
| Id. IPAC | 1462 | |||
| Id. IPAPC | 7313 | |||
La Torre del Cargol o Força d'Estany és una torre de defensa situat a l'antic terme de Seró, al municipi de Artesa de Segre (Noguera), declarada bé cultural d'interès nacional.[1] Es troba a l'extrem d'un altiplà damunt d'un dels passos que permeten de comunicar la conca del Llobregós amb la contrada d'Artesa de Segre i amb Balaguer.[2]
Història

Cal relacionar aquesta fortificació amb l'anomenada torre de Dàdila, que apareix esmentada a la carta de venda que del castell d'Artesa de Segre pel comte Ermengol II d'Urgell a Arnau Mir de Tost el 1039: ipso castro suprascripto ad ipsam turrem de Dalila. Aleshores aquesta torre tenia a l'entorn un petit nucli habitat del qual subsisteix l'esglesiola dedicada a Sant Miquel, situada molt a prop i avui enderrocada.[2]
EL 1420, els Casaldàliga van comprar la jurisdicció de la Força al rei Alfons el Magnànim, i el 1427 el senyor era Ramon de Casaldàliga, que també ho era de Ponts i Torreblanca, entre altres llocs.[1] En el fogatjament del 1497 consta que la Força, el Tossal i Torreblanca formaven part de la mateixa baronia.[2]
El 2009 es va redactar el projecte de restauració de la torre, que aleshores es trobava en un molt mal estat de conservació, per tal de recuperar-ne l'estabilitat i consolidar-la.[1]
Descripció
Es tracta d'una torre de guaita amb dues fases constructives ben diferenciades: la primera correspon possiblement als segles ix-x i es tracta d'una torre islàmica de planta quadrada feta de tàpia amb un petit sòcol de pedra.[1] Els costats feien 4,20 m i els murs eren fets de blocs de tàpia de 3,80 m de llarg × 0,80 m d'ample i 0,90 m d'alt, fins a unes 7 tàpies, uns 6,30 m.[2]
Posteriorment, en època romànica (segle xi), fou folrada amb un recreixement de pedra de planta circular, feta de petits carreus units amb argamassa, i de la que només es conserva la paret nord (amb una important esquerda vertical que ha estat consolidada), mentre que la sud està completament esfondrada.[1] El seu diàmetre és de 7,2 m, i a la part inferior, s'adossà a la torre quadrada. Els carreus són poc o molt escairats i ben arrenglerats: els inferiors són més grans (25 cm × 50 cm) i els de més amunt són una mica més petits (15 cm × 30 cm).[2] A l'interior hi ha vestigis de les quatre plantes que la dividien, tancades per una volta amb lloses verticals en forma de plec de llibre. A sobre d'aquesta volta es construí una sala, més espaiosa que la inferior i amb una alçada d'uns 4 m, acabada també amb una volta, feta també amb pedres col·locades verticalment.[1][2] En aquest nivell superior hi ha quatre espitelleres, totes orientades cap al nord, més difícil de defensar.La porta devia ésser situada al nivell superior i orientada cap al sud, a la banda que ha caigut.[2]
Al voltant de la torre hi ha les restes del que havia estat un recinte de planta quadrangular d'aparell constructiu molt gran. El costat septentrional fa uns 12 m de llarg i són visibles tres filades dels grans carreus de 50 x 80 cm; també es veu el costat oest i una part de l'est, mentre que el meridional està colgat, segurament per les runes de la torre.[1][2]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 «Torre del Cargol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Bolòs i Masclans, Jordi; Fité i Llevot, Francesc. «Força d'Estany». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
