Vassil Kalafati
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1869  Ievpatòria |
| Mort | 20 març 1942 (73 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Formació | Conservatori de Sant Petersburg |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor universitari, pedagog musical, professor de música |
| Ocupador | Conservatori de Sant Petersburg |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Ígor Stravinski, Viktor Trambitsky (en)  , Vladimir Dranishnikov (en) i Yakov Yakovych Polfierov (en) |
   | |
Vassil Kalafati (Ievpatòria, 10 de febrer de 1869 - Sant Petersburg, 20 de març de 1942) va ser un compositor i professor de música rus.
Biografia
Kalafati provenia d'una família d'immigrants grecs[1] i va ser alumne de Nikolai Rimski-Kórsakov al Conservatori de Sant Petersburg. De 1907 a 1929 (a partir de 1923 com a professor) hi va ensenyar composició i teoria musical.[2] Entre els seus estudiants hi havia Aleksandr Skriabin, Igor Stravinski[3] i Heino Eller.[4]
Va compondre, entre altres coses, una òpera (Cygany llibret de Aleksandr Puixkin), una simfonia en la menor, el poema simfònic Llegenda (amb el qual va guanyar un premi al Concurs Internacional Schubert el 1928), una obertura i una polonesa per a orquestra, cambra. obres musicals, peces per a piano i cançons. Basat estilísticament en el seu mestre Rimsky-Korsakov, la seva obra compositiva va passar en gran part desapercebuda; però va ser un dels professors de composició russa més importants del seu temps.
Kalafati va ser víctima del setge alemany del llavors Leningrad.