Uzonita
 Uzonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | As₄S₅ |
| Epònim | Uzon |
| Localitat tipus | Caldera Uzon, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FA.25 |
| Dana | 2.8.23. |
| Heys | 3.7.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,94Å; b = 8,08Å; c = 7,1Å; β = 100,1° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | groc |
| Exfoliació | bona |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | groc |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,380 nγ = 2,680 |
| Birefringència | δ = 0,300 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-027 |
| Any d'aprovació | 1984 |
| Símbol | Uzn |
| Referències | [1] |
La uzonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, la caldera Uzon, a Rússia.
Característiques
La uzonita és un sulfur de fórmula química As₄S₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1984. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba com a cristalls prismàtics, de fins a 0,5 mm, allargats al llarg de [001], amb {110}, {001} i {101}; en {110} exhibeix estriacions fines paral·leles a [111].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uzonita pertany a «02.FA: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb As, (Sb), S» juntament amb els següents minerals: duranusita, dimorfita, pararealgar, realgar, alacranita, laphamita, orpiment, getchellita i wakabayashilita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la caldera Uzon, a l'óblast de Kamtxatka (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita a Lăzăreşti (Harghita, Romania). Sol trobar-se associada a altres minerals com: realgar, orpiment, alacranita, estibina, cinabri, pirita i sofre natiu.[2]