Torrent de Malamata
| Tipus | curs d'aigua | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 596 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Montmajor (Berguedà) | ||||
| Lloc | el Sunyer | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 407 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | ||||
| Lloc | Cardona | ||||
| Desembocadura | Cardener | ||||
| |||||
| Afluents | 9 (4xE + 5xD)[1]
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 4,62 ( | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 3,76 km² | ||||
| Pendent | 4,08 % | ||||
El Torrent de Malamata[2] és un afluent per l'esquerra del Cardener amb el qual conflueix sota Cardona (Bages).
Municipis per on passa
Des del seu naixement, el Torrent de Malamata passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de Montmajor | 2.373 | 51,26% |
| Per l'interior del municipi de Cardona | 2.256 | 48,74% |
Xarxa hidrogràfica

La xarxa hidrogràfica del Torrent de Malamata està integrada per 13 cursos fluvials que sumen una longitud total de 10.463 m.
Vessants
| Vessants | ||
| nombre de subsidiaris | Longitud total (en m.) | |
|---|---|---|
| Vessant dret | 7 | 3.987 |
| Vessant esquerre | 5 | 1.847 |
Distribució per termes municipals
| Distribució municipal de la xarxa[3] | |
| Municipi | Longitud que hi transcorre |
|---|---|
| Montmajor | 5.908 m. |
| Cardona | 4.555 m. |
Enllaços externs
Referències
- 1 2 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «dadesicc» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.
