Valpurga de Heidenheim
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Wealdburg, Walburga c. 710  Crediton (Regne de Wessex) | ||
| Mort | 25 febrer 779 (68/69 anys) Heidenheim (Regne dels Francs) | ||
| Sepultura | Kloster St. Walburg (Eichstätt) | ||
| Abadessa | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Formació | Wimborne Minster | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | hegumen | ||
| Orde religiós | Monges benedictines | ||
| verge, abadessa | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies luteranes Església Anglicana | ||
| Festivitat | 25 de febrer; en alguns llocs, l'1 de maig | ||
| Iconografia | Com a abadessa benedictina, amb bàcul, i una gerra; amb corona | ||
| Patrona de | Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen | ||
| Família | |||
| Pares | Ricard el Pelegrí (discutit) i Wuna of Wessex (discutit) | ||
| Germans | Wunibald de Heidenheim Willibald d'Eichstätt | ||
Valpurga o Walburga de Heidenheim (Devonshire, Wessex, ca. 710 - Heidenheim, Baden-Württemberg, 777 o 779) fou una monja anglosaxona, abadessa a Heidenheim. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.[1]
Biografia
Havia nascut a Wessex (avui, Anglaterra) i era filla de sant Ricard el Pelegrí, germana dels sants Winebald i Willibald d'Eichstätt i cosina de Bonifaci de Magúncia. De petita fou educada a l'abadia benedictina de Winborne Abbey (Dorset), i hi passà 26 anys com a monja. El 722, els seus pare i germans van marxar cap a Roma, morint el pare de camí.
Walburga es reuní amb Willibald i Winebald i els tres anaren a Francònia per trobar-hi Bonifaci. Fou monja al monestir doble de Heidenheim am Hahnenkamm, prop d'Eichstätt, que havia fundat el seu germà Willibald. En fou la successora com a abadessa en 751. Hi va morir el 777 o 779 i fou sebollida a l'abadia de Heidenheim.[2]
Escrigué les vides llatines de Winibald i Willibald, de qui narra els viatges a Palestina. Per això és considerada com a la primera dona escriptora coneguda tant d'Anglaterra com d'Alemanya.
Veneració
Les seves restes foren portades a Eichstätt l'1 de maig de 870, per ordre del bisbe, el mateix dia que la canonitzà a Roma el papa Adrià II.[3]
Segons la tradició, de la seva tomba a Eichstätt, en una cavitat a la roca, regalimava un líquid amb poders guaridors que atraia els pelegrins.
Antigues vides i hagiografies amb miracles són els Miracula S. Walburgae Manheimensis de Wolfhard von Herrieden (895/96) i la Vita secunda del segle x, potser obra d'Aselbod, bisbe d'Utrecht. Al segle xiv, la Vita S. Walburgae de Phillipp von Rathsamhaüsen, bisbe d'Eichstätt.
Walpurga és especialment venerada als països germànics; és patrona d'Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen i altres ciutats.
Pintura de ca. 1530 (Standflügel, Martinskirche)
Escultura a l'església de Konter (Luxemburg)
Talla a la parròquia de Gornhofen
Tomba de la santa al monestir de Heidenheim
La Nit de Valpurga
- Article principal: Nit de Walpurgis
La seva festivitat era antigament celebrada l'1 de maig, aniversari de la seva translació. La nit d'abans era coneguda als països germànics com a Walpurgisnacth o Nit de Walburga i les tradicions populars deien que era la nit que les bruixes deixaven els seus amagatalls per reunir-se i dansar a la llum de la luna al mont Bocker.[4]
Reliquiari a l'església del Kloster St. Walburg d'Eichstätt
Monestir de S. Walburga a Eichstätt
Monestir de S. Walburga a Eichstätt
Referències
- ↑ Casanova, G. «St. Walburga». Catholic Encyclopedia, 1912. [Consulta: 18 abril 2026].
- ↑ Head, Pauline «Who Is the Nun from Heidenheim? A Study of Hugeburc's "Vita Willibaldi"». Medium Ævum, 71, 1, 2002, p. 29-46. DOI: 10.2307/43630387. ISSN: 0025-8385.
- ↑ Beattie, Gordon J. Gregory's Angels: A History of the Abbeys, Priories, Parishes and Schools of the Monks and Nuns Following the Rule of Saint Benedict in Great Britain, Ireland and Their Overseas Foundations : to Commemorate the Arrival of Saint Augustine in Kent in 597 AD (en anglès). Gracewing Publishing, 1997, p. 135. ISBN 978-0-85244-386-6.
- ↑ Morgan, Giles. Dracula: The Origins and Influence of the Legendary Vampire Count (en àrab). Oldcastle Books, 2022-02-01, p. 5. ISBN 978-0-85730-444-5.