Universitat de Hannover
![]() | |||||
| Lema | Façonner l'avenir avec la connaissance | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Gottfried Wilhelm Leibniz | ||||
| Dades | |||||
| Nom curt | LUH, LUH i Leibniz Universität Hannover | ||||
| Tipus | universitat pública universitat integral | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1831 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | TU9 Universitat Francoalemanya Informationsdienst Wissenschaft arXiv German National Research Data Infrastructure (en) Grup d'Interès Especial de Bluetooth Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca Associació d'Universitats Europees LIGO Scientific Collaboration Associació per a la Promoció d'una Xarxa de Recerca d'Alemanya Associació Esportiva Universitària Alemanya ORCID Hochschulrektorenkonferenz Eulist Alliance (en) | ||||
| Nombre d'estudiants | 28.018 (2023) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Karl Karmarsch | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Format per | |||||
| Denominació anterior | |||||
| Lloc web | uni-hannover.de | ||||
La Universitat de Hannover, de nom oficial en alemany Gottfried Wilhelm Leibniz Universität Hannover o abreujat LUH, és una universitat ubicada a la ciutat de Hannover, a la Baixa Saxònia, Alemanya. Fundada el 1831 és una de les universitats de ciència i tecnologia més grans i antigues d'Alemanya, a més de ser la segona major institució de nivell superior a la Baixa Saxònia. L'any 2015/2016 estudiaven a la universitat 26.800 estudiants, dels quals 2.400 eren estrangers provinents de més de 120 països.[1]
La Universitat Leibniz de Hannover és membre de la TU9, la societat que aglutina les 9 universitats tècniques més importants del país. Es també membre de la CESAER, una associació sense ànim de lucre que reuneix les principals universitats d'enginyeria a Europa. La universitat patrocina la Biblioteca Nacional Alemanya de Ciència i Tecnologia (TIB), la major biblioteca de ciència i tecnologia del món.
Història
La universitat es va fundar el 1831 com a escola superior de comerç. En 1879 ascendí a Universitat Reial Tècnica i en 1898 obtingué el dret per a formar a doctors.
El perfil de la universitat, d'ençà dels seus inicis, estigué centrat en la ciència i en la tecnologia. Durant el segle XX s'obriren facultats d'art i humanitats i la, anteriorment independent, Universitat per a la Formació de Mestres, fou integrada a la universitat.
Facultats i personal

Nou facultats amb més de 190 cursos de primer grau a temps complet i a temps parcial la converteixen en la segona institució superior educativa de la Baixa Saxònia.
La universitat compta amb 2.980 empleats dedicats a la investigació i ensenyament, dels quals 329 són professors i 1.830 empleats tècnics i administratius, amb un total de 4.810 empleats.[1]
Les facultats que componen la Universitat són:
- Facultat d'Arquitectura i Ciències del Paisatge
- Facultat d'Enginyeria Civil i Ciència Geodètica
- Facultat d'Economia i Gestió
- Facultat d'Enginyeria Elèctrica i Ciències de la Computació
- Facultat d'Humanitats
- Facultat de Dret
- Facultat de Matemàtiques i Física
- Facultat d'Enginyeria Mecànica
- Facultat de Ciències Naturals
Instal·lacions

El campus de la universitat s'estén al llarg de 160 edificis que ocupen 326.200 m² de superfície.[1]
Pressupost
La universitat rep de l'estat alemany 236,4 milions d'euros, a més de rebre 108,8 milions d'euros de fons de tercers, 65,4 milions de fons especials del país, 8,5 milions per concepte de matrícules i altres ingressos per 37,3 milions d'euros.[1]
Biblioteca de la universitat i TIB

La biblioteca fou establerta per la fundació de la Höhere Gewerbeschule/Polytechnische Schule el 1831. S'expandí quan la institución evolucionà a un centre de formació professional/tècnica. Degut a la Segona Guerra Mundial, es va convertir en l'única col·lecció nacional de literatura científica i tècnica en l'Alemanya en el període de la postguerra. Aquesta fou la base sobre la qual la biblioteca de l'Institut de Tecnologia (en alemany: Technische Informationsbibliothek) s'establí en 1959. Hui en dia la col·lecció forma el nucli de la Biblioteca Nacional Alemanya de Ciència i Tecnologia, la qual és la institució més gran de la seua classe en el món.
Estudiants i professores destacats
Professors
- Peter Antes (1942), professor de religió.
- Friedrich Bergius (1884–1949), químic, Premi Nobel de Química (1931).
- Constantin Carathéodory (1873–1950), matemàtic i profesor.
- Karsten Danzmann (1955), físic.
- Horst Dreier (1954), advocat.
- Gerhard Ertl (1936), físic i químic, Premi Nobel de Química (2007).
- J. Hans D. Jensen (1907–1973), físic, Premi Nobel de Física (1963).
- Karl Karmarsch (1803–1879), enginyer i educador.
- Theodor Lessing (1872–1933), filòsof.
- Oskar Negt (1934), filòsof social.
- Eduard Pestel (1914–1988), enginyer i polític.
- Ludwig Prandtl (1875 – 1953), físic, professor i enginyer en fluïds i aerodinàmica.
- Klaus Töpfer (1938), polític alemany (CDU).
Alumnes
- Carl F. W. Borgward (1890–1963), empresari, fabricante d'automòbils i enginyer.[2]
- Walter Bruch (1908–1990), enginyer electrònic.
- Alfred Bucherer (1863–1927), físic.
- Wilhelm Busch (1832–1908), poeta i artista.
- Erich Gutenberg (1897–1984), economista.
- Rento Hofstede Crull (1863–1938), pioner en electricitat.
- Wolfgang Jüttner (1948), polític alemany (SPD).
- David McAllister (1971), polític alemany (CDU).
- Christian Otto Mohr (1835–1918), enginyer civil.
- Carl Adam Petri (1926–2010), matemàtic i especialista en ciències de computació.
- Frank Pohlmann (1959), polític nord-americà.
- Hans Heinrich Brüning (1848-1928)
Vista panoràmica
![]() |
Referències
- 1 2 3 4 «LUH en xifres.». Arxivat de l'original el 5 d'agost de 2016. [Consulta: 19 agost 2016].
- ↑ http://www.spiegel.de/spiegel/print/d-43067968.html "Der Bastler", Der Spiegel 51/1960. (alemany)

