Urania Mella Serrano
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 novembre 1899 Vigo (província de Pontevedra) |
| Mort | 26 maig 1945 Lugo (Espanya) |
| Presidenta | |
Representa: Unió de Dones Antifeixistes | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Humberto Solleiro |
| Pare | Ricardo Mella Cea |
| Germans | Ricardo Mella Serrano |
| Parents | Juan Serrano Oteiza, avi |
Urania Mella Serrano (Vigo, 15 de novembre de 1899 - Lugo, 26 de maig de 1945) va ser una política galega, precursora de l'associacionisme femení. Filla del pensador Ricardo Mella i d'Esperanza Serrano, i neta de Juan Serrano Oteiza, conegut anarquista madrileny i fundador de La Revista social, va ser presidenta de la secció de Vigo de la Unió de Dones Antifeixistes (UMA), així com membre del Socors Roig Internacional.[1]
Dona molt culta i compromesa socialment, va ser mestra de piano i va estudiar Belles arts a l'Escola d'Arts i Oficis de Vigo. Des de molt jove va dedicar la seva vida a la defensa dels drets de les dones, ensenyant a llegir a les dones del barri de Lavadores per continuar des de la UMA.[1]
Durant el cop d'estat de 1936, al costat del seu marit, Humberto Solleiro Rivera, van intentar defensar el barri, per posteriorment fugir a Redondela, on van ser detinguts. Va ser condemnada a mort en consell de guerra, condemna que va ser commutada per la de 30 anys de presó; però no la del seu marit, que va ser afusellat. Ja vídua, i deixant a Vigo quatre fills, va ser empresonada a la presó de Saturrarán, a Guipúscoa, durant 9 anys.[1]
Reconeixement i memòria
L'Ajuntament de Vigo va decidir en el ple del 31 de desembre de 2008 dedicar-li un carrer de la ciutat,[2] mentre que el Ministeri de Foment va donar el seu nom a un vaixell de descontaminació de Salvament Marítim, que va ser botat a l'octubre del 2008.[3] Aquest últim acte no va estar exempt de polèmica, en no haver-hi estat convidats els familiars de la política.[4][5][6]
Sobre la vida de les dones empresonades a la presó de Saturrarán va ser presentat en el Festival de cinema de Sant Sebastià de 2010, el documental de Txaber Larreategi i Josu Martínez, Prohibido recordar, que protagonitzen les filles de la política gallega, Alicia i Conchita.[7]
El 15 de desembre de 2010 i en compliment de la llei 52/2007 del 26 de desembre, mitjançant la qual la democràcia espanyola honora els qui van patir injusta persecució durant el cop d'estat de 1936 i la dictadura posterior, el ministre Francisco Caamaño Domínguez va expedir la Declaració de reparació i reconeixement personal al seu favor, en virtut de l'ordenat en el paràgraf 1, article 4 de l'esmentada llei.
Referències
- 1 2 3 «Mella Serrano, Urania» (en castellà). Fundació Pablo Iglesias, 16-10-2020. [Consulta: 31 març 2025].
- ↑ «Article al Faro de Vigo». Arxivat de l'original el 2011-03-21. [Consulta: 1r març 2012].
- ↑ «Web del Ministeri de Foment d'Espanya». Arxivat de l'original el 2009-09-24. [Consulta: 1r març 2012].
- ↑ «Diario Atlántico». Arxivat de l'original el 2013-12-12. [Consulta: 1r març 2012].
- ↑ «Entrevista al Faro de Vigo». Arxivat de l'original el 2019-09-19. [Consulta: 1r març 2012].
- ↑ Oliveira, Juan A. «El buque de lucha anticontaminación Urania Mella» (en castellà). Va de barcos, 13-01-2014. [Consulta: 31 març 2025].
- ↑ "Prohibido recordar", el altre "Cara al sol" de la presó de Santurrarán
Enllaços externs
- Culturagalega.org Arxivat 2007-12-01 a Wayback Machine. (gallec)
- Fragments de la causa militar seguida contra Urania Mella i Humberto Solleiro Arxivat 2011-11-03 a Wayback Machine.(gallec)
