Universitat de Makerere
![]() | |
| Lema | We build for the future |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | universitat pública |
| Història | |
| Creació | 1922 |
| Activitat | |
| Membre de | Biodiversity Heritage Library Associació d'Universitats Africanes Associació Internacional d'Universitats Aliança africana d'Universitats de Recerca Uganda Library and Information Association Consorci de Biblioteques universitàries d'Uganda International Council for Open and Distance Education Worldwide Universities Network |
| Nombre d'estudiants | 40.000 (2015) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Filial | |
| Indicadors econòmics | |
| Finançador | Open Society Foundations (2020) Open Society Foundations (2021) Open Society Foundations (2023) |
| Lloc web | mak.ac.ug |
Ubicació geogràfica
| |
La Universitat de Makerere (/məˈkɛrəri/;[1] Mak o també MUK) és la institució d'ensenyament superior més gran i antiga d'Uganda, establerta inicialment com una escola tècnica el 1922, i la universitat activa més antiga de l'Àfrica Oriental.[2] Es va convertir en una universitat nacional independent el 1970. Avui dia, la Universitat de Makerere es compon de nou col·legis i una escola, oferint programes per a uns 36.000 estudiants de grau i 4.000 de postgrau. Aquests col·legis inclouen el Col·legi de Ciències Naturals (CONAS), el Col·legi de Ciències de la Salut (CHS), el Col·legi d'Enginyeria, Art i Disseny (CEDAT), el Col·legi d'Agricultura i Estudis Ambientals (CAES), el Col·legi de Negocis i Ciències de la Gestió (CoBAMS), el Col·legi d'Humanitats i Ciències Socials (CHUSS), el Col·legi de Computació i Ciències de la Informació (COCIS), el Col·legi de Medicina Veterinària, Recursos Animals i Bioseguretat (COVAB), el Col·legi d'Educació i Estudis Externs (CEES) i l'Escola de Negocis de la Universitat de Makerere (MUBS). A més, Makerere té un altre campus a la ciutat de Jinja, a l'est d'Uganda.


La Universitat de Makerere és l'alma mater de molts líders africans posteriors a la independència, incloent-hi el president ugandès Milton Obote[3] i els presidents tanzans Julius Nyerere i Benjamin Mkapa.[4] L'antic president de la República Democràtica del Congo, Joseph Kabila, i el difunt expresident kenyà Mwai Kibaki també són antics alumnes de Makerere.
En els anys immediatament posteriors a la independència d'Uganda, la Universitat de Makerere va ser un punt focal per a l'activitat literària que va ser central per a la cultura nacionalista africana. Molts escriptors destacats, com ara Nuruddin Farah, Ali Mazrui, David Rubadiri, Okello Oculi, Ngũgĩ wa Thiong'o, John Ruganda, Paul Theroux, el premi Nobel V. S. Naipaul i Peter Nazareth, van estar a la Universitat de Makerere en algun moment de la seva carrera literària i acadèmica.
A causa del malestar estudiantil i el desencís del professorat, la universitat va ser tancada tres vegades entre 2006 i 2016.[5] Després del tercer tancament, va reobrir el gener de 2017.[6] El bloc administratiu principal va ser destruït per un incendi el setembre de 2020[7] i posteriorment reconstruït.
Referències
- ↑ Peter Roach, Jane Setter, John Esling, eds., Cambridge English Pronouncing Dictionary (Cambridge University Press, 2011; ISBN 0521765757), p. 302.
- ↑ Maathai, Wangari. Unbowed, 2007. ISBN 9780307275202.
- ↑ State House of Uganda. «Past Presidents of Uganda». State House of Uganda. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ Encyclopaedia Britannica. «Julius Nyerere president of Tanzania». A: Encyclopaedia Britannica, 29 May 2021.
- ↑ «Statement: Makerere Visitation Committee lists responsibilities». Uganda Journalists' Resource Centre, The African Centre for Media Excellence (ACME), 22-11-2016.
- ↑ «Makerere reopens to empty lecture rooms». New Vision, 02-01-2017.
- ↑ BBC News. «Uganda Makerere University fire: 'Ivory Tower' gutted». British Broadcasting Company, 20-09-2022. [Consulta: 30 abril 2020].
