Ubi periculum
| Tipus | butlla i llei electoral  |
|---|---|
| Llengua original | llatí |
| Tema | conclave |
| Publicació | 14 juliol 1274 |
| Autor | Gregori X |
| Text complet | (català) |
Ubi periculum (en llatí: En cas de perill) és un document promulgat pel papa Gregori X en el segon Concili de Lió el 1274 que va establir el conclave papal com el mètode de selecció dels papes.[1] A l'Ubi periculum es va formalitzar la tàctica que havien adoptat els magistrats de Viterbo en contra dels cardenals durant la prolongada elecció papal de 1268-71.
Els historiadors han suggerit que el fet que Gregori X no fos cardenal abans de ser papa el va portar a adoptar una política en la qual no es destaquen els interessos del Col·legi de Cardenals.[2] L'objectiu de l'Ubi periculum era limitar les maniobres dins de les eleccions per obtenir resultats més ràpidament, reduint així el nombre de cismes i eleccions disputades.[2]
Ubi periculum també copia els procediments de l'elecció de la Constitució Dominica del 1228, així com dels municipis de Venècia (1229) i Piacenza (1233).[2]
Les noves normes electorals van limitar dos servents a cada cardenal, i els va impedir sortir o comunicar-se amb el món exterior, i va restringir el menú de manera progressiva en el quart i novè dia. Aquestes normes es van deixar de banda freqüentment, i de vegades es van suprimir completament en els conclaves dels següents segles.[2]
Tot i que la primera elecció després de l'Ubi periculum observa les seves regles i en un sol dia es va escollir el nou papa,[3] la seva aplicació es va suspendre i les eleccions de 1277, 1287-88 i 1292-94 van ser llargues i prolongades a causa d'això. El papa Celestí V (un altre no-cardenal) va restablir la llei del conclave.[2][4]
Referències
- ↑ Latin text of Ubi periculum Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. Joannes Dominicus Mansi, Sacrorum conciliorum nova et amplissima collectio, editio novissima, Tomus 24 (Venice 1780), 81-86. Traducció en anglès de l'"Ubi periculum" Arxivat 2017-12-21 a Wayback Machine.
- 1 2 3 4 5 Josep M. Colomer and Iain McLean. (1998). "Electing Popes: Approval Balloting and Qualified-Majority Rule". The Journal of Interdisciplinary History, Vol. 29, No. 1, p. 1-22.
- ↑ Sede Vacante and Conclave of January, 1276 (Dr. J.P. Adams).
- ↑ Pope Celestine legislated in the constitution Quia in futurorum (issued from Aquila, 28 October 1295), and another on 10 December, 1294, to the same effect: A. Theiner (ed.), Caesaris S.R.E. Cardinalis Baronii Annales Ecclesiastici Tomus 23, under the year 1295, §17, p. 143 and p. 144.