U-Roy

Plantilla:Infotaula personaU-Roy
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Ewart Beckford Modifica el valor a Wikidata
21 setembre 1942 Modifica el valor a Wikidata
Kingston (Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Kingston (Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsU-Roy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDJ, cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata - 2018 Modifica el valor a Wikidata
GènereReggae, dub i rub-a-dub (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVirgin Records
Trojan Records Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0879634 TMDB (persona): 1151722 Bandcamp: u-roy Last.fm: Ewart+Beckford Musicbrainz: c40fa847-7501-4eee-9a20-12d5d1c5c0db Discogs: 64739 Allmusic: mn0000178014
Youtube (canal): UCknTmG4et7MMK2oY9-oKspg Modifica el valor a Wikidata

U-Roy (Kingston, 21 de setembre de 1942 - Kingston, 17 de febrer de 2021) va ser un cantant jamaicà.[1][2] U-Roy era conegut per un estil melòdic de toasting[3] aplicat amb un sentit del temps notablement desenvolupat que va influir en músics com Kool Herc.[4][5] Nogensmenys, nombrosos discjòqueis de dancehall de renom internacional l'han reivindicat com una influència en les seves carreres, com ara Sean Paul i Shabba Ranks.[6]

Biografia

Ewart Beckford va néixer a Jones Town, a la parròquia de Saint Andrew, el 21 de setembre de 1942. Va créixer en una família religiosa i musical atès que la seva mare era organista del cor d'una església adventista del Setè Dia local.[7] El sobrenom d'U-Roy prové d'un membre més jove de la seva família a qui li costava pronunciar el seu nom.[8] Beckford va assistir a l'institut Denham Town de Kingston[9] i de jove escoltava música de Louis Prima, James Brown, Ruth Brown, Fats Domino, Rufus Thomas i Smiley Lewis, i va estar especialment influenciat pel fraseig vocal de Louis Jordan.[10]

U-Roy va començar la seva carrera professional com a discjòquei el 1961 al sound system de Dickie Wong (originalment anomenat Doctor Dickies, més endavant canviat a Dickies Dynamic), passant després al sound system Sir George the Atomic. Posteriorment, va treballar al sound system de Coxsone Dodd, on dirigia el segon set mentre King Stitt «The Ugly One» dirigia el set principal. A això va seguir un període amb Sir Percy abans de passar al sound system Hometown Hi-Fi de King Tubby.[11] El seu primer senzill, «Dynamic Fashion Way» (1969), va ser una producció de Keith Hudson,[10] que va anar seguit per la producció de Lee «Scratch» Perry, «Earth's Rightful Ruler», amb Peter Tosh.[12]

El 1970, el cantant jamaicà John Holt (vocalista principal de The Paragons) va sentir U-Roy brindant per una cançó de Duke Reid en un ball. Holt va parlar a Reid sobre l'actuació i, per recomanació seva, Reid li va demanar que anés a veure'l i es va aconseguir un acord discogràfic informal.[7] Els seus dos primers senzills amb el segell Treasure Isle de Duke Reid el 1970, «Wake the Town» i «Wear You to the Ball», van reeixir i van establir la seva reputació com un dels músics més populars de Jamaica. Va continuar treballant amb altres productors importants de l'illa, com ara Lee Perry, Bunny Lee, Phil Pratt, Sonia Pottinger, Rupie Edwards, Alvin Ranglin i Lloyd Daley. El 1971 va veure la publicació de la seva versió de «The Tide Is High» de The Paragons. Va fer la seva primera gira pel Regne Unit el 1972 amb els artistes Roy Shirley i Max Romeo.[13] La gira va ser organitzada per Rita i Benny King, els propietaris de R&B Records amb seu al barri londinenc de Stamford Hill.[14]

L'àlbum d'U-Roy, Dread in a Babylon, va ser publicat als Estats Units d'Amèrica, Europa i Jamaica per Virgin Records el 1975.[15] L'àlbum va aconseguir vendes significatives, en part a causa de l'expansió contínua del segell i les botigues Virgin. La cançó «Runaway Girl» de l'àlbum es va publicar com a senzill a Europa aquell mateix any. L'èxit de Dread In A Babylon va donar lloc a una sèrie d'àlbums produïts per Tony Robinson: Natty Rebel (1976), Rasta Ambassador (1977) i Jah Son Of Africa (1978). La seva popularitat internacional va fer que l'àlbum Natty Rebel es publiqués el 1976 amb el segell Front Line de Virgin a Nigèria, així com a França amb Virgin i Polydor Records.[16][17]

U-Roy va crear el seu propi sound system el 1978, que va anomenar Stur Gav en honor als seus fills. El sound system llançaria les carreres d'una generació més jove de toasters i cantants, com ara Ranking Joe, Jah Screw, Charlie Chaplin i Josey Wales.[7] El grup pop Blondie va tenir un èxit mundial amb una versió de «The Tide Is High» el 1980, fet que va empènyer Virgin Records a reeditar la gravació original de The Paragons de 1967 i la versió d'U-Roy de 1971 com a senzill aquell mateix any.[18] El seu àlbum Pray Fi Di People es va publicar el 2012.[19][20]

U-Roy va aparèixer a l'àlbum True Love de Toots and the Maytals, que va guanyar el premi Grammy el 2004 al millor àlbum de reggae, i en el qual van participar músics destacats, com ara Willie Nelson, Eric Clapton, Jeff Beck, Trey Anastasio, Gwen Stefani, Ben Harper, Bonnie Raitt, Manu Chao, The Roots, Ryan Adams, Keith Richards, Toots Hibbert, Paul Douglas, Jackie Jackson, Ken Boothe i The Skatalites.[21]

El seu darrer enregistrament va ser la cançó «The Coming of Jah Jah» per al projecte The Deejay Battle: Sly & Robbie vs Roots Radics, publicat a l'abril de 2023 i produït pel músic i productor nominat als Grammy Hernán «Don Camel» Sforzini.

La mort d'Ewart Beckford es va confirmar el 17 de febrer de 2021 quan la seva parella, Marcia Smikle, va comunicar-ho al diari jamaicà The Gleaner. Trojan Records també va ser informat de la seva mort. Tot i que en aquell moment no es va fer pública la causa de la mort, patia diabetis, hipertensió i problemes renals, i havia estat sotmès a una cirurgia a l'hospital.[22]

Rastafarisme

El rastafarisme va ser present a les lletres d'U-Roy des dels seus primers senzills fins al seu darrer àlbum, Pray Fi Di People. El segon senzill de Beckford, «Rightful Ruler» (1969), comença amb una professió de fe rastafari feta en amhàric, llengua semítica parlada a Etiòpia:

Kibir amlak (Glory to Jah)
Qedamawi ras fetari (First creator)
Qedamawi iyesus kristos (Holy Jesus Christ)
Lebdama mabrak isad
Tenayistilgn (Greetings)

El seu «Joyful Locks» (1975) és una versió de «Don't Cut Off Your Dreadlocks» de Linval Thompson, un encoratjament als altres a conservar les seves rastes i a «deixar-les créixer». La cançó original i la versió d'U-Roy fan al·lusió al Samsó bíblic, que com a nazireu havia de fer certs vots religiosos, inclòs el tractament ritual del seu cabell, tal com es descriu al capítol sis del Llibre dels Nombres:[23]

Durant tot el vot de la seva separació, no passarà cap navalla pel seu cap; fins que s'acompleixin els dies en què es consagrarà al Senyor, serà sant i deixarà créixer els cabells del seu cap.

Discografia

  • Version Galore (1971)
  • U-Roy (1974)
  • Dread in a Babylon (1975)
  • Natty Rebel (Virgin) (1976)
  • Dreadlocks in Jamaica (1977)
  • Jah Son of Africa (1977)
  • Rasta Ambassador (1977)
  • With Words of Wisdom (1979)
  • Crucial Cuts (1983)
  • Line Up and Come (1987)
  • Music Addict (1987)
  • With a Flick of My Musical Wrist (1988)
  • Version of Wisdom (1990)
  • Natty Rebel (Caroline) (1991)
  • True Born African (1991)
  • The Teacher Meets the Student (1992)
  • Rock With I (1992)
  • Smile a While (1993)
  • Original DJ (1995)
  • Babylon Kingdom Must Fall (1997)
  • U Roy Live (1998)
  • Serious Matter (2000)
  • The Lost Album (2000)
  • Now (2001)
  • Rightfull Ruler (2002)
  • Rebel in Styylle (2005)
  • Old School/New Rules (2007)
  • Pray Fi Di People (2012)
  • Talking Roots (2018)
  • Solid Gold U-Roy (2021)
  • Dread In A Africa U-Roy (2022)
  • The Deejay Battle: Sly & Robbie vs. Roots Radics feat. Big Youth (2023)

Referències

  1. ↑ Jo-Ann Greene, U-Roy Biography Arxivat 26 novembre 2012, a Wayback Machine., AllMusic. Consultat 11 abril 2013.
  2. ↑ Kevin O&Brien Chang. Reggae Routes: The Story of Jamaican Music. Temple University Press, 1998, p. 70–. ISBN 978-1-56639-629-5.
  3. ↑ Caballero Serrano, Alejandro. «U-Roy, mito del reggae y dancehall, fallece a los 78 años» (en castellà). Mondo Sonoro, 19-02-2021. [Consulta: 25 maig 2026].
  4. ↑ Genzlinger, Neil. «U-Roy, Whose 'Toasting' Transformed Jamaican Music, Dies at 78». New York Times, 19 febrer 2021. [Consulta: 23 febrer 2021].
  5. ↑ Reggae’s Impact on Hip-Hop – Jamie Ann Board (UVM Debate Paper – 17 abril 2000). Arxivat 21 gener 2012, a Wayback Machine. Consultat 22 abril 2013
  6. ↑ Meschino, Patricia. «U-Roy, Jamaican Vocalist Who Defined Dancehall And Presaged Hip-Hop, Dies At 78». NPR, 18 febrer 2021. [Consulta: 23 febrer 2021].
  7. 1 2 3 «Interview: U-Roy | United Reggae» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2026].
  8. ↑ Bogdanov, Vladimir. All Music Guide to Hip-Hop: The Definitive Guide to Rap & Hip-Hop. Backbeat Books, 2003, p. 618–. ISBN 978-0-87930-759-2.
  9. ↑ Cooke, Mel, "U-Roy Wakes The Town" Arxivat 2 febrer 2014, a Wayback Machine., Jamaica Gleaner, 9 maig 2010. Consultat 8 abril 2013.
  10. 1 2 Rougeot. U-Roy Interview Arxivat 4 abril 2013, a Wayback Machine., Reggae France. Published 22 octubre 2012. Consultat 12 abril 2013.
  11. ↑ SNWMF site – U-Roy Biography Arxivat 1 maig 2013, a Wayback Machine.. Consultat 8 abril 2013.
  12. ↑ McCann, Ian. Bob Marley: The Complete Guide to his Music. Omnibus Press, 12 desembre 2011, p. 1975. ISBN 9780857127358.
  13. ↑ Katz, David «Roy Shirley» (en anglès). The Guardian, 27-08-2008. ISSN: 0261-3077.
  14. ↑ Peter I, Bunny Lee Interview Arxivat 3 maig 2013, a Wayback Machine., Reggae Vibes (no date). Consultat 3 maig 2013.
  15. ↑ Billboard. Nielsen Business Media, Inc., 12 novembre 1977, p. 59–.
  16. ↑ «Natty Rebel (U-Roy) – Releases». AllMusic. Arxivat de l'original el 21 febrer 2021. [Consulta: 18 febrer 2021].
  17. ↑ Guerrieri, Massimiliano «Quella volta che in Giamaica il Dj afferrò il microfono». [Rome], 18 juny 2018.
  18. ↑ Jones, Peter (22 novembre 1980). «'Tide' In Again». Billboard 97 (47): 62. ISSN 0006-2510. Arxivat de l'original el 19 setembre 2020.
  19. ↑ «Review & Photos: U-Roy in Paris, France 10/16/2012». , 16 octubre 2012.
  20. ↑ «Pray Fi Di People (U-Roy) – Releases». AllMusic. [Consulta: 18 febrer 2021].
  21. ↑ Toots and the Maytals. tootsandthemaytals.net. Web. "In Depth – Linear Notes" Arxivat 10 novembre 2016, at Archive.is. Consultat 9 novembre 2016.
  22. ↑ Amorosi, A. D. «U-Roy, Influential Reggae Artist, Dies at 78» (en anglès). , 19-02-2021.
  23. ↑ Rasta Mahddy. Reggae Vibe Summer Issue: Reggae Vibe Magazine. Reggae Vibe Magazine, 1 agost 2014, p. 30-.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.