Uniformes del Heer
El següent és una visió general dels uniformes principals del Heer, utilitzats per l'exèrcit alemany abans i durant la Segona Guerra Mundial.
Termes com M40 i M43 mai van ser designats per la Wehrmacht, però són noms donats a les diferents versions de la guerrera de camp Model 1936 pels col•leccionistes moderns, per discernir entre variacions, ja que l'M36 es va simplificar i ajustar constantment a causa de problemes de temps de producció i experiència de combat.
Els uniformes
Amb l'ascens del NSDAP al govern alemany, s'inicià una nazificació en el conjunt dels uniformes i en els seus símbols.[1] No obstant, com en tots els exèrcits, hi hagué un retard en que totes aquestes insígnies arribessin a totes les unitats. A més, els oficials superiors sovint preferien mantenir parts obsoletes si aquestes tenien un valor sentimental.[2] Això conferia al propietari un aire d'individualitat i el senyalava com algú experimentat.[a]
Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, l'economia alemanya es va veure definitivament orientada vers l'esforç bèl·lic: s'establí el racionament sobre la majoria dels productes industrials i alimentaris; es produí una reconversió industrial i, sobre tot, s'eliminaren les despeses supèrflues reduint els costos allà on les possibilitats ho permetien.[3]
Així doncs, i seguin les directrius dels ministeris d'Afers Econòmics (Reichwirtschaftsministerium) i d'Armaments i Producció de Guerra (Reichministerium für Ernährung und Landwirtschaft), l'Alt Comandament de l'Exèrcit adoptà diverses mesures a fi de contenir l'immens cost de fabricació de les peces militars i, a l'hora, augmentar-ne la producció.
En primer lloc es decidí la simplificació de la confecció de les peces per eliminar aquells elements que, encara que embellien el vestuari, encarien enormement els costos de producció. En segon lloc, la qualitat de les peces també es veié deteriorada: a mida que progressava el conflicte, la quantitat de llana dels uniformes disminuí, emprant-se cada cop més llana reciclada.[4]
A mes es dictaren rigoroses normes i instruccions que havien de ser observades per tots els rangs a fi d'aconseguir que els uniformes duressin el màxim temps possible. Es limità la quantitat de peces que els oficials podien adquirir en establiments particulars o a la Casa de Vestuari (Reichkleiderkasse), se suprimiren alguns uniformes i es reduïren els elements que formaven la dotació dels soldats.[4]
La distribució del vestuari
Des de l'inici de la guerra, el Heer quedà estructurat en dos grans blocs: l'Exèrcit de Reserva (Ersaztheer), format per totes les unitats de rereguarda; i l'Exèrcit de Campanya (Feldheer), on s'enquadraven les unitats combatents.
En funció d'aquesta divisió, la distribució es realitzava en dues fases:
Distribució del vestuari a l'Ersaztheer
Era competència de l'Alt Comandament; i era responsabilitat directa del Comandant en Cap de l'Exèrcit de Reserva i Cap d'Equipament (Chef des Heeresrüstung and Befehlshaber)[5], qui depenia directament d'Adolf Hitler.
La distribució, realitzada de forma altament centralitzada i jerarquitzada, tenia 3 fases:
- adquisició del material
- emmagatzemament
- lliurament a les tropes
L'aquisició es realitzava mitjançant l'Oficina d'Obtenció de Vestuari i Equipament de les Forces Armades (Wermachtbeschalffungsamt Bekleidung und Ausrüstung). L'emmagatzematge i lliurament depenia de l'Oficina d'Afers Administratius de l'Exèrcit (Heersverwaltungs-amt); que tenia una oficina a cada districte militar (Wehejreisverwaltung).[5]
Distribució del vestuari al Feldheer
En finalitzar la instrucció, el soldat era enviat al front proveït dels uniformes que havia rebut a Alemanya; però les dures condicions de vida allà comportava que aquesta es fes malbé ben aviat. El responsable de l'obtenció, emmagatzematge i lliurament del vestuari era el Cao de Subministraments i d'Adquisició de l'Exèrcit (Generalquartiermeister) [5] La roba era distribuïda a través dels denominats parcs d'equipament de campanya, des d'on s'abastia els diversos punts de confluència del material, que a l'hora equipaven les divisions. Per aquest sentit també circulava el material malmès: tot el personal estava obligat a lliurar les peces inútils o massa deteriorades a la intendència, enviant-se així als tallers de recomposició per a ser arreglats o reciclats.[5]
Reparació i conservació
A causa del gran cost que comportava vestir les tropes, l'OKH promulgà diverses instruccions referides a l'ús, manteniment i reparació del material.[6] La tropa i els sots-oficials eren els màxims responsables de la bona conservació del material rebut de la intendència militar (i que era propietat del Reich). El vestuari i l'equip havia de ser sotmès a un manteniment regular seguint les estrictes normes que existien al respecte[b] A més, cada unitat comptava amb tallers especialitzats, on sastres, sabaters, etc. arreglaven els desperfectes que el soldat no podia arreglar per sí sol. Si el desperfecte era major, la peça era enviada a Alemanya per a que fos reparada als tallers de recomposició o, si no valia la pena, es reciclava.[6]
Els oficials havien de guardar cura per la bona conservació del seu equipament. A més, eren els encarregats de vigilar, mitjançant freqüents revistes, que esl seus subordinats tinguessin cura del material.[6] Els oficials havien de pagar ells mateixos l'adquisició dels seus uniformes. Per això, juntament amb el sou rebien una "gratificació de vestuari•.[7]
Material requisat
A causa de la mancança de matèries primeres, era costum a la Wehrmacht aprofitar sempre que era possible el material requisat als països ocupats. El vestuari procedent dels exèrcits derrotats també s'aprofità a fi de cobrir les enormes necessitats de vestuari que tenia el Heer. Un cop se'ls havia tret els emblemes i distintius propis, aquests uniformes eren lliurats principalment a les unitats de rereguarda o a les compostes per voluntaris estrangers.[7]
Insígnia
Els uniformes dels Heer com a forces terrestres de la Wehrmacht es distingien d'altres branques per dos distintius: la forma de l'exèrcit de la Wehrmachtsadler o Hoheitszeichen (emblema nacional) que es portava a sobre de la butxaca dreta del pit i, amb certes excepcions, pestanyes de coll amb un parell de Litzen ( Doppellitze "doble trena"), un dispositiu heretat de l'antiga guàrdia prussiana que s'assemblava a un número romà II al costat. Tant l'àguila com el Litzen estaven brodats a màquina o teixits en blanc o gris (brodats a mà en seda, plata o alumini per als oficials i en lingots d'or per als generals). El rang es portava a les espatlles, tret dels allistats júniors (Mannschaften ), que portaven tirants llisos i la seva insígnia de rang, si n'hi havia, a la màniga superior esquerra. Els suboficials portaven una trena platejada o grisa de 9 mm al voltant de la vora del coll.
Les espatlles i, en molts casos, els pegats del coll estaven encaixats o col•locats amb el ''Waffenfarbe'', un codi de colors que sovint identificava la branca de servei a la qual pertanyia la unitat: blanc per a la infanteria, vermell per a l'artilleria, rosa per a les tropes Panzer, etc.
La majoria de les sivelles de cinturó tenien el Heeresadler amb la inscripció "Gott mit uns" ("Déu amb nosaltres").
Insígnies de rang
| Generale (Oficials generals) | Stabsoffiziere (Oficials de camp) | Haupleute und Rittmeister (Capitans) | Leutnante (Oficials subalterns) | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Insígnia d'espatlla | |||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 | |
| Insígnia de màniga i camuflatge | |||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 | |
| Insígnia de coll | |||||||||||
 |
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
| Generalfeldmarschall | Generaloberst | General | Generalleutnant | Generalmajor | Oberst | Oberstleutnant | Major | Hauptmann | Oberleutnant | Leutnant | |
| Unteroffiziere mit Portepee (Sots-oficials superiors) | Unteroffiziere ohne Porteppe (Sots-oficials inferiors) | Mannscharten (Tropa) | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Insígnia d'espatlla | ||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
| ||
| Insígnia de màniga i camuflatge | ||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||
| Insígnia de coll | ||||||||||
 |
|
|
|
|
 |
|
|
| ||
| Stabsfeldwebel | Oberfeldwebel | Feldwebel | Unterfeldwebel | Unteroffizier | Obergrefreiter | Grefreiter | Oberschutze | Schutze | ||
Insígnies de combat del Heer
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Insígnia de l'Assalt d'Infanteria Infanterie Sturmabzeichen |
Insígnia de Combat de Tancs Panzerkampfabzeichen |
Insígnia de l'Assalt General Allgemeines Sturmabzeichen |
Insígnia dels Anti-Aeris Heeres-Flakabzeichen |
Insígnia del Combat Tancat Nahkampfspange |
Insígnia de la Lluita Anti-Partisana Banden-kampfabzeichen |
Insígnia de Destrucció de Tancs Sonderabzeichen für das Niederkämpfen von Panzerkampfwagen durch Einzelkämpfer |
Insígnia de la citació d'honor Ehrenblatt des Deutschen Heeres |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Uniforme de camp i servei
Guerrera de camp ('feldbluse')
Model 1936
Quan els nazis van arribar al poder a principis de 1933, el Reichswehr, les forces armades de la República de Weimar, estaven prop del final d'un projecte de dos anys per redissenyar la 'feldbluse' de l'exèrcit (guerrera de camp). A partir d'aquell any es va lliurar la nova guerrera al Reichsheer i després al Heer de ràpid creixement, encara que es van continuar fent canvis menors de disseny fins a l'aparició de l'estandarditzat Heeres Dienstanzug Modell 1936. La guerrera M36 encara conservava el tradicional color uniforme imperial i del Reichswehr de "gris de camp" gris-verd (feldgrau)[c] plana, però incorporava quatre butxaques frontals de pegat amb solapes festonejats i plecs (a les túniques de Reichswehr les butxaques inferiors eren internes i angulades). La part davantera es tancava amb cinc botons en lloc dels vuit anteriors, i el coll i les espatlles eren d'un verd ampolla fosc en lloc del gris del Reichswehr.[8] En comparació amb els uniformes de l'època de Weimar, el faldó de la feldbluse era més curta i la sastreria s'adaptava més a la forma a causa de l'adopció per part d'Alemanya de la guerra mecanitzada: els soldats ara passaven molt de temps a l'espai restringit d'un vehicle i es portava una jaqueta més curta menys propensa a recollir brutícia dels seients.[9] També incloïa un sistema de suspensió interna, pel qual un soldat podia penjar un cinturó d'equip a una sèrie de ganxos fora de la guerrera. Aquests ganxos estaven connectats a dues corretges dins del revestiment, que repartien el pes de l'equip sense haver d'utilitzar tirants externs.[10] La 36 es va produir i emetre fins al final de la guerra, encara que els patrons successius es van convertir en predominants.
Els uniformes de camp de les SS eren d'aspecte similar a l'exterior, però per adaptar-se a les seves insígnies més grans tenien un coll feldgrau més ample, i les butxaques inferiors eren d'un tipus de barra inclinada similar al vestit de servei de les SS negre o gris. El segon botó d'un SS feldbluse es va col•locar una mica més baix, de manera que es pogués portar de coll obert amb una corbata. A causa de problemes de subministrament, les SS sovint rebien uniformes de l'exèrcit.
Guerrera M40
L'uniforme M40 va ser el primer canvi de disseny en l'uniforme estàndard de l'exèrcit. Es diferenciava de l'M36 només en la substitució del feldgrau pel coll verd ampolla i les insígnies d'espatlla , que es van començar a eliminar gradualment el 1938/39, encara que la majoria dels exemples de combat mostren aquesta variació que va aparèixer el 1940, d'aquí el patró no oficial de l'M40. A les tropes els agradaven els colls verds més antics, i les túniques M40 (i posteriors) modificades amb colls M36 recuperats o superposicions de coll verd ampolla no són estranys.
Guerrera M41
El M41 és exactament el mateix que el M40, però amb un frontal de 6 botons a causa de la disminució de la qualitat del material, que ara era un 50% o més de viscosa de raió i reciclat de mala qualitat . Tanmateix, els uniformes específics de les SS es van quedar amb 5 botons.
Guerrera M42
La M42 és essencialment una guerrera M40/41, però amb plecs eliminats de totes les butxaques per estalviar materials i temps de producció.
Guerrera M43
La M43 va veure l'eliminació de tots els plecs i solapes festonejades de la guerrera de camp, i les butxaques es van començar a tallar rectes en lloc de amb vores arrodonides. Moltes túniques M43 es van fer amb una versió molt simplificada del sistema de suspensió interna, o la van ometre completament.
Blusa de camp model 1944
A finals de 1944, per tal de reduir els costos de confecció i producció, la Wehrmacht va introduir l'uniforme de patró M44. D'aparença semblant a l'uniforme de batalla britànic o a la jaqueta "Ike" dels Estats Units relacionada, la M44 era diferent de qualsevol altre uniforme de patró alemany, i la primera desviació important en el disseny d'uniformes des de 1936. El faldó de la guerrera es va escurçar a la cintura, es va disposar d'un cinturó intern afegit, i la guerrera es podia portar amb un coll obert o tancat. El color era el nou "Feldgrau 44" , un marró verdós tènue. El sistema de suspensió interna, poc utilitzat i complicat, finalment es va abandonar. Encara es portaven les insígnies alemanyes (àguila de pit, collar Litzen i espatlles).[11] A excepció de la Panzer-Lehr-Division, que va provar el nou uniforme l'estiu de 1944 abans de la seva aprovació per a una emissió general, la M44 sol ser vist al front només durant els últims mesos de la guerra i, en general, a la tropa més verda: els reemplaçaments nous, els Flakhelfer adolescents i la milícia Hitlerjugend i Volkssturm.
Abric
M36
Abric doble de color gris camp amb coll i bandolera de color verd fosc. El portaven tots els graus inferiors als oficials generals. Els generals i mariscals de camp portaven una variant amb solapes escarlata (hochrot) i botons daurats.[12]
Pantalons
M22 (M36)
Originalment, la guerrera M1936 es portava amb els mateixos pantalons gris pedra (steingrau) que havia introduït el Reichswehr el 1922. Es tractava de pantalons de cintura alta, cames rectes, amb tirants i tres butxaques internes més una butxaca de rellotge; al camp es portaven enganxats a les botes.
M40
L'any 1940 els contractistes van rebre l'ordre d'interrompre la fabricació de teixit steingrau i, en canvi, produir pantalons amb la mateixa tela de feldgrau que la guerrera; tanmateix, els dipòsits de l'exèrcit van continuar emetent estocs existents i els pantalons foscos més antics encara es veien amb freqüència fins al voltant de 1942.
- M42
El 1942 es va introduir un nou disseny de pantalons de camp, substituint l'antic estil "Langhosen" de cames rectes de la Primera Guerra Mundial. Aquests es basaven en el model de pantalons gebirgsjäger, dissenyats per portar-se amb botes i polaines baixes, que va començar a substituir les botes el 1941. Les novetats inclouen turmells afilats, seient reforçat i una cintura de tall recte, que incloïa cinturons i dues pestanyes. per a l'ús de tirants opcionals, a diferència del disseny de cua de peix del model M36. Els models HBT sovint eren de cames rectes i presentaven una pestanya i botons per reduir els turmells, per a un ús opcional sense polaines.
M43
A la fi de la guerra, s'utilitzava material de menor qualitat, sovint reciclat, per als uniformes. Els pantalons M43 van veure que s'afegien botons addicionals per adaptar-se a una cintura reforçada, totes les altres característiques es van mantenir pràcticament iguals.
Gorres
Gorra lateral (Feldmütze) M34/M38/M42
El tocat suau original pel Heer, introduït el 1934, era una gorra plegable de guarnició o sobre de llana en feldgrau, semblant a la que portaven el personal nord-americà, soviètic i de la RAF però amb una visera al davant; el Schiffchen ("vaixell") va ser popular, còmode i utilitzat durant tota la guerra. Es van emetre variants de llana negra i cotó oliva amb els uniformes Panzer i tropicals. La insígnia consistia en un emblema nacional brodat (Wehrmachtsadler) i Escarapel·la vermell-blanc-negre , i (fins a 1942) un galó invertit (soutache) del color del Waffenfarbe. Les gorres dels oficials (M38) estaven encaixades en plata o alumini (daurat per als generals). L'any 1942 va aparèixer una variant amb un "plec" de dues parts destinat a servir com a orelles en temps fred, assegurat per dos botons frontals: aquest va ser ràpidament superat per la gorra de camp M43.
Gorra de camp amb visera (Einheitsfeldmütze) M43
Des d'abans de la Primera Guerra Mundial, les tropes de muntanya alemanyes i austríaques portaven una "gorra d'esquí" amb visera (Gebirgsmütze) amb orelleres abatibles assegurades al davant per dos botons. Amb l'uniforme tropical s'havia emès una versió d'aquesta gorra amb una visera més llarga, una falsa volta cap avall i una corona lleugerament més baixa en sarga de cotó oliva. L'any 1943 es va lliurar a totes les tropes una gorra semblant de llana gris camp amb una visera de llargada intermèdia entre les versions de muntanya i tropicals només per al camp; ràpidament es va convertir en el casquet suau més vist al davant. La insígnia era semblant a la de la gorra lateral, tot i que l'àguila i l'escarapel•la es portaven ambdues per sobre de la volta. Es va emetre una versió negra als tripulants Panzer.
Gorra de plat (Schirmmütze)
La gorra de servei i la gorra de sortida per a tots els graus[e] va ser la gorra de plat tal com es va finalitzar el 1934. La banda semirígida estava coberta amb un teixit verd ampolla, i la visera rígida venia de diversos materials i estava feta de ja fos en cautxú vulcanitzat negre, fibra, plàstic o (ocasionalment) xarol. La corona ovalada de llana es va endurir amb filferro en una forma corba de "sella de cavall" amb un front alt. La insígnia consistia en l'escarapel•la nacional envoltada per una corona de fulles de roure a la part davantera de la banda, amb la Wehrmachtsadler a sobre; aquests eren d'alumini estampat o de vegades brodats en lingots per als oficials (plata per als oficials de la companyia i de camp, i or per als generals). Les vores de la banda i la corona estaven encaixadesWaffenfarbe. Els homes allistats portaven la gorra amb una barbeta de cuir negre; els oficials portaven un parell de cordons trenats de plata o alumini (daurats per als generals). Els suboficials estaven autoritzats a portar la Schirmmütze quan l'uniforme del dia prescrivia la gorra de camp.
Les gorres dels oficials sovint eren de compra privada i tenien fundes de teixit de millor qualitat; aquests eren sovint intercanviables i incloïen versions d'oliva blanca d'estiu i d'oliva tropical, així com feldgrau.
Gorra de camp o "trituradora" d'"estil antic" dels oficials
Al mateix temps, es va introduir la tapa lateral M34 per al desgast d'allistat, es va autoritzar una gorra de camp plegable per als oficials. S'assemblava superficialment a la Schirmmütze, aquesta gorra tenia una corona de diàmetre significativament més petit sense el reforç de filferro, una banda suau i una visera de cuir flexible o llana feldgrau. Les insígnies eren teixides amb jacquard; encara que no hi havia una barbeta, els oficials autoritzats sovint afegeixen els cordons de plata Schirmmütze. Aquesta gorra va ser substituïda oficialment per la Schiffchen M38 dels oficials, amb una data de desgast l'1 d'abril de 1942, però aquesta ordre es va ignorar generalment i la popular "Knautschmütze" es va portar durant tota la guerra, passant a ser coneguda com a gorra de camp ältere Art ( estil antic).
Els oficials i els suboficials del camp de vegades retiraven el reforç de filferro de la Schirmmütze per aconseguir l'aspecte "aixafat", especialment els tripulants dels tanc (per facilitar l'ús dels auriculars); aquesta pràctica no autoritzada però estesa no s'ha de confondre amb la veritable "trituradora".
Cascs
El 1935 la Wehrmacht va adoptar una versió més baixa i lleugera del casc M1916/18 "cubell de carbó"; aquest es va convertir en el casc alemany omnipresent de la Segona Guerra Mundial, utilitzat per totes les branques de la Wehrmacht i les SS, la policia, els cossos de bombers i les organitzacions del Partit. Els col·leccionistes distingeixen lleugeres variants de producció com la M35, M40 i M42. Els cascs Heer estaven pintats originalment de "verd poma", un feldgrau semibrillant una mica més fosc que el color uniforme; la pintura de fàbriques i camps de guerra cobria una gamma que va des del verd negre molt fosc fins al gris pissarra fins al verd oliva (i el groc sorra a l'Àfrica), cada cop més en pintura mat o texturada per eliminar els reflexos. L'exèrcit va començar a emetre fundes de camuflatge per a casc el 1942, primer a Splittertarnmuster (patró-estella) i després en Sumpftarnmuster (pantà/marisma o patró "aigua"); aquests mai van ser abundants i els soldats individuals sovint improvisaven cobertes de casc de teixit Zeltbahn (tenda/ponxo) amb estampats d'estella , o amb menys freqüència pintaven a mà els seus cascos amb patrons de camuflatge. Els soldats també cobrien els seus cascs amb xarxes o filferro de gallina on es podien inserir fullatge.
El Stahlhelme del Heer d'abans i primers de guerra tenia calcomanies en forma d'escut a banda i banda, ratlles diagonals negre-blanc-vermell a la dreta i la Heeresadler (àguila de l'exèrcit) en gris platejat a l'esquerra; el 1940 es van deixar de fabricar els colors nacionals i després el 1943 l'àguila, i els adhesius existents sovint es van tapar durant el repintat.[f] Durant aquest primer període, els cascos de les SS portaven un escut vermell amb esvàstica a l'esquerra i un escut blanc amb les runes de les SS a la dreta. L'Armada era com l'Exèrcit, però amb l'àguila en or, i els cascos de la Luftwaffe van substituir l'àguila d'aquella branca.
Botes
Botes de marxa (Marschstiefel)
La bota de canya alta havia estat el calçat tradicional del soldat alemany durant generacions. La bota de la Wehrmacht era poc diferent de la de la Primera Guerra Mundial: feta de cuir de còdols marró (ennegrit amb esmalt), amb soles de cuir amb claus i planxes de taló. Els pantalons es portaven enganxats a dins. Originalment de 35-39 cm d'alçada, les botes es van escurçar a 32-35 cm el 1939 per tal d'estalviar cuir. L'any 1940 el cuir s'estava tornant més escàs i el tema es va restringir a les branques de combat, i el 1941 ja no es van lliurar botes per als nous reclutes. A finals de 1943, la producció de botes havia cessat del tot. Tanmateix, fins a la tardor de 1944 es va animar als dipòsits a emetre Marschstiefel a la infanteria i l'artilleria, en la mesura que estaven disponibles. Les botes dels oficials eren fins als genolls i s'ajustaven més, i (com és habitual) sovint eren comprades de manera particular de qualitat superior. S'havien de portar amb pantalons; no obstant això, tècnicament aquestes no eren botes de "muntar", una mica diferents de les Reitstiefel que portaven (amb esperons) els regiments amb tradicions de cavalleria.[g] Per ordre del 31 d'octubre de 1939, la majoria dels oficials de la primera línia portaven les botes EM més curtes amb Langhosen o Keilhosen, però alguns ignoraven les regulacions i portaven les botes de genoll de totes maneres.
Botins (Schnürschuhe "sabates amb cordons")
A partir de 1937, a cada recluta se li van lliurar un parell de botes de treball a l'alçada del turmell per a l'entrenament bàsic, i les va guardar per al treball de fatiga i similars. A partir de 1940, el Heer va deixar d'emetre botes per al personal de la part posterior i va autoritzar l'ús de les botes utilitaris amb l'uniforme de camp; amb aquest propòsit es van emetre polaines de lona o Gamaschen. A partir de 1941, les Schnürschuhe també van ser autoritzades per a unitats de combat, i es va emetre l'únic calçat als nous reclutes; el 1943 el seu desgast s'havia convertit en universal per a tota la Wehrmacht alemanya.
Uniformes de vestir
Waffenrock
El Waffenrock (abric militar) descendia de l'introduït per l'exèrcit prussià el 1842 i ràpidament adoptat pels altres estats alemanys. En la seva forma Wehrmacht publicada l'any 1935, era una guerrera de vuit botons de llana feldgrau fina que s'ajustava a la cuixa, sense butxaques exteriors. El coll era més alt que la guerrera de servei i portava un Litzen més elaborat, tot brodat en blanc platejat i muntat sobre el suport Waffenfarbe; Ärmelpatten més petit, semblant en aparença a Litzen, va aparèixer sota els botons dels punys suecs de color verd fosc. Els cordons del Waffenfarbe també vorejaven el coll, els punys, el tancament davanter i la ventilació posterior festonejada.
Els oficials portaven un cinturó formal de trena de plata. Els pantalons eren steingrau, amb les costures exteriors encaixades a Waffenfarbe. A l'uniforme de vestit complet (grosser Gesellschaftanzug) el Waffenrock es portava amb medalles, aiguillette (oficials), pantalons i sabates, el Schirmmütze , guants i espasa (oficials/suboficials superiors) o baioneta de vestit (allistat). El vestit de desfilada va substituir el casc i les botes d'acer. Els uniformes semi-formals (kleiner Gesellschaftanzug) i de passeig (Ausgangsanzug) eren igual de vestits, però sense aiguillette i amb cintes en substitució de medalles.
La producció i emissió del Waffenrock es va suspendre l'any 1940, i l'uniforme ornamentat del servei o dels oficials es va fer servir per a les ocasions de vestit. Tanmateix, el Waffenrock va romandre autoritzat per sortir per aquells que el tenien o podien comprar; i era una pràctica generalitzada, encara que no autoritzada, prestar a un soldat un Waffenrock de les existències del regiment per casar-s'hi, com ho demostren moltes fotos de casaments de guerra.
Uniforme específic de la Großdeutschland
Un uniforme Waffenrock va ser dissenyat específicament per al Regiment d'Infanteria Großdeutschland, no obstant això, mai van ser distribuïts àmpliament i es van guardar a l'espera del final de la guerra.[15]
Uniforme ornamentat d'oficials (M37)
El 1937 es va autoritzar als oficials la compra opcional de l'uniforme "ornamentat" (ornamentierte o "acordonat" (mit Vorstössen), per ser usat com una alternativa menys formal al Waffenrock per sortir i algunes ocasions cerimonials. La feldbluse M37 era idèntica a la guerrera de servei M35, excepte que el coll i el seu Litzen eren els mateixos que el Waffenrock, i el coll, el tancament i els punys portaven cordons d'acord al Waffenfarbe . Es portava amb els pantalons de vestir amb canalons. A partir de 1940, l'M37 va substituir el Waffenrock pel vestit formal i cerimonial.
Guerrera blanca d'estiu
Els oficials i certs suboficials van tenir l'opció de portar una guerrera blanca de cotó d'abril a setembre. El model d'"estil antic" de la Reichswehr (ältere Art) tenia un coll de peu, un frontal de sis botons i mànigues llises; estava autoritzat portar-lo a la caserna, supervisar l'entrenament i assistir a esdeveniments esportius. El model més nou introduït el 1937 tenia un coll que pujava i baixava, un davanter de vuit botons i punys francesos, i estava autoritzat com a uniforme d'estiu per sortir i despullar-se. Ambdues versions tenien botons extraïbles, espatlleres i àguila de pit metàl•lica per tal de permetre el rentat; no es portava la insígnia del coll.
L'uniforme Panzer
L'uniforme Panzer (en alemany: Sonderbekleidung der Panzertruppen lit. 'Roba especial per a les tropes Panzer') consistia en una jaqueta i pantalons de doble botons de llana negra fins als malucs, amb calaveres[i] als pegats del coll en lloc de Litzen i, oficialment fins a 1942, tubs de collar a Waffenfarbe (normalment el rosa de la branca dels blindats, però també or per a les antigues unitats de cavalleria en el paper de reconeixement o gir negre/blanc per als enginyers de combat). El color i els Totenköpfe (cranis) es van triar a causa de la seva similitud amb els uniformes dels hússars negres d'August von Mackensen, i també per motius pràctics: el color negre feia que les taques d'oli fossin menys visibles i una jaqueta curta tenia menys probabilitats de quedar atrapada a la maquinària. Els pantalons tenien punys afilats amb cordons i cintes per tal d'adaptar-se a les botes de turmell amb cordons. Tot i que la jaqueta es podia botonar al coll en temps fred, normalment es portava de coll obert amb una camisa gris camp o gris ratolí i (en teoria) una corbata negra.
La jaqueta es va fabricar en tres patrons diferents entre 1934 i 1945. Les jaquetes de primer patró tenien solapes profundes amb coll quadrat. Tampoc hi havia cap disposició per tancar el coll. El segon patró (1936–42) va afegir tres botons per tancar el coll, va reduir la mida de les solapes i tenia un coll més punxegut. Tingueu en compte que algunes jaquetes de segon patró es van produir sense cordons de coll (possiblement per a personal no panzer amb dret a portar la jaqueta). El tercer patró (1942–45) va eliminar els cordons del coll per a tot el personal, però d'altra banda era similar al segon patró.
Les tripulacions d'artilleria antitanc autopropulsada (Panzerjäger) i de canons d'assalt (Sturmgeschütz) van rebre uniformes similars en gris de camp des de 1940.
Originalment es portava una boina negra gran sobre un casc de feltre endurit. Això va resultar feixuc i innecessari i el 27 de març de 1940 es va autoritzar una versió negra de la tapa lateral estàndard M34/M38; més tard a la guerra es va utilitzar la gorra de camp M43 de color negre. Els oficials sovint portaven gorres de punta "trituradora" d'estil antic (altere Art) [16]
Els equips de vehicles al nord d'Àfrica portaven el mateix uniforme tropical d'oliva que la infanteria, inclòs el collar Litzen; molts vaixells cisterna es van clavar la insígnia del crani a la solapa.
El 1943 els Panzertruppe van rebre el seu propi uniforme de camp d'estiu HBT de color verd canya. S'assemblava a l'uniforme negre, però tenia una butxaca única i molt gran al pit esquerre i una altra a la part davantera de la cuixa esquerra.
Es va lliurar una bata de mezclilla d'una sola peça, coneguda com a Panzerkombi, a tripulacions i mecànics de panzer (blindats) per a treballs de manteniment i similars; les tripulacions de vegades el portaven per al servei general de camp, tot i que es desaconsellava la pràctica. Originalment publicat en blau-gris, les Waffen-SS més tard va utilitzar exemples impresos amb camuflatge. Portava cremalleres que baixaven per l'interior de la cama d'abocament que es podrien utilitzar per tancar ambdues cames juntes per fer un sac de dormir.
Les similituds entre l'uniforme Panzer i l'uniforme SS Panzer, i l'ús d'un emblema Totenkopf per tots dos, van provocar incidents de tripulants de Panzer de l'Exèrcit afusellats per soldats aliats que suposaven que eren membres de les SS.[17] Irònicament, l'infame uniforme negre d'Allgemeine SS , conegut pels noticiers d'abans de la guerra, no el portaven les tropes de combat; les Waffen-SS el portaven feldgrau o camuflatge.
Uniforme d'hivern
A principis de la guerra, aquest consistia en abrics pesats de llana (es va emetre un patró similar als guàrdies fronterers d'Alemanya de l'Est fins al 1989). Tenien botons platejats amb clots que no reflectien la llum i de vegades es pintaven de verd per proporcionar més camuflatge. Després de la invasió de Hitler a l'URSS, els alemanys es van trobar mal equipats per fer front a l'hivern rus a finals de 1941 i van haver d'improvisar. Els civils alemanys de tornada a casa van ser cridats a donar abrics de pell i altres roba d'hivern per a l'esforç de guerra fins que s'hagués produït prou equipament militar especialitzat per al fred extrem. Les parques impermeables amb caputxa es van emetre més tard durant la guerra, en blanc per a les tropes del front oriental i en gris camp per a les tropes de muntanya (Gebirgsjäger). A més del camuflatge de neu estàndard, els alemanys van fer un ús extensiu de l'equip de l'Exèrcit Roig capturat , especialment les botes de pell, que proporcionaven una millor protecció contra les temperatures sota zero.[18] Les tropes alemanyes van prendre mesures dràstiques per obtenir el seu uniforme d'hivern i equipament dels soldats russos morts, fins i tot tallant les cames dels cadàvers per treure's les botes gruixudes.
L'uniforme tropical
Les guerreres tropicals M40 de l'Afrikakorps, posteriorment autoritzades per a l'ús de camp d'estiu al sud d'Europa, eren bàsicament el mateix tall que l'uniforme de l'exèrcit estàndard, però amb coll obert i solapes, i fetes d'una sarga de cotó color oliva de pes mitjà que, durant el servei. es va esvair a caqui. També eren d'oliva la camisa i la corbata que es portava poc. Les insígnies estaven brodades en blau-gris apagat sobre tela de suport marró. Aquesta guerrera es va lliurar a tot el personal de l'Exèrcit al nord d'Àfrica, inclosos els oficials i les tripulacions de Panzer. Com sempre, els oficials compraven uniformes en privat, i les versions de cotó de color oliva, caqui o mostassa de la guerrera d'oficials M35 es portaven al costat de la sèrie estàndard, de vegades amb colls verds. Els pantalons M40 Tropical eren de tipus pantaló de muntar, per portar-los amb botes de genoll o de bena : eren molt impopulars i la majoria es van tallar aviat per fer pantalons curts (també es portaven amb freqüència els curts capturats britànics/de la Commonwealth). A mitjans de 1941 s'emetien pantalons convencionals de cotó oliva, seguits poc després dels pantalons curts Heer regulats ; aquests tenien un cinturó de tela incorporat. Es va emetre un abric marró xocolata amb el mateix patró que la versió continental com a protecció de les fredes nits del desert.
El 1941 també es van publicar cascs, botes de turmell amb benes i botes de lona amb cordons com a protecció contra la sorra i el sol tropical calent; les benes van desaparèixer ràpidament i les odiades botes de genoll es van tallar en la seva major part fins a la longitud del turmell. Els cascos de medul·la, tot i que eficaços contra el sol, van resultar voluminosos i poc pràctics en el servei de primera línia i normalment només es portaven a les zones posteriors. Per a les situacions de combat, es van emetre cascos d'acer estàndard pintats al camp amb un color marró, generalment groc sorra interior del vehicle (sandgelb) o groc marró exterior (gelbbraun). La gorra suau de l'Afrikakorps era la gorra M40 amb visera de forma similar a la de les tropes de muntanya (Gebirgsjäger). Aquesta gorra extremadament popular estava feta de sarga de cotó color oliva folrat amb teixit de cotó vermell de teixit fluix per protegir-se del sol i transferir la calor efectiva del cap. Tenia una visera llarga, un "plec fals" d'una sola peça en lloc d'orelles funcionals, i dos traus de ventilació metàl·lics a cada costat;[19] per a totes les condicions climàtiques, excepte en les més extremes, la gorra M40 era generalment preferida per sobre dels cascos de medul·la. També es va utilitzar, però menys popular, excepte amb el personal Panzer, una versió de cotó oliva de la tapa lateral M34 " Schiffchen ".
L'uniforme tropical de la Luftwaffe diferia significativament de la versió del Heer. Els uniformes de la força aèria estaven fets d'una sarga de cotó groguenc-caqui que va resultar ser un color de camuflatge més eficaç al desert d'Àfrica del Nord que l'oliva de l'exèrcit, tot i que aquesta darrera es va esvair cap a un color bronzejat amb l'ús i l'exposició al sol. El seu tall també es va considerar més pràctic i adequat al clima local que el de l'uniforme tropical del Heer primerenc, amb pantalons de tall fluix, una guerrera de coll tancat i una camisa marró. A diferència de l'Exèrcit, no es va emetre cap abric tropical especial. El casquet, també de color bronzejat, consistia inicialment en una gorra lateral, un casc de medul·la o un disseny únic de gorra tropical amb visera desmuntable, tot i que finalment aquest últim va ser substituït per una versió de la gorra tropical Army M40 de color bronzejat de la Luftwaffe.
Quan Tobruk va ser presa el juny de 1942, més de 18.000 uniformes britànics de color caqui van ser capturats; el Panzerarmee Afrika, perennement escàs de subministraments, va lliurar aquesta botiga de camises, pantalons curts i botes a les seves pròpies tropes que les portaven amb insígnies alemanyes.
Uniforme de fatiga i uniformes d'estiu
A la majoria dels reclutes anteriors a 1940 se'ls va expedir un uniforme de fatiga (Drilichanzug) per a l'entrenament bàsic que mantenien per als detalls del treball, la neteja d'armes i altres tasques susceptibles d'embrutar la roba. Es tractava d'un uniforme sense folre i sense insígnies fet de sarga d'espina de peix de lli o cotó (HBT) que normalment tenia dues butxaques sense botons al faldó; les versions allistades tenien un coll dret, mentre que les versions de suboficial i oficial tenien colls de pujada i baixada. L'uniforme de fatiga originalment era sense tenyir i per tant un color que anava des del blanc fins a la farina de civada fins al gris ciment . El 12 de febrer de 1940 es va ordenar canviar el color a un verd blavós anomenat "verd canya".
Atès que l'uniforme pesat de de llana feldgrau va demostrar ser molt calorós a l'estiu, especialment a les latituds del sud, els soldats van començar a portar els seus uniformes de fatiga verds lleugers a la calor. Cap a l'any 1942, l'Exèrcit va regularitzar la pràctica: els dipòsits van començar a emetre un uniforme oficial de camp de quatre butxaques de tall feldbluse però fet del mateix material HBT de color verd canya. Per als membres de classe tropa, normalment es portaven amb insígnies de coll i àguila nacional. Els suboficials normalment portaven l'uniforme d'estiu (Sommerfeldanzug ) amb el rang adequat a les espatlles, però la trena del coll que es veia als uniformes de llana normalment no estava. Dos models van ser aprovats per al seu ús a l'exèrcit, el primer dissenyat després del M40 feldbluse i un model posterior que va eliminar els plecs de la butxaca davantera i les vieires de la solapa de la butxaca similars a la M43. A partir de 1943 es va fer una versió de doble botonadura basada en la Panzerjacke per a equips de vehicles i canons d'assalt. Les unitats de les SS mai van tenir un uniforme d'estiu únic oficial, i encara que algunes utilitzaven les versions de l'exèrcit, la majoria utilitzaven els uniformes de treball tenyides anteriors sense insígnies. Tot i que els oficials comissionats tenien uniformes d'estiu a mida, no hi havia cap uniforme de camp d'estiu reglamentat.
Camuflatge
Els alemanys van rebre per primera vegada un camuflatge amb estampat disruptiu l'any 1931. Durant la guerra es van utilitzar dos patrons distintius: Splittermuster (patró d'estella) i la seva variant de vores més suaus Sumpftarnmuster (patró de pantà) i Platanenmuster (patró de plàtan). El patró d'estrella es va utilitzar originalment per a tendes, però més tard va ser aplicat per la Luftwaffe als uniformes de salt dels Fallschirmjäger, i es va convertir en els uniformes de camuflatge per a la infanteria, mentre que el Platanenmuster va ser usat per les Waffen-SS. El Flecktarn, una versió actualitzada de l'anterior patró de plàtan, encara és utilitzada pel modern Bundeswehr alemany.[20]
El 1945 es va introduir un nou camuflatge de 6 colors conegut com a Leibermuster, que va inspirar el patró ERDL dels Estats Units de postguerra . Els colors eren negre, marró, oliva, verd pàl•lid, blanc i marró vermellós.[21]
Splittermuster (patró Splinter)
Platanenmuster (patró d'arbre plàtan)
Resum de la uniformitat
Uniformes per a oficials
| Objecte | Nom alemany | 01 | 02 | 03 | 04 | 05 | 06 | 07 | 08 | 09 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Casc | Stahlmelm | |||||||||
| Gorra de plat | Schirmmütze | |||||||||
| Gorra de campanya | Feldmütze | |||||||||
| Guerrera d'arma | Wafenrock | |||||||||
| Guerrera de servei | Dienstrock | |||||||||
| Guerrera estil vell | Rock a/A. | |||||||||
| Guerrera de societat | Gesellschaftsrock | |||||||||
| Guerrera blanca | Weisse rock | |||||||||
| Guerrera de campanya de dotació | feldbluse | |||||||||
| Guerrera de campanya per oficials | feldbluse for offizierSchirmmütze | |||||||||
| Pantaló recte ribetejat | Tuchhose mit vorstoss | |||||||||
| Pantaló de muntar (sense reforços)[p] | Stiefelshose | |||||||||
| Pantaló de muntar amb reforços)[q] | Reithose | |||||||||
| Capot | Mantel | |||||||||
| Capa | Umhang | |||||||||
| Guants grisos | Graue handschuhe | |||||||||
| Guants blancs | Weisse handschuje | |||||||||
| Bota de muntar | Reitstiefel | |||||||||
| Bota de mitja canya amb cordons | Schnürschuhe | 1 | ||||||||
| Cinturó d'oficial | Koppel | 3 | ||||||||
| Cinturó amb sivella[v] | Koppel mit schloss | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | |
| Cinturó de gala | Schirmmütze | |||||||||
| Cordons | Achselband | |||||||||
| Passador de diari | Kleine orden sschalle | |||||||||
| Passador de gala | Grosse orden sschnalle | |||||||||
| Sabre | Sabel | 1 | ||||||||
| Daga | Dolch | |||||||||
| Baioneta | Bayonett | |||||||||
| Pistola | Pistole | |||||||||
| Bossa del pa | Brotbeutel | |||||||||
| Marmita | Kochgeschirr | |||||||||
| Cantimplora | Feldflasche | |||||||||
| Màscara antigàs | Gasmaske | |||||||||
| Pala de campanya | Schanzzeug | |||||||||
| Motxilla[z] | Rücksack | |||||||||
| Trinxes[aa] | Trageriemen | |||||||||
(X - Obligatori)
(+ – Opcional)
|
1. Uniforme de campanya |
4. Uniforme de guàrdia |
7. Uniforme de passeig |
Uniformes pels sots-oficials i tropa
| Objecte | Nom alemany | 01 | 02 | 03 | 04 | 05 | 06 | 07 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Casc | Stahlmelm | |||||||
| Gorra de plat[ab] | Schirmmütze | |||||||
| Gorra de campanya | Feldmütze | |||||||
| Guerrera d'armes[af] | Waffenrock | |||||||
| Guerrera de servei | Dienstrock | |||||||
| Guerrera de campanya | feldbluse | |||||||
| Guerrera de passeig | Ausgehrock | |||||||
| Guerrera de treball | Drillichrock | |||||||
| Pantaló recte | Tuchhose | |||||||
| Pantaló recte ribetejat | Tuchhose mit vorstoss | |||||||
| Pantaló de muntar[al] | Reithose | |||||||
| Capot | Mantel | |||||||
| Guants grisos [an] | Graue Hamdschuhe | |||||||
| Guants blancs | Weisse handschuhe | |||||||
| Bota de canya [ao] | Stahlmelm | |||||||
| Bota de muntar[al] | Reitstiefel | |||||||
| Bota de mitja canya amb cordons | Schnürschuh | |||||||
| Cinturó amb sivella | Koppel mit schloss | |||||||
| Cartutxeres | Patronentasche | |||||||
| Bossa del pa | Brotbeutel | |||||||
| Marmita | Kochgeschirr | |||||||
| Cantimplora | Feldflasche | |||||||
| Màscara antigàs | Gasmaske | |||||||
| Paquet d'assalt[aq] | Sturmgepäck | |||||||
| Pala de campanya | Schanzzeug | |||||||
| Motxilla | Rücksack | |||||||
| Ponxo mimetitzat | Zeltbahn | |||||||
| Trinxes[ar] | Trageriemen | |||||||
| Passador de diari | Kleine ordensschnalle | |||||||
| Passador de gala | Grosse ordensschnalle | |||||||
| Cordó de tirador | Scgützenschnür | |||||||
| Baioneta | Bayonett | |||||||
| Sabre[at] | Säbel | |||||||
| Pistola[au] | Pistole | |||||||
(X - Obligatori)
(+ – Opcional)
|
1. Uniforme de campanya |
5. Uniforme de presentació |
Notes
- ↑ Una ordre del 10 de juliol de 1942 decretà que totes les peces de vestuari obsoletes es podrien continuar portant durant la resta de la guerra.[2]
- ↑ En cas que es produís un deteriorament per la no observància d'aquestes normes, el valor seria descomptat del sou de l'infractor.[6]
- ↑ Com que hi havia una gran quantitat de subministradors i les mancances del temps de guerra, el gris de camp a la pràctica cobria un ample ventall de tons. En general, els uniformes primerencs eren més greens, amb els darrers tendint cap a més gris i després marró, però sempre hi van haver moltes variacions
- ↑ Tot i que superficialment similar, aquesta gorra es pot distingir d'una "Schirmmütze" que es porta sense el reforç metàl·lic per (i) l'absència d'una vora motllurada al voltant de la visera, (ii) l'absència de cordó de la barbeta i botons associats, (iii) la forma de la corona de fulles de roure brodada a màquina que envolta el Reichskokarde, l'escarapela vermella, blanca i negra, que diferia de la de la corona metàl·lica utilitzada a la Schirmmütze, i (iv) l'ús d'un Hoheitsabzeichen brodat, la insígnia de l'àliga amb l'esvàstica, més que no pas la metàl·lica emprada al Schirmmütze, tot i que en ocasions els oficials superiors empraven una Hoheitsabzeichen brodada al Schirmmütze, tot i contravenir les regulacions.[13][14]
- ↑ Abans de la guerra: a l'octubre de 1939 es va suspendre l'emissió de la gorra amb visera al personal subaltern ("Mannschaften"); tot i que la compra privada encara estava permesa, només se'n permetia l'ús per passeig.
- ↑ Les pel·lícules de Hol·lywood, fins i tot aquelles situades al front occidental el 1944-45, fan servir reproduccions del Stahlelme amb les calcomanies duals de manera rutinària; es tracta d'un anacronisme.
- ↑ El Heer desplegava unitats muntades, tant de cavalleria com de transport a cavall; a més d'aquestes, diverses unitats motoritzades afirmaven descendir de la cavalleria a cavall, com la 24a Divisió Panzer.
- ↑ En lloc de l'àguila reglamentària amb un pin metàl•lic al pit, aquest exemplar en té una brodada, aparentment del tipus amb dors negre per portar amb l'uniforme Panzer.
- ↑ El «Totenkopf» Panzer era diferent del que portaven les SS: la versió dels tanquers era de cara completa i no tenia mandíbula inferior
- 1 2 Només en circumstàncies determinades
- ↑ Només els generals
- ↑ Els que no desfilen però assisteixen a l'acte en qualitat d'espectadors
- ↑ Només fins a l'aparició de la waffenrock
- 1 2 Abans i després de l'aparició de la waffenrock
- ↑ Amb la desaparició de la waffenrock
- ↑ Per a oficials no muntats
- ↑ Per a oficials muntats
- 1 2 3 4 5 6 7 Opcional amb sabata
- ↑ Només a partir de 1939
- ↑ Quan es porta pistola
- 1 2 Només a l'estranger
- ↑ El mateix que empraven la tropa i els sots-oficials
- ↑ Fins a 1943
- 1 2 3 4 5 6 Només en circumstàncies solemnes
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Mai els generals
- ↑ Només els alferes i tinents
- ↑ Alferes i tinents feien servir la trinxa d'infanteria, la resta d'oficials fins al grau de coronel, eren equipats amb trinxes semblants a les emprades per la cavalleria
- ↑ Desapareguda com a peça de dotació el 1940
- ↑ Només en circumstàncies solemnes
- 1 2 3 4 A partir de 1940, amb la desaparició de la Schirmmütze, es fa servir la Feldmütze
- ↑ Només quan no s'empra el casc
- ↑ Desapareguda de la col·lecció d'efectes reglamentaris el 1940
- ↑ Només en determinades circumstàncies
- 1 2 Abans de l'aparició de la waffenrock i després de la seva desaparició
- ↑ Substituïda el 1942 per la Drillichrock 42
- 1 2 A partir de 1940, amb la desaparició del pantaló ribetejat
- ↑ Només en determinades circumstàncies
- 1 2 Només places muntades
- 1 2 3 4 5 6 Sota ordre
- ↑ Només pels sotsoficials
- ↑ Substituïda el 1940 per la bota de mitja canya
- ↑ Amb el sabre es podia o no portar cinturó
- ↑ A partir de 1939, i només per a la infanteria
- ↑ Les trinxes que emprava la infanteria van ser adoptades el 1939 i posseïen dues anelles i dues corretges auxiliars que permetien l'ajustament del paquet d'assalt a l'esquena del soldat. La cavalleria emprava un model distint, que es diferenciava de l'anterior en que mancava dels elements auxiliars anteriorment citats.
- ↑ Amb aquest uniforme es podia emprar la baioneta reglamentària o una altra que els militars adquirien de forma particular
- ↑ Només sotsoficials mit portepee i tropes muntades
- ↑ Només sotsoficials i personal de tropa amb determinades funcions (servidors de metralladores, conductors, etc.)
- ↑ Sota ordre expressa
Referències
- ↑ González, 1995, p. 15.
- 1 2 Thomas, 2002, p. 18.
- ↑ Recio, 1996, p. 21.
- 1 2 Recio, 1996, p. 22.
- 1 2 3 4 Recio, 1996, p. 23.
- 1 2 3 4 Recio, 1996, p. 24.
- 1 2 Recio, 1996, p. 25.
- ↑ Gordon-Douglas, 1972, p. 26.
- ↑ Lost Battalions – German feldbluse fitting
- ↑ Recio, 1996, p. 36.
- ↑ About German uniforms (July 28, 2008) Arxivat January 25, 2010, a Wayback Machine.
- ↑ Davis, Brian L. (1971). German Army uniforms and insignia 1933–1945. London, p. 140–141.
- ↑ Angolia i Schlicht, 1984, p. 88-89.
- ↑ Davis, 1971, p. 101.
- ↑ Williamson, 2002, p. 43.
- ↑ Kurowski, 2004.
- ↑ Williamson, Gordon. Loyalty is My Honour. Spain: BCA, 1995, p. 137.
- ↑ van Creveld, 1977.
- ↑ Seager Thomas, Mike. The Afrikamütze Database; A Guide to the Identification, Context and Interpretation of the German Army Tropical Peaked Cap, 1940–43, Part 1: The Authentic Cap. Artefact Services Research Papers 8/1. Lewes: Artefact Services, 2019.
- ↑ Peterson, 1995.
- ↑ Richardson, Francis. (1945). Camouflage Fabrics both Plain and Printed for Military Use by the German SS and German Army. Reprinted in: Borsarello, J.F. (Ed.). (1990?). SS & Wehrmacht Camouflage, ISO Publications; London.
- ↑ Recio i 1996, p.94-95.
- ↑ Recio i 1996, p.92-93.
Bibliografia
- Angolia, John R.; Schlicht, Adolf. Uniforms and Traditions of the German Army 1933–1945: Vol. 1. R. James bender Publishing, 1984. ISBN 9788712045137.
- Davis, Brian L. German Army Uniforms and Insignia 1939-1945. London: Arms and Armour Press., 1971.
- Gordon-Douglas, S. R.. German Combat Uniforms, 1939 to 1945. Almark Publications, 1972. ISBN 9780855240172.
- Kurowski, Franz. Panzer Aces: German Tank Commanders of WWII. Stackpole Books, 2004. ISBN 0-8117-3173-1.
- Peterson, Daniel. Wehrmacht Camouflage Uniforms & Post-War Derivatives. The Crowood Press Ltd, 1995.
- Recio Cardona, Ricardo; González Sánchez, Antonio. Das Heer – uniformes y distintivos. Agualarga Ediciones, 1996. ISBN 84-88959-40-0.
- van Creveld, Martin. Supplying War: Logistics from Wallenstein to Patton. Cambridge, 1977. ISBN 978-0-521-29793-6.
- Williamson, Gordon. U Boat Crews 1914-45. Osprey, 1995. ISBN 1-85532-545-4.
- Williamson, Gordon. German Army Elite Units 1939–45. Osprey, 2002 ((Men-at-Arms)). ISBN 978-1841764054.