Tsuneo Mori

Plantilla:Infotaula personaTsuneo Mori
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1973 Modifica el valor a Wikidata (28/29 anys)
Centre de Detenció de Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortprisoner suicide, penjament Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Osaka Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Cronologia
dècada del 1970Sangaku Base Incident (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Tsuneo Mori (en japonès: 森 恒夫, Mori Tsuneo) (Osaka, 6 de desembre de 1944 - Tòquio, 1 de gener de 1973) fou un activista polític japonès, secretari general de l'Exèrcit Roig Unit.[1][2]

Nascut a la ciutat d'Osaka, es matriculà a la Universitat d'Osaka. El 1970, durant la detenció d'alguns companys militants de la Fracció de l'Exèrcit Roig japonès, aconseguí escapar i restà amagat al Japó mentre que d'altres membres cometeren, el 31 de març, el segrest del vol Japan Airlines 351 per posar rumb a Corea del Nord.[3] Alguns d'ells acabaren formant l'Exèrcit Roig Japonès, tot i que ell, eventualment, liderà un altre grup armat comunista conegut com a Exèrcit Roig Unit.[4]

L'hivern de 1972 es consumà una nova fugida de la policia i formà part d'un grup de quadres radicalitzats de l'ERU que es retiraren a les muntanyes de la prefectura de Gunma.[5][6] Al recinte, durant la segona setmana de febrer de 1972, Mori i Hiroko Nagata iniciaren una violenta purga dels membres del grup. En ella, ordenaren l'assassinat a cops de vuit militants i un tercer aliè que hi fou present. A l'exterior, sis militants més foren lligats en arbres i, posteriorment, moriren per congelació. Nagata es dirigí especialment als membres que, a parer seu, «tenien massa interès en les relacions amb les dones i no dedicaven prou ardor a la revolució». Uns quants moriren per «intentar escapar»; un membre fou assassinat per haver demanat paper de seda mentre estava dins del sac de dormir, un acte interpretat, aparentment, com a indicatiu sexual.[5][7][8][9]

El 16 de febrer, però, la policia el va detenir, juntament amb Nagata i sis membres més de l'ERU, en una operació al mateix recinte i en un poble proper. Cinc militants més, armats amb rifles i escopetes, aconseguiren escapar a peu per les muntanyes, cap a Karuizawa, a la propera prefectura de Nagano, on s'atrinxeraren en un refugi de muntanya prenent per ostatge a l'esposa del guarda,[10] iniciant així l'incident d'Asama-Sansō.[5][7][8][11] El segrest finalitzà amb l'assalt de la policia amb un resultat de 2 policies morts, 25 de ferits i 1 civil ferit que entrà a la zona sense consentiment,[8] mentre que per part dels segrestadors hi hagué un de ferit.[12] Acusat d'haver assassinat a 13 militants de l'ERU i en previsió de judici pel 23 de gener de 1973,[13] l'1 de gener se suïcidà penjant-se a la seva cel·la de la presó de Tòquio.[14]

Referències

  1. ↑ Ciment, James. World Terrorism: An Encyclopedia of Political Violence from Ancient Times to the post 9/11 era (en anglès). Routledge, 2011, p. 314-316. ISBN 978-0765682840.
  2. ↑ Clarke, Colin P. Terrorism: The Essential Reference Guide (en anglès). ABC-CLIO, 2018, p. 101-103. ISBN 978-1440856280.
  3. ↑ «Terror in Japan: Far-Left Groups and the Asama-Sansō Incident of 1972» (en anglès). Nippon.com, 14-02-2022. [Consulta: 1r gener 2023].
  4. ↑ «The final days of revolutionary struggle in Japan» (en anglès). JapanTimes.co.jp, 20-03-2008. [Consulta: 13 octubre 2008].
  5. 1 2 3 Nakamura, Akemi. «'We did not leave anything positive,' says ex-radical» (en anglès). JapanTimes.co.jp, 20 març 2008. [Consulta: 29 juliol 2021].
  6. ↑ Schreiber, 1996, p. 198-201.
  7. 1 2 Schilling, Mark. «The final days of revolutionary struggle in Japan» (en anglès). JapanTimes.co.jp, 20 març 2008. [Consulta: 29 juliol 2021].
  8. 1 2 3 «Wanted radical Kunio Bando was in Philippines in 2000: sources» (en anglès). Kyodo News. TheFreeLibrary.com, 27 febrer 2003. [Consulta: 29 juliol 2021].
  9. ↑ Schreiber, 1996, p. 201.
  10. ↑ «Asama-Sanso Incident» (en anglès). NHK.or.jp. Arxivat de l'original el 2006-09-08. [Consulta: 30 juliol 2021].
  11. ↑ Schreiber, 1996, p. 201-202.
  12. ↑ Schreiber, 1996, p. 209-213.
  13. ↑ «Japanese Radical Leader Hangs Himself in Jail Cell» (en anglès). NYTimes.com, 02-01-1973. [Consulta: 1r gener 2023].
  14. ↑ «ACM劇場プロデュース公演 泣かないのか? 泣かないのか 一九七三年のために? --2002» (en japonès). ArtTowerMito.or.jp. Arxivat de l'original el 2012-03-10. [Consulta: 25 juliol 2010].

Bibliografia

  • Schreiber, Mark. Shocking Crimes of Postwar Japan (en anglès). Tuttle Publishing, 1996. ISBN 4-900737-34-8.