Vera Nosina
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Eva Brigitta Hartwig 2 gener 1917 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 9 abril 2003 Santa Fe (Nou Mèxic) |
| Causa de mort | accident vascular cerebral |
| Sepultura | Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, diarista, ballarina, actriu de cinema, coreògrafa, ballarina de ballet, música |
| Activitat | 1928 |
| Família | |
| Cònjuge | Goddard Lieberson (1946–1977) George Balanchine (1938–1946) |
| Fills | Peter Lieberson ( |
Vera Boríssovna Nosina (Samara, 1941) és una pianista, pedagoga i investigadora russa, professora de la càtedra de piano especial a l'Acadèmia Russa de Música Gnessin i al Museu‑Institut Estatal de Música A.G. Schnittke, reconeguda com a figura destacada de l'escola pianística russa, “Zaslujenni dejàtel iskusstv” de la Federació Russa, “Zaslujenni dejàtel kultury” de Kirguizistan i laureada de concursos internacionals.
Formació i carrera acadèmica
Es va formar inicialment a l'escola de música infantil de Samara amb Tamara A. Barynina i posteriorment al col·legi musical de Kúibixev (Samara) en el curs de Lídia A. Muràvyeva, que va acabar el 1960. Entre 1960 i 1967 va estudiar al Gnessin Musical Pedagogical Institute (avui RDM Gnessin) i al seu programa de postgrau amb el professor Aleksandr L. Iokheles, deixeble de la línia d'Igúmnov. Des de 1965 és professora del Gnessin Institute, on acumula prop de sis dècades de docència universitària.
Activitat docent i alumnes
Nosina ha impartit assignatures com interpretació de piano solista, interpretació de piano d'obra concertant amb orquestra, repertori de clavicèmbal, treball amb edicions del text, creació de transcripcions pianístiques, pràctiques pedagògiques i estudi de l'estudi virtuós romàntic, dins de programes de grau i postgrau de piano i interpretació de concert. A més de la RDM Gnessin, ensenya des de 1997 a la càtedra d'art pianístic del MGIM Schnittke (on va ser cap de càtedra de piano especial de 2005 a 2013) i des de 2000 al Chopin Moscow State College of Musical Performance; anteriorment també va treballar a la Central Music School Gnessin. La seva classe ha produït més de 170 titulats i més de 120 laureats de concursos internacionals, entre ells diversos artistes del poble i honorífics de Rússia i Kirguizistan, professors universitaris i doctors en arts i pedagogia.
Concursos, "master classes" i activitat pública
La pedagoga considera els concursos una part inevitable de la vida musical moderna, que funcionen com a via de promoció, escola de resistència psicològica i motor competitiu, encara que poden ser traumàtics per als infants. Ha estat membre del jurat en nombrosos concursos internacionals (com “Art and Education of the 20th Century”, “Musica senza frontiere”, concursos dedicats a Janàček, Moniuszko, joves virtuosos, concursos per a professors i festivals com “Musica Classica”, Kabalevski, Balàkirev o Serebriakov) i alhora n'ha organitzat d'altres a Rússia, Lituània, Polònia, Espanya (Tenerife) i Grècia. Com a vicepresidenta de l'“Associació Internacional de Pedagogs‑Músics ‘Art i Educació del Segle XXI'”, participa en l'organització de fòrums, festivals i concursos a diversos països europeus.
Carrera concertística
Paral·lelament a la pedagogia, Nosina manté una carrera com a pianista, amb gires de recitals a Rússia, a diversos països europeus (Grècia, Itàlia, França, Espanya, Suècia, Polònia, Dinamarca, Lituània, entre d'altres), als Estats Units, a la Xina i a països de la CEI. Ha actuat en sales com els salons Petit i Rakhmàninov del Conservatori Txaikovski de Moscou, les sales de concert del MGIM Schnittke i de la RDM Gnessin, diverses filharmòniques russes i institucions superiors europees, i ha col·laborat amb orquestres simfòniques i de cambra com l'orquestra de la Ràdio de la URSS o l'orquestra de la República Sakhà. Disposa de gravacions en CD i DVD, incloent concerts dedicats a Bach i programes que abracen fins la música contemporània.
Recerca sobre Bach i publicacions
La seva activitat científica se centra principalment en la música del Barroc i especialment en l'obra de Johann Sebastian Bach, des d'una perspectiva de retòrica musical, simbolisme i lectura del sentit. És autora de nombrosos articles i de diverses monografies i materials didàctics sobre les Suites franceses, el “Clave ben temperat”, la simbòlica numèrica en invencions i sonates de C. P. E. Bach, així com de la pedagogia pianística russa i la relació entre estil musical i manera de pensar. Actualment, ofereix regularment seminaris, cursos de formació i conferències per a docents a Rússia, a Europa i als EUA.
Idees pedagògiques i visió de la joventut
Nosina defensa una pedagogia individualitzada, contrària als “motlles” rígids, on la tècnica està subordinada a la comprensió semàntica de l'obra i al desenvolupament de la personalitat artística de l'alumne. Entén el talent com la capacitat de veure i escoltar la realitat des d'un angle inesperat i de revelar significats amagats, mentre que considera que els mitjans tècnics per realitzar aquesta visió es poden ensenyar i desenvolupar. Sosté que els joves d'avui no són essencialment diferents dels d'altres èpoques, però veu una polarització entre adolescents descurats i els seus alumnes, que descriu com a dignes, cultes i amb pensament propi, i reivindica una educació musical generalitzada com a via de creixement intel·lectual, ètic i espiritual.
Relació mestre‑alumne i dimensió espiritual
Així mateix, considera que el professor de música és també guia espiritual i inevitablement assumeix una certa responsabilitat sobre el destí de l'estudiant. Prefereix ajudar a cada alumne a trobar el seu propi camí, dins o fora de la professió. Influïda per la pràctica del ioga i per les idees del seu espòs, l'enginyer i humanista Leonid Nemirovski, defensa que fins i tot els fracassos poden superar‑se sense perdre l'esperit.
Bibliografia
- Российская академия музыки имени Гнесиных. (s. f.). Носина Вера Борисовна [Perfil de profesora]. Gnesin Academy. {{format ref}} https://gnesin-academy.ru/employees/nosina-vera-borisovna/
- Московский государственный институт музыки имени А. Г. Шнитке. (s. f.). Носина Вера Борисовна [Perfil de profesora]. Schnittke‑MGIM. {{format ref}} https://www.schnittke-mgim.ru/structure/kafedry/kfi/nosina-vb/
- ClassicalMusicNews.Ru. (2020). Вера Носина: «Я не понимаю тех, кто ругает сегодняшнюю молодежь» [Entrevista]. ClassicalMusicNews.Ru. {{format ref}} https://www.classicalmusicnews.ru/interview/vera-nosina-2020/
