Uedaïta-(Ce)

Uedaïta-(Ce)
Fórmula química	{Mn²⁺Ce}{Al₂Fe²⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	Tateo Ueda
Localitat tipus	pedrera Marutoku, Shodoshima, Mar Interior de Seto, Prefectura de Kagawa, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05b
Dana	58.2.9.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,939(8) Å; b = 5,742(4) Å; c = 10,187(8) Å; β = 115,10(6)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	negre a marró fosc
Exfoliació	pobre en {001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	gris
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	4,19 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-022
Símbol	Ued-Ce
Referències	[1]

La uedaïta-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el seu nom del cristal·lògraf japonès Tateo Ueda (19112-2000) de la Universitat de Kyoto, qui va determinar l'estructura de l'al·lanita.

La uedaïta-(Ce) és un silicat de fórmula química {Mn²⁺Ce}{Al₂Fe²⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb Mn²⁺ de l'al·lanita-(Ce).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uedaïta-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe²⁺), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe²⁺), pumpel·lyita-(Fe³⁺), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Va ser descoberta a la pedrera Marutoku, a Shodoshima, al mar Interior de Seto (Prefectura de Kagawa, Japó). També ha estat descrita a altres indrets del Japó, a Noruega (Heftetjern, Telemark) i al Canadà (pedrera Poudrette, Québec).