Uranopilita

Infotaula de mineralUranopilita

Uranopilita provinent de la mina Shinkolobwe, Shinkolobwe, República Democràtica del Congo Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(UO₂)₆(SO₄)O₂(OH)₆(H₂O)₆·8H₂O
Epònimurani i feltre Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusJáchymov i Johanngeorgenstadt Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.EA.05
Nickel-Strunz 9a ed.7.EA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.08a Modifica el valor a Wikidata
Dana31.2.6.1
Heys25.8.9
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Grup espacialgrup espacial 1 Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc brillant, groc; incolora a groc clar sota llum transmesa
Exfoliacióperfecta en {010}
Lluïssorsedosa, terrosa
Densitat3,7 a 4
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.621 - 1.623 nβ = 1.623 - 1.625 nγ = 1.632 - 1.634
Birefringènciaδ = 0,011
Angle 2Vmesurat: 50°, calculat: 52°
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1882
SímbolUp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La uranopilita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta l'any 1882 a Bohèmia (República Txeca), sent nomenada així per la seva composició d'URANi i del grec PILos ("feltre"), en al·lusió a la seva composició i hàbit.

Característiques

Químicament és un uranil sulfat, sense cations addicionals, hidratat amb quantitats variables de molècules d'aigua en la seva fórmula, entre 12 i 14. La seva fórmula és (UO₂)₆(SO₄)O₂(OH)₆(H₂O)₆·8H₂O.[2] Pot deshidratar-se a meta-uranopilita.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic, trobant-se en forma d'incrustacions, així com en masses globulars o reniformes, o compostos d'agulles microscòpiques, allargades en [001] i aplanades a {010}. Pel seu contingut en urani ha de ser manipulada amb les corresponents precaucions. Pot ser extreta a les mines com a mena d'urani.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uranopilita pertany a «07.EA: Uranil sulfats sense cations» juntament amb la metauranopilita i la jachymovita.

Formació i jaciments

Es forma com a mineral secundari a partir de l'alteració per oxidació de sulfurs en presència d'uraninita en condicions d'acidesa, localment abundant. Pot tenir també una formació post-minera. Sol trobar-se associada a altres minerals com: uraninita, zippeïta, johannita, uranofana, soddyita, fourmarierita o guix.

Als territoris de parla catalana tan sols ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[4]

Referències

  1. ↑ «Uranopilite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2015].
  2. ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 11 desembre 2025].
  3. ↑ «Metauranopilite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2015].
  4. ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, p. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 6 febrer 2024].