Tortugada

Tortugada al peu d'un vessant de teulada. Mas de Barberans, Montsià.
Tortugada, detall de les «tortugues» que formen la canalera. Mas de Barberans, Montsià.

La tortugada és una canalera[1] feta de tortugues (teules de tortuga) que es posa al capdavall d'un vessant de teulada i tot al llarg d'aquesta per a rebre’n l'aigua de pluja i conduir-la a una canonada.[2]

La tortuga és una teula més encorbada que les ordinàries que té la planta en forma de T, la qual cosa permet de col·locarla a l'extrem d'una filera de teules i formar la canalera al peu del pendent.[3]

En les teulades, per a fer els aigafons es fan servir teules anomenades canaló amb aleta o sense. Els d'aleta tenen un sortint pla a fi de poder ser subjectats per les teules finals d'intersecció de l'aiguafons i es fan servir també, a mode de tortugada, en les canaleres de façana, però no són tant fiables.[4] Els canalons sense aleta s'han de subjectar mitjançant la infraestructura constructiva de l'aiguafons i no es poden fer servir en els ràfecs de façana.

Les tortugues, i conseqüentment les teules tortugues, poden ser dreta o esquerra segons el costat del vessant en la direcció d'aigües avall.

Per a fer correctament una canalera de tortugues, calen peces especials:

  • Lligam de la canonada de desguàs, que pot ser: dreta o esquerra i (en ambdós casos) terminal o intermediari.
  • Gàrgola que igualment pot ser: dreta o esquerra i (en ambdós casos) terminal o intermediària.

Referències

  1. ↑ «Tortugada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ Pompeu Fabra. Diccionari General de la Lengua Catalana. Barcelona: EDHAS, 1977. ISBN 84-350-120-2 [Consulta: 16 juny 2017].
  3. ↑ Vamero, J.M.; et alii. Diccionari manual de la construcció. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1986. ISBN 84-85954-32-7.
  4. ↑ Pere Benavent de Barberà. Como debo construir. Barcelona: Editorial Bosch, 1963, p. 150 [Consulta: 16 juny 2017].

Enllaços externs