Uppenna
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació de Sussa (Tunísia) | |||
| ||||
Uppenna o Upenna és un jaciment arqueològic tunisià a l'actual localitat de Henchir Chigarnia, a la delegació d'Enfidha, que consta d'una basílica i les restes d'una fortalesa.
Història de les excavacions
René Cagnat hi va descobrir un baptisteri el 1881, amb una pica baptismal de vuit lòbuls.[1] La fortalesa, classificada el 25 de març del 1889,[2] posteriorment en gran part es va degradar. El descobriment del 1881 va ser identificat per Paul Gauckler el 1901 com a pertanyent a una basílica. Tanmateix, no s'ha excavat de manera exhaustiva per motius pressupostaris. El jaciment es considerava important durant les campanyes d'excavació dels 1904-1905, que van permetre l'elaboració d'un pla i la troballa d'una quarantena de mosaics, el principal dels quals és el mosaic dels màrtirs, que causà una important controvèrsia entre Gauckler i Louis Carton i un conflicte entre la Direcció d'Antiguitats i la Societat Arqueològica de Sussa. De fet, el mosaic que cita tretze sants màrtirs africans, va provocar un debat sobre la posició del monument en el cisma donatista.
Diòcesi
La diòcesi d'Uppenna és una antiga seu episcopal de la província romana de Bizacena.[3] La diòcesi estava centrada en una ciutat romana que s'ha identificat amb Henchir-Medded a l'actual Tunísia.[4][5] Actualment és una seu titular de l'Església Catòlica Romana.[3]
Episcopologi
- Baleriol, bisbe (testimoniat per un mosaic de la basílica)[6]
- Honori, bisbe (testimoniat per l'arqueologia; podria ser el bisbe homònim documentat al sínode convocat el 484 pel rei vàndal Huneric)[7]
- Bernardo José Bueno Miele, arquebisbe titular (1967-1972)[8]
- Sergio Obeso Rivera, arquebisbe titular (1974-1979)[9]
- Jan De Bie, bisbe titular (1987-)[10]
Basílica
La basílica va ser construïda per commemorar un grup de màrtirs locals. En un mosaic que es va trobar a la basílica i que ara és al Museu d'Enfida hi ha reproduïdes una creu prominent i la llista dels màrtirs: Pere, Pau, Sadurní prevere, Sadurní Bindemi, Sadurní Donat, Sadurní Gududa, Paula, Clara, Lucil·la, Fortunat Lader, Cecili i Emili.[11]
La basílica conserva inscripcions dedicades als bisbes Honori[7] i Baleriol, al diaca Crescent i al prevere Emèrit.[6]
Referències
- ↑ Burns i Jensen, 2014, p. 109.
- ↑ Raynal, 2006a, p. 28.
- 1 2 «Uppenna (Titular See)» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ Duval, 1989, p. 396.
- ↑ Mesnage, 1912, p. 46-48.
- 1 2 Burns i Jensen, 2014, p. 432.
- 1 2 Burns i Jensen, 2014, p. 125.
- ↑ «Archbishop Bernardo José Bueno Miele» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ «Sergio Cardinal Obeso Rivera» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ «Bishop Jan De Bie» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ «[Mosaic dels màrtirs]».
Bibliografia
- Alexandropoulos, Jacques. Programme d'investigations archéologiques sur le site d'Uppenna (en francès), 1994.
- Burns, J.; Jensen, Robin. Christianity in Roman Africa (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 2014.
- Duval, Noël «L'Église d'Uppenna. Henchir Chigarnia, Tunisie» (en francès). Bibliothèque des Écoles françaises d'Athènes et de Rome, 218bis, 1973, p. 87-106.
- Duval, Noël. «L'évêque et la cathédrale en Afrique du Nord». A: Actes du XIe congrès international d'archéologie chrétienne (en francès). École française de Rome, 1989.
- Gauckler, Paul. Rapport sur des inscriptions latines découvertes en Tunisie de 1900 à 1905 (en francès). París: Impr. nationale, 1907 (Nouvelles archives des missions scientifiques et littéraires).
- Mesnage, J. L'Afrique chrétienne (en francès), 1912.
- Pailler, Jean-Marie «La découverte d'une basilique paléochrétienne à Uppenna (Tunisie) en 1905. Entre recherche scientifique, fracture idéologique et justification coloniale» (en francès). Anabases, 9, 2009, p. 41-52.
- Raynal, Dominique. Archéologie et histoire de l'Église d'Afrique. Uppenna I (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Presses universitaires du Mirail, 2006a. ISBN 2858168067.
- Raynal, Dominique. Archéologie et histoire de l'Église d'Afrique. Uppenna II (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Presses universitaires du Mirail, 2006b. ISBN 2858168075.