Umohoïta

Umohoïta
Cristalls d'umohoïta de Mas d'Allary (França)
Fórmula química	(UO₂)(MoO₄)(H₂O)·H₂O
Epònim	molibdè, urani, hidrogen i composició química
Localitat tipus	mina Freedom No. 2, Districte de Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.GC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.GC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/F.02
Dana	49.2.2.1
Heys	27.3.8
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 14,6Å; b = 7,5Å; c = 6,38Å; β = 99,08°
Grup espacial	grup espacial 2
Color	negre, blau-negre, verd fosc
Exfoliació	perfecta en {001}
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Diafanitat	opaca
Densitat	4,53 a 4,66 g/cm³ (mesurada); 4,49(3) g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,660 nβ = 1,831 nγ = 1,915
Birefringència	δ = 0,255
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 65°, calculat: 64°
Dispersió òptica	feble r>v
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1953
Símbol	Umo
Referències	[1]

La umohoïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de la seva composició: uranil (U), molibdè (Mo), hidrògen (H) i oxigen (O).

La umohoïta és un òxid de fórmula química (UO₂)(MoO₄)(H₂O)·H₂O.^[2] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la umohoïta pertany a «04.GC - Uranil hidròxids amb cations addicionals; principalment amb poliedres hexagonals UO₂(O,OH)₆» juntament amb els següents minerals: clarkeïta i spriggita.

Es tracta d'un mineral secundari que es troba en dipòsits de sediments d'urani, a la zona per sobre de la capa freàtica. Va ser descoberta l'any 1953 a la mina Freedom No. 2, al districte de Marysvale, al comtat de Piute (Utah, Estats Units). Sol trobar-se associada a altres minerals com: uraninita, ilsemannita, jordisita, iriginita, schoepita, uranofana, rutherfordina, calcurmolita, fluorita, pirita, guix i quars.^[3]