Trogia

Infotaula d'ésser viuTrogia Modifica el valor a Wikidata

Trogia cantharelloides Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaMarasmiaceae
GènereTrogia Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1836 Trogia Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
TipusCantharellus haplorutis Modifica el valor a Wikidata

Trogia és un gènere de bolets agaricals de la família de les marasmiàcies (Marasmiaceae)[1] que viuen en la fusta podrida. Rep aquest nom pel micòleg suís Jacob Gabriel Trog. El gènere conté unes 20 espècies de distribució tropical i subtropical.

Com altres fongs que viuen sobre la fusta podrida, els Trogia tenen enzims que degraden la lignina, a polisacàrids complexos. Trogia buccinalis ha estat investigada per usar els seus enzims per degradar molècules de la contaminació com és l'antracè, el pentaclorofenol, i el clorur de polivinil.[2]

Síndrome de la Mort sobtada a Yunnan

L'espècie Trogia venenata va estar implicada en la mort de 400 persones a Yunnan, Xina. La mort va ser causada per arrítmia cardíaca induïda per aminoàcids tòxics del bolet. Potser l'element contaminant bari va incrementar la toxicitat d'aquest bolet.[3]

Taxonomia

  • Trogia aplorutis
  • Trogia buccinalis
  • Trogia calyculus
  • Trogia cantharelloides
  • Trogia crinipelliformi
  • Trogia cyanea
  • Trogia holochlora
  • Trogia icterina
  • Trogia inaequalis
  • Trogia infundibuliformis
  • Trogia lilaceogrisea
  • Trogia mellaea
  • Trogia montagnea
  • Trogia pleurotoides
  • Trogia steriodes
  • Trogia subviridis
  • Trogia venenata

Referències

  1. ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  2. ↑ Martins-Franchetti SM, Egerton TA, White JR. «Morphological changes in poly(caprolactone)/poly(vinyl chloride) blends caused by biodegradation». Journal of Polymers and the Environment, 18, 1, 2010, p. 79–83. DOI: 10.1007/s10924-009-0158-3.
  3. ↑ Stone R. «Epidemiology. Will a midsummer's nightmare return?». Science, 329, 5988, 2010, p. 132–4. Bibcode: 2010Sci...329..132S. DOI: 10.1126/science.329.5988.132. PMID: 20616244.

Enllaços externs

  • IndexFungorum|18683
  • MycoBank|18683