Vaclav Huml

Plantilla:Infotaula personaVaclav Huml
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Beroun Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1953 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Zagreb Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMirogoj Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació amb violí i educació musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor universitari de música, pedagog musical, violinista, professor de música Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsOtakar Ševčík Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e10e9fb5-b20f-4a7e-9590-28a3b8bf0889
Find a Grave: 226157844Modifica el valor a Wikidata

Václav Huml (Beroun (Bohèmia Central), 18 de setembre, 1880,[1] - Zagreb (Croàcia), 6 de gener, 1953), va ser un violinista i professor de música txec i croat, fundador de la "Escola de violí de Zagreb".

Biografia

Václav Huml va estudiar violí a Praga amb el professor de música Otakar Ševčík. Des de 1903 va treballar a Zagreb a l'escola de música de l'Institut de Música de Croat (en croat: Hrvatski zemaljski glazbeni zavod, avui Hrvatski glazbeni zavod). Els seus famosos alumnes inclouen Ljerko Spiller i Zlatko Baloković.

El 1919, va ser un dels membres fundadors del "Quartet de Zagreb" (Zagrebački kvartet). Des de 1921 fins a la seva mort el 1953, va treballar com a professor a l'Acadèmia de Música de Zagreb (MUZA). Va morir el 1953 i va ser enterrat al cementiri central de Zagreb Mirogoj.

Per continuar les tradicions de la música de cambra i el treball de Václav Huml, els seus alumnes i estudiants de l'Acadèmia de Música de Zagreb van fundar la "Zagreb Youth Chamber Orchestra" (Zagrebački omladinski komorni orkestar, ZOKOR) el 1957.[2]

Honors

  • Des de 1977, el Concurs Internacional de Violí Václav Huml se celebra a Zagreb cada quatre anys en el seu honor

Referències

  1. ↑ Matriční záznam o narození a křtu farnost Beroun
  2. ↑ Aniversaris de DK. 50 anys de ZOKOR, Hrvatsko slovo, 21 de desembre de 2007, p. 19