Urticàcies

Infotaula d'ésser viuUrticàcies
Urticaceae Modifica el valor a Wikidata

Ortiga gran Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaUrticaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789 Urticaceae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
TipusUrtica Modifica el valor a Wikidata

Les urticàcies (Urticaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les rosals (Rosales'),[1] dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.[2] Conté més de 2.500 espècies, agrupades en més de 50 gèneres. Presenta una distribució cosmopolita, amb presència d'espècies a tots els continents tot i que la seva presència és més important als tròpics.[3]

Descripció

Són plantes herbàcies, arbusts, lianes o arbrets, habitualment són plantes monoiques o dioiques, rarament hermafrodites, caducifòlies, habitualment són pubescents i en alguns casos tenen tricomes urticants. Les fulles poden acostumen a ser simples amb el marge enter o dentat, presenten cistòlits, sovint tenen estípules i habitualment es disposen de manera alterna o oposada. Les inflorescències poden ser axil·lars o terminals i presentar moltes formes, sovint cimoses. Les flors són molt petites, habitualment unisexuals, actinomorfes o zigomorfes, el periant acostuma a ser un sol verticil amb els tèpals soldats. Les masculines acostumen a tenir entre 2 i 5 tèpals, verds o blancs, i tants estams com el nombre de tèpals, les anteres són basifixes amb dehiscència longitudinal i el pol·len es dispersa de manera explosiva, sovint tenen un ovari rudimentari. Les femenines acostumen a tenir entre 3 i 5 tèpals, sovint força desiguals, però en alguns casos manaca el periant, l'ovari és súper, és unilocular i conté un òvul amb placentació basal, sovint presenten estaminodis. El fruit és un aqueni, sovint embolcallat totalment o parcialment pel periant acrescent que pot esdevenir carnós.[4][5]

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, amb el nom dPlantilla:''Urticae, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[6][7]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 59 gèneres següents:[8]

  • Achudemia Blume
  • Archiboehmeria C.J.Chen
  • Astrothalamus C.B.Rob.
  • Australina Gaudich.
  • Boehmeria Jacq.
  • Capsulea Yong Wang
  • Cecropia Loefl.
  • Chamabainia Wight
  • Coussapoa Aubl.
  • Cypholophus Wedd.
  • Debregeasia Gaudich.
  • Dendrocnide Miq.
  • Didymodoxa E.Mey. ex Wedd.
  • Discocnide Chew
  • Droguetia Gaudich.
  • Elatostema J.R.Forst. & G.Forst.
  • Elatostematoides C.B.Rob.
  • Forsskaolea L.
  • Gesnouinia Gaudich.
  • Gibbsia Rendle
  • Girardinia Gaudich.
  • Gonostegia Turcz.
  • Gyrotaenia Griseb.
  • Hemistylus Benth.
  • Hesperocnide Torr.
  • Laportea Gaudich.
  • Lecanthus Wedd.
  • Leucosyke Zoll. & Moritzi
  • Maoutia Wedd.
  • Metapilea W.T.Wang
  • Metatrophis F.Br.
  • Musanga C.Sm. ex R.Br.
  • Myrianthus P.Beauv.
  • Myriocarpa Benth.
  • Nanocnide Blume
  • Neodistemon Babu & A.N.Henry
  • Neraudia Gaudich.
  • Nothocnide Blume
  • Obetia Gaudich.
  • Oreocnide Miq.
  • Parietaria L.
  • Parsana Parsa & Maleki
  • Pellionia Gaudich.
  • Petelotiella Gagnep.
  • Phenax Wedd.
  • Pilea Lindl.
  • Pipturus Wedd.
  • Poikilospermum Zipp. ex Miq.
  • Pourouma Aubl.
  • Pouzolzia Gaudich.
  • Procris Comm. ex Juss.
  • Rousselia Gaudich.
  • Sarcochlamys Gaudich.
  • Scepocarpus Wedd.
  • Soleirolia Gaudich.
  • Touchardia Gaudich.
  • Urera Gaudich.
  • Urtica L.
  • Zhengyia T.Deng, D.G.Zhang & H.Sun

Sinònims

El següent nom científic és sinònim heterotípic d'Urticaceae:[8]

  • Cecropiaceae C.C.Berg

Galeria fotogràfica

Referències

  1. ↑ Byng et alii., 2016, p. 16.
  2. ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. ↑ «URTICACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 gener 2026].
  4. ↑ Friis, 1993, p. 612.
  5. ↑ «Flora of North America. vol. 3 Urticaceae» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 18 gener 2026].
  6. ↑ «Urticaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 17 gener 2026].
  7. ↑ Jussieu, 1789, p. 400.
  8. 1 2 «Urticaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 gener 2026].

Bibliografia

  • Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
  • Jussieu, Antoine-Laurent. [https://www.biodiversitylibrary.org/page/5437632#page/495/mode/1up Genera Plantarum, secundum ordines naturales di
  • Friis, I. . «Urticaceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. II. Springer, 1993, p. 612-630. DOI 10.1007/978-3-662-02899-5. ISBN 978-3-642-08141-5. sposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam] (en llatí i francès), 1789. 
  • Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 (italià)