Turcs de Romania
| Tipus | ètnia per residència  |
|---|---|
| Població total | 20.945 (2021) |
| Llengua | turc, romanès i gagaús |
| Geografia | |
| Estat | Romania |
Els turcs de Romania, també coneguts com a romanesos turcs i turcs romanesos (en turc: Romanya Türkleri, en romanès: Turcii din România) són turcs ètnics que formen una minoria ètnica a Romania.
Segons el cens del 2011, hi havia 28.226 turcs al país, formant una minoria del 0,15% de la població. D'aquests, el 81,1% es va registrar a la regió de la Dobruja, al sud-est del país, a prop del mar Negre, als comtats de Constanța (21.014) i Tulcea (1.891), amb un 8,5% més a la capital de la nació a Bucarest (2.388).[1]
Història
L'assentament turc té una llarga història en la Dobruja regió, diversos grups com búlgars, petxenegs, cumans i turcmans que s'estableixen en la regió entre els segles 13 i setè, i probablement contribueix a la formació d'un Cristià política autònoma al segle 14. Un esdeveniment important en la història de la població turca va ser, però, la conquesta otomana de la regió a principis del segle XV. Per tant, al segle XVII la majoria dels assentaments de Dobruja tenien noms turcs, ja sigui per colonitzacions[2] o per assimilació de les poblacions turques preotomanes islamitzades. Al segle xix, els turcs i els tàtars eren més nombrosos a Dobruja que els romanesos.[3]
| Història demogràfica a la Dobruja del Nord | ||||||||||
| Ètnia | 1880[4] | 1899 | 1913[5] | 1930 ¹[6] | 1956[7] | 1966 | 1977 | 1992 | 2002 | 2011[8] |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tots | 139.671 | 258.242 | 380.430 | 437.131 | 593.659 | 702.461 | 863.348 | 1.019.766 | 971.643 | 897.165 |
| Romanès | 43.671 (31%) | 118.919 (46%) | 216.425 (56,8%) | 282.844 (64,7%) | 514.331 (86,6%) | 622.996 (88,7%) | 784.934 (90,9%) | 926.608 (90,8%) | 883.620 (90,9%) | 751.250 (83,7%) |
| Búlgar | 24.915 (17%) | 38.439 (14%) | 51.149 (13,4%) | 42.070 (9,6%) | 749 (0,13%) | 524 (0,07%) | 415 (0,05%) | 311 (0,03%) | 135 (0,01%) | 58 (0,01%) |
| Turc | 18.624 (13%) | 12.146 (4%) | 20.092 (5,3%) | 21.748 (5%) | 11.994 (2%) | 16.209 (2,3%) | 21.666 (2,5%) | 27.685 (2,7%) | 27.580 (2,8%) | 22.500 (2,5%) |
| Tàtara | 29.476 (21%) | 28.670 (11%) | 21.350 (5,6%) | 15.546 (3,6%) | 20.239 (3,4%) | 21.939 (3,1%) | 22.875 (2,65%) | 24.185 (2,4%) | 23.409 (2,4%) | 19.720 (2,2%) |
| Rus-lipovà | 8.250 (6%) | 12.801 (5%) | 35.859 (9,4%) | 26.210 (6%) ² | 29.944 (5%) | 30.509 (4,35%) | 24.098 (2,8%) | 26.154 (2,6%) | 21.623 (2,2%) | 13.910 (1,6%) |
| Rutena (Ucraïnès del 1956) |
455 (0,3%) | 13.680 (5%) | 33 (0,01%) | 7.025 (1,18%) | 5.154 (0,73%) | 2.639 (0,3%) | 4.101 (0,4%) | 1.465 (0,1%) | 1.177 (0,1%) | |
| Alemanys | 2.461 (1,7%) | 8.566 (3%) | 7.697 (2%) | 12.023 (2,75%) | 735 (0,12%) | 599 (0,09%) | 648 (0,08%) | 677 (0,07%) | 398 (0,04%) | 166 (0,02%) |
| Grega | 4.015 (2,8%) | 8.445 (3%) | 9.999 (2,6%) | 7.743 (1,8%) | 1.399 (0,24%) | 908 (0,13%) | 635 (0,07%) | 1.230 (0,12%) | 2.270 (0,23%) | 1.447 (0,16%) |
| Gitana | 702 (0,5%) | 2.252 (0,87%) | 3.263 (0,9%) | 3.831 (0,88%) | 1.176 (0,2%) | 378 (0,05%) | 2.565 (0,3%) | 5.983 (0,59%) | 8.295 (0,85%) | 11.977 (1,3%) |
Demografia
La majoria dels turcs viuen a la regió històrica del nord de la Dobruja (turc: Dobruca), particularment al comtat de Constanța, on són 21.014 i representen el 3,3% de la població, el comtat de Tulcea amb 1.891 (0,94%) i Bucarest amb 2.388 (0,14 %). Dobromir, una comuna del comtat de Constanța, és l'única de Romania amb majoria turca (61,93%). Com a minoria ètnica reconeguda oficialment, els turcs tenen un escó reservat per a ells a la Cambra de Diputats de Romania, que ocupa la Unió Democràtica Turca de Romania des del 1992. Una important comunitat turca també vivia fins al 1970 a l'illa d'Ada Kaleh.
Després del 1989, un nombre important d'empresaris turcs van començar a invertir i establir empreses empresarials a Romania i una certa proporció va optar per establir-se a Romania. Fonts no oficials calculen que hi ha 12.000 ciutadans turcs a Bucarest.[9]
Religió
El cens romanès de 2011 comptava amb 27.698 turcs ètnics, dels quals 26.903 eren musulmans (o el 97,1%). Al voltant de 505 turcs eren ortodoxos (1,8%), mentre que 147 turcs (0,5%) pertanyien a altres religions.[10]
Diàspora
Tradicionalment, la migració turca romanesa a gran escala ha estat a la República de Turquia, on la majoria van arribar com a muhacirs ("refugiats") durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.
A més, durant principis del segle xx, alguns romanesos turcs també van emigrar a Amèrica del Nord. Segons la doctora Eleanor Bujea, la primera història dels romanesos turcs al Canadà va començar a la dècada de 1910 i és similar a la dels romanesos jueus. Molts inicialment van ser propietaris de famílies i van criar les seves famílies a les granges, mentre que alguns van anar a les botigues de queviures o van obrir carros ambulants. No obstant això, després de la Primera Guerra Mundial, moltes d'aquestes persones es van traslladar a grans ciutats on algunes es van casar i assimilar.[11]
En els darrers anys, des de l'admissió de Romania a la Unió Europea, la minoria turca a Romania ha disminuït significativament a causa de la relaxació de les regulacions de viatges i migracions. Així, des de la primera dècada de la dècada de 2000, els romanesos turcs s'han unit a altres ciutadans romanesos (per exemple, romanesos ètnics, tàtars, etc.) en la seva migració principalment a Alemanya, Àustria, Itàlia, Espanya i el Regne Unit.
Gent notable
- Fedbi Osman, president de la Unió Democràtica Turca de Romania (1994-1997, 2004 – actualitat), enginyer, membre de la cambra de diputats (1996-2000),[12] conseller del comtat de Constanța (2004-2008, 2008-2012, 2012–2016),[13] director de la publicació "Hakses" ("La veu de l'esperança").
- Secil Cantaragiu, polític turc
- Kazak Abdal, poeta otomà
- Nejla Ateş, ballarina del ventre
- Mehmet Rüştü Bekit, polític turc
- Aylin Cadîr, actriu i cantant
- Harun Osman, polític turc
- Hamdi Cerchez, actor
- Ömer Cerrahoğlu, guanyador de la medalla d'or de l’ Olimpíada Internacional de Matemàtiques
- İbrahim Hilmi Çığıraçan, escriptor turc
- Elena Farago, Poeta
- Kemal Karpat, historiador turc
- Rıza Saltuğ, polític turc
- Sevil Shhaideh, polític
- Numan Ustalar, polític turc
Vegeu també
Referències
- ↑ National Institute of Statistics 2011
- ↑ Brozba 2010
- ↑ Boia 2001
- ↑ G. Dănescu, Dobrogea (La Dobroudja). Étude de Géographie physique et ethnographique
- ↑ Roman, I. N.. «La population de la Dobrogea. D'apres le recensement du 1er janvier 1913». A: Demetrescu, A. La Dobrogea Roumaine. Études et documents (en francès), 1919. OCLC 80634772.
- ↑ Calculated from results of the 1930 census per county, taken from Mănuilă, Sabin. La Population de la Dobroudja (en francès). Bucarest: Institut Central de Statistique, 1939. OCLC 1983592.
- ↑ Calculated from statistics for the counties of Tulcea and Constanţa from «Populaţia după etnie la recensămintele din perioada 1930–2002, pe judete» (en romanès) p. 5–6, 13–14. Guvernul României — Agenţia Naţională pentru Romi. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 2 maig 2007].
- ↑ 2011 census results per county, cities and towns «Populaţia stabilă pe sexe, după etnie – categorii de localităţi, macroregiuni, regiuni de dezvoltare şi judeţe» (XLS) (en romanès). Institutul Național de Statistică. Arxivat de l'original el 2019-08-15. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ Turci Arxivat 2021-07-09 a Wayback Machine. at Noile minorități din București
- ↑ Romanian Census 2011
- ↑ Bujea. Romanians in Canada. ISBN 9781929200146.
- ↑ «Activitate parlamentară Fedbi Osman». Arxivat de l'original el 2023-03-15. [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑ «Activitate CJC Fedbi Osman».
Bibliografia
- Brozba, Gabriela. Between Reality and Myth: A Corpus-based Analysis of the Stereotypic Image of Some Romanian Ethnic Minorities. GRIN Verlag, 2010. ISBN 978-3-640-70386-9..
- Constantin, Daniela L.; Goschin, Zizi; Dragusin, Mariana «Ethnic entrepreneurship as an integration factor in civil society and a gate to religious tolerance. A spotlight on Turkish entrepreneurs in Romania». Journal for the Study of Religions and Ideologies, 7, 20, 2008, p. 28-41.
- National Institute of Statistics. Population by ethnic groups, regions, counties and areas. Romania - National Institute of Statistics, 2002.
- National Institute of Statistics. «Còpia arxivada», 2011. Arxivat de l'original el 2019-08-02. [Consulta: 9 juliol 2021]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-08-02. [Consulta: 9 juliol 2021].
- Phinnemore, David. The EU and Romania: Accession and Beyond. The Federal Trust for Education & Research, 2006. ISBN 1-903403-78-2.