Vally Weigl
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1894  Viena (Àustria) |
| Mort | 25 desembre 1982 (88 anys) Nova York |
| Formació | Universitat de Colúmbia |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora |
| Família | |
| Cònjuge | Karl Weigl |
   | |
Vally Weigl (Viena, 11 de setembre de 1894 - Nova York, 25 de desembre de 1982) va ser una compositora i musicoterapeuta austro-americana, activa tant en l’àmbit de la creació musical com en el desenvolupament de la musicoteràpia als Estats Units d'Amèrica.[1][2][3] Va desenvolupar una trajectòria destacada en aquesta disciplina durant el segle XX, especialment en contextos clínics i educatius.[3][4]
Biografia
Va ser la primera filla d’una parella jueva, l’advocat Josef Pick (1849, Náchod - 1926, Viena) i la seva esposa, Charlotte “Lotte” Pick, née Rubinstein (1871, Galați - 1939, Viena). La seva germana menor era l’economista austríaca, activista de drets de la dona, periodista i política Käthe Leichter. Va créixer a Viena en un entorn culturalment actiu, fet que va afavorir la seva formació musical des de jove.[1][2]
Va rebre formació musical des de la infància, incloent-hi estudis de piano amb Richard Robert, i posteriorment va estudiar musicologia a la Universitat de Viena amb Guido Adler, una de les figures principals de la disciplina.[1][5] El seu entorn fomatiu a Viena va estar marcat per una forta tradició musicològica i per la convivència entre corrents modernistes i la tradició romàntica tardana, fet que la va influir en el seu llenguatge musical posterior.[2]
Vally es va casar amb Karl Weigl l’any 1921, amb qui va compartir gran part de la seva trajectòria vital i professional.[1][6] Després que els nacionalistes prenguessin el poder a Àustria el 1938, la parella va emigrar als Estats Units d'Amèrica amb el seu fill.[1][3]
El seu exili s’inscriu en el context més ampli de la diàspora d’intel·lectuals europeus provocada pel nazisme, que va comportar la redistribució de compositors, intèrprets i teòrics europeus cap als Estats Units d'Amèrica, transformant significativament el panorama cultural i musical nord-americà del segle XX.[2][3]
Trajectòria professional
Als Estats Units d'Amèrica, Weigl va orientar la seva activitat a l’àmbit de la musicoteràpia, on va contribuir al desenvolupament de la disciplina en un moment en què encara no estava plenament institucionalitzada.[3][4] Després d’obtenir un màster a la Universitat de Colúmbia, també va treballar com a terapeuta musical i es va convertir en cap de terapeuta mèdica al New York Medical College.[7]
És considerada una figura pionera en la seva aplicació clínica i educativa, especialment en relació amb persones amb discapacitat intel·lectual i física.[3][4] La seva aproximació es caracteritza per una visió integradora, en què la música no només actua com a eina rehabilitadora, sinó com a mitja d’expressió personal i desenvolupament emocional.[8]
Va desenvolupar la seva activitat docent a la Roosevelt Cerebral Palsy School i va participar en projectes en l’àmbit psiquiàtric a l’Hospital Mount Sinai, on va aplicar la musicoteràpia en el context clínic.[1][3]
Paral·lelament a la seva activitat en l’àmbit terapèutic, va desenvolupar una trajectòria continuada com a compositora, especialment en els camps de la música vocal i de cambra.[2][6][7]
A Nova York, va treballar com a professora i compositora de música, i una subvenció del National Endowment for the Arts, li va permetre compondre i gravar Nature Moods, New England Suite i quatre cicles de cançons.[7] Va mantenir la seva activitat com a compositora, combinant-la amb la tasca pedagògica i terapèutica.[7][8]
Obra
La seva obra s’emmarca dins d’una generació de compositores que van haver de compaginar la creació musical amb condicions d’exili, marginalització o invisibilització dins del cànon musical dominat al segle XX.[2]
Les composicions de Weigl inclouen principalment música vocal, música de cambra i algunes obres orquestrals, sovint caracteritzades per un llenguatge expressiu i una forta connexió amb el text.[1][5][7] Algunes de les seves composicions vocals han estat objecte de crítica especialitzada, que n’ha destacat la sensibilitat en el tractament del text i per una escriptura que combina lirisme amb una estructura formal clara.[9]
Tot i que la seva obra no ha estat àmpliament integrada en el repertori estàndard del segle XX, ha estat objecte de revalorització dins dels estudis de compositores i música de l’exili europeu.[2]
Entre les seves obres destaquen Nature Moods i New England Suite, així com diversos cicles de cançons en textos poètics.[7]
Discografia[6]
| Any | Enregistrament | Instrumentació | Obres |
|---|---|---|---|
| 2010 | Music of Nature and the Gods (New World Records) | Música de cambra (tenor, clarinet, violí, violoncel, piano). | Nature Moods; New England Suite. |
| 2009 | Miriam’s Song (Zuk Records). | Música de cambra (viola i piano). | Old-time Burlesque. |
| 1994 | Earlham College Press: Singing out of the Silence. | Música vocal (cor del Earlham College). | Christmas in the Holy Land. |
| 1993 | Music for the Appalachian Trail. | Música de cambra (clarinet, violoncel i piano). | New England Suite. |
| 1990 | The American Chamber Ensemble Perfoms. | Música de cambra (mezzo-soprano, clarinet, piano). | Songs of Remembrance. |
| 1986 | Mostly Women Composers Sound Recordings. | Música instrumental (piano). | Toccatina for piano. |
| 1980 | Orion ORS 80393 | Música de cambra
(Baríton, trompa, violi, violoncel, piano; clarinet, trompa, fagot, oboè; mezzo-soprano, baríton, clarinet, piano). |
Dear Earth; Brief Encounters; Songs of Love and Leaving. |
| 1974 | Composers Recording. Music of Nature and the Gods. | Música de cambra (tenor, clarinet, piano, violi, violoncel). | Nature Moods; New England Suite. |
| - | Musical Heritage Society MHS 3880. | Música de cambra
(mezzo-soprano, clarinet, violoncel, piano; clarinet, violí, trompa, piano; mezzo-soprano, viola, piano; baríton, clarinet, piano). |
Lyrical Suite; Echoes from Poems; Songs from “No Boundary”; Songs from “Do not Awake Me”. |
| - | Orion ORS 81410 | Música de cambra (mezzo-soprano i quartet de corda). | Songs of Remembrance; Songs Newly Seen in the Dusk; Requiem for Allison. |
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 Marciano, R. «Weigl, Vally». Grove Music Online, 2001.
- 1 2 3 4 5 6 7 ≤ref> McVicker, M. F. Women composers of classical music: 369 biographies from 1550 into the 20th century.. McFarland & Company, Incorporated Publishers, 2011 ≤ref>.
- 1 2 3 4 5 6 7 Bennet, R. S. «Vally Weigl: Twentieth Century Musical Activist.». The Florida State University., 2024.
- 1 2 3 Chadwick, D. M., & Clark, C. A. «Adapting Music Instruments for the Physically Handicapped.». Music Educators Journal, 1980, p. 67 (3), 56-59.
- 1 2 «Weigl, Vally.». Music Austria, (s. d). [Consulta: Recuperat el 15 febrer 2025].
- 1 2 3 «Karl Weigl Foundation.», (s.d). [Consulta: Recuperat el 15 febrer 2025].
- 1 2 3 4 5 6 «Weigl, Vally.». American Composers Alliance., (s.d). [Consulta: 15 febrer 2025].
- 1 2 Weigl, V. «Music for the retarded.». Music Journal., (1969)., p. 27 (1), 56-57.
- ↑ Fuchs, K. «Music Reviews: Vocal Music by Vally Weigl, Laura Clayton.». Notes - Quartely Journal of the Music Library Association., (1984)., p. 41 (1), 180.