Ur-Nigin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Uruk  |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Fills | Ur-Gigir |
Ur-nigin, també Ur-nigina (𒌨𒆸, ur-niŋin)[1] o Ur-nigar (𒌨𒉌𒃻, ur-ni-gar), va ser governador (ensi) d’Uruk del segle XXII aC.[2]
Segons la Llista de reis sumeris, Ur-Nigin va destruir l'Imperi accadi, que probablement ja havia estat afeblit pels gutis, i va establir una efímera cinquena dinastia d’Uruk.[2]
La Llista de reis sumeris, en descriure la confusió causada pel declivi de l’Imperi accadi després de la mort de Xar-Kali-Xarri, esmenta el regnat de diversos reis, entre els quals Ur-Nigin:[3]
«Qui era rei? Qui no era rei? Irgigi, el rei; Nanum, el rei; Imi, el rei; Ilulu, el rei: tots quatre van ser reis, però només van regnar tres anys. Dudu va regnar 21 anys; Xu-Turul, fill de Dudu, va regnar 15 anys. … Agade fou derrotada i la seva reialesa fou traslladada a Uruk. A Uruk, Ur-Ningin va regnar 7 anys; Ur-gigir, fill d’Ur-Ningin, va regnar 6 anys; Kuda va regnar 6 anys; Puzur-ili va regnar 5 anys; Ur-Utu va regnar 6 anys. Uruk fou colpida per les armes i la seva reialesa fou arrabassada per les hordes gutis.»
— Llista de reis sumeris.[4]
Ur-Nigin també és esmentat en diverses inscripcions votives del seu fill Ur-Gigir.[5] Una d’elles diu:
Ur-Gigir, governador general del déu Dumuzi, fill d’Ur-Nigar, l’home poderós, rei d’Uruk, i d’Ama-lagar, la seva mare, per a la deessa Ninxeixegara, la seva senyora, va construir per a ella el temple Exeixegara, el seu estimat temple, a Patibira.
— Inscripció d’Ur-gigir.[6]
La quarta dinastia d’Uruk fou finalment destruïda per la dinastia guti.[2]
Referències
- ↑ «Sumerian Dictionary» (en anglès). Universitat de Pennsylvania. [Consulta: 7 gener 2026].
- 1 2 3 Leick, 2009, p. 8.
- ↑ Kriwaczek, 2014, p. 193.
- ↑ Forsythe, 2018, p. 6.
- ↑ «CDLI-Found Texts» (en anglès). CDLI. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «CDLI-Archival View» (en anglès). CDLI. [Consulta: 7 gener 2026].
Bibliografia
- Forsythe, Gary. Primary Sources for Ancient History: Volume I: The Ancient Near East and Greece (en anglès). Dorrance Publishing, 2018. ISBN 978-1-4809-5425-0.
- Kriwaczek, Paul. Babylon: Mesopotamia and the Birth of Civilization (en anglès). Atlantic Books, 2014. ISBN 978-1-78239-567-6.
- Leick, Gwendolyn. Historical Dictionary of Mesopotamia (en anglès). Scarecrow Press, 2009. ISBN 978-0-8108-6324-8.