Utricularia minor
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim |
| NatureServe | segur |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lentibulariaceae |
| Gènere | Utricularia |
| Espècie | Utricularia minor L., 1753 Utricularia minor |
Utricularia minor és una planta amb flors del gènere Utricularia que s'inclou dins de la família de les lentibulariàcies. Es distribueix àmpliament per tot l'hemisferi Nord, en ambients amb clima més o menys fred o temperat.[1] A les parts més meridionals de la seva àrea de distribució és fa més rara i es refugia en ambients d'alta muntanya. Als Països Catalans només s'ha localitzat a la vall d'Aran. Per això aquesta espècie es troba catalogada com a vulnerable pel Decret 172/2008, de 26 d'agost de la Generalitat, mitjançant el qual es va crear el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[2]
Descripció
Les lentibulariàcies són espècies normalment carnívores. La utriculària es una espècie de vida aquàtica, submergida, més o menys fixada al substrat, encara que les flors, de color groc pàl·lid, apareixen al capdamunt d'uns peduncles erectes que surten de l'aigua, en inflorescències de 2-6 flors. Tenen els pètals soldats (gamopètales) i la corol·la zigomorfa, bilabiada, amb la longitud del llavi superior semblant a la del llavi inferior. Aquest llavi inferior porta un petit esperó cònic a la base, poc aparent.
Tenen dos tipus de tija: una part de color verd, flotant, que poc o molt fa la fotosíntesi; i unes tiges incolores reptants, amb òrgans foliars molt dividits, amb segments filiformes (laciniats), finament denticulats. Sobretot sobre les tiges inferiors submergides, surten unes petites vesícules (anomenades utricles) que funcionen com a trampes per a capturar petits invertebrats aquàtics.[3][4]
Flors
aspecte general de la planta
utricles: trampes que capturen petits invertebrats
Hàbitat i distribució
És una espècie circumboreal que viu pràcticament a tot l'hemisferi Nord, en ambients aquàtics més o menys frescos, estanys i mulleres sobre substrats àcids, pobres en nutrients (oligotròfics).[1] A la península Ibèrica s'ha trobat de manera dispersa per la meitat nord del territori, sobretot a la serralada Cantàbrica i al sistema Central (Gredos, Guadarrama, Albarracín...).[5] En canvi, als Pirineus només surt, de forma molt puntual, al seu vessant Nord, a la vall d'Aran[6] i a la Catalunya del Nord.[7]
Taxonomia
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal,Species Plantarum.[1]
Referències
- 1 2 3 «Utricularia minor L.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 maig2026].
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
- ↑ Jorge Américo Rodrigues Paiva. «Utricularia» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.520. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ «anthos.es. Cerca: Utricularia minor» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Utricularia minor». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ «Utricularia minor L.» (en francès). Tela botanica. [Consulta: 25 juny 2026].