Treta de ballesta

Aplicat a les ballestes medievals (i posteriors) una treta[1] o un tret es el terme genèric per a un projectil de ballesta.[2][3] En la parla popular és freqüent esmentar com a fletxes els projectils de la ballesta. De fet una fletxa no és, ni ha estat mai, un projectil adequat per a una ballesta. El terme sageta és ambivalent.
- Una fletxa té una llargària de 60 cm o més.
- Una treta de ballesta (cairell, virató,... etc) fa uns 30 cm de llarg.
Comparada amb una fletxa, una treta és molt més curta, gruixuda i pesant. La tija d'una treta podia ser de secció circular o quadrada. Quan tenia punta, aquesta podia ser cònica o piramidal (sovint amb quatres cares).

Hi havia tretes amb empenatge i sense. L'empenatge podia formar part de la tija de fusta, amb un tallat adequat, o estar fet de cuiro o de metall. També podia ser semblant al d'una sageta, fet a partir de plomes d'ocell.
Tipus de tretes
- De fusta amb punta metàl·lica: vira,[4] virató,[5][6] cairell,[7][8] estralla,[9] passador[10][11]
- De fusta i metall, sense punta: matràs,[12] capferro[13]
- Projectils esfèrics: bales (d'argila cuita, ferro, plom...) o rotllons.[14][15]
- Altres:[16]
- En castellà els termes varien una mica.[17]
Constructors
Els constructors de projectils de ballesta i, probablement, de les fletxes per a arcs, eren els viraters. Les referències adjuntes semblen indicar que l'ofici podia incloure les peces senceres (astes i ferrusses; parts de fusta i ferro) o, en contractes particulars, fer-se responsables només de les astes o només dels ferros.[18][19][20]
- Un exemple interessant és de l'any 1419 i l'expedició d'Alfons el Magnànim a Còrsega.[21]
Projectils emmetzinats
Algunes tretes de ballesta, de guerra i de caça, disposaven de puntes emmetzinades amb una substància feta a partir d’herba de ballester. Aquesta denominació incorpora dues plantes: el marxívol[22] (Helleborus foetidusi la ginesta (Spartium junceum) .
Projectils de màquines de guerra antigues
Algunes màquines de guerra antigues (gastrafetes, oxybolos, balista i altres) disparaven projectils semblants als que després emprarien les ballestes medievals. Les dimensions i el pes d'aquests projectils antics eren molt més grans que les tretes medievals. Malgrat això, alguns tractats especialitzats en anglès (per posar un exemple) tradueixen els termes originals que designen els projectils indicats (en grec o en traduccions al llatí d'obres gregues) per la paraula anglesa “bolt” (projectil de ballesta, equivalent a treta).
Fletxes

La pintura de la figura, la taula de Sant Sebastià, representa un cavaller (potser Ausiàs March) amb un manat de fletxes, més llargues que les tretes de ballesta. Cal recordar el martiri de Sant Sebastià.
Referències
- ↑ DCVB: Treta.
- ↑ Roser Gort Riera. L'Estudi General de Lleida al segle XIV. Universitat de Lleida, 22 abril 2016, p. 127–. ISBN 978-84-8409-861-4.
- ↑ Mascaro, Prospero de Bofarull y. Coleccion de documentos ineditos del archive general de la Corona de Aragon (en castellà). Del Archive, 1850.
- ↑ Llibre de capitols ab los quals se arrenden y collecten los drets reals que te sa Majestat en la Governació y Batlia general de Oriola y Alacant ab les declaracions de com se executem y practiquen. per Agustí Martinez, 1613.
- ↑ Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Aragón y diferentes principes infieles de Asia y Africa desde el siglo XIII hasta el XV: copiados con órden de S.M. de los originales registros del ... Archivo de la Corona de Aragón. Imprenta Real, 1786, p. 1–.
- ↑ Unali, Anna. Marineros, piratas y corsarios catalanes en la Baja Edad Media (en castellà). Editorial Renacimiento, 2007. ISBN 978-84-8472-689-0.
- ↑ Stefano Maria Cingolani. Historiografia, propaganda i comunicació al segle xiii: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 216–. ISBN 978-84-7283-841-3.
- ↑ Vives, Josefa Mutgé. L'aljama sarraïna de Lleida a l'edat mitjana: aproximació a la seva història. Editorial CSIC - CSIC Press, 1992. ISBN 978-84-00-07236-0.
- ↑ José A. Pascual. La Traducción De la divina comedia atribuida a D. Enrique de Aragón. Estudio y edición del infierno. Universidad de Salamanca, 1974, p. 131–. ISBN 978-84-600-6402-2.
- ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CLXXVIII. NUMERO III. AÑO 1981. Real Academia de la Historia, p. 562–. GGKEY:JWDD31Y9CG7.
- ↑ Sartorio, Manuel de Bofarull y de; Aragón, Archivo de la Corona de; Mascaro, Prospéro de Bofarull y. Coleccion De Documentos Inéditos Del Archivo General De La Corona De Aragon, Publicada De Real Órden Por Su Archivero D. Manuel de Bofarull y de Sartorio: Levantamiento y Guerra De Cataluna en tiempo de don Juan II. ... Tomo XI.. En la imprenta del archivo, 1863.
- ↑ Matràs http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0086914
- ↑ Gil, Pere; Josep Iglésies Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 2002, p. 262–. ISBN 978-84-7283-648-8.
- ↑ Fúster, Mariano Aguiló y. "Diccionari Aguiló": materials lexicogràfics aplegats. Institut d'estudis catalans, 1915.
- ↑ Històrico-Arqueològica, Institut d'Estudis Catalans Secció. Anuari. Palau de la Generalitat, 1907.
- ↑ Piqueras, Norberto. Del Tirant al Quijote: la imatgedel caballero (en castellà). Universitat de València, 2005, p.39. ISBN 843706094X.
- ↑ Cuadrado, Amparo García. Las Cantigas: el códice de Florencia (en castellà). EDITUM, 1993. ISBN 978-84-7684-376-5.
- ↑ General, Catalonia (Spain) Diputació del; Aragón, Archivo General de la Corona de. Dietari de la Diputació del General de Cathalunya. Diputación Provincial de Barcelona, 1974. ISBN 978-84-600-5852-6.
- ↑ Vidal, Santiago Sobrequés; Callicó, Jaume Sobrequés i. La guerra civil catalana del segle XV.: La societat catalana durant el conflicte. Edic. 62, 1972. ISBN 978-84-297-0838-7.
- ↑ Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (en castellà). J.E. Montfort, 1974.
- ↑ Aragon (Kingdom). Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Aragon y diferentes principes infieles de Asia y Africa desde el siglo XIII hasta el XV: copiados con órden de S.M. de los originales registros del Real y General Archivo de la Corona de Aragon, establecido en la ciudad de Barcelona (en castellà). en la Imprenta Real, 1786.
- ↑ «Treta de ballesta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.




