Veratrum nigrum

Infotaula d'ésser viuVeratrum nigrum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreLiliales
FamíliaMelanthiaceae
GènereVeratrum
EspècieVeratrum nigrum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Veratrum nigrum Modifica el valor a Wikidata
Subespècies:[1]
  • Veratrum nigrum japonicum
  • Veratrum nigrum maackii
  • Veratrum nigrum microcarpum
  • Veratrum nigrum parviflorum
  • Veratrum nigrum reymondianum
  • Veratrum nigrum ussuriense[2]

Veratrum nigrum o hel·lèbor negre fals)[3][4] és una planta perenne verinosa dins la família Melanthiaceae.[5] La planta no és un Helleborus però el gènere Veratrum hi està estretament relacionat. Els antics grecs i romans ja la coneixien, per exemple Lucreci i Plini el Vell coneixien la seva acció emètica. i la de tòxic mortal.[6]

Distribució i descripció

Veratrum nigrum és nativa d'Àsia i Europa.[4][7] La planta resisteix força el fred.[7] Creix millor a l'ombra o l'ombra parcial en sòls humits.[3][7][8][9]

Té un rizoma negre i robust.[7] Les fulles són simples, sèssils i emergeixen de la base de la planta fan 30 cm de longitud. La florida és en racems de flors úniques de color negre porpra. Floreix a l'estiu.

Ús ornamental

Veratrum nigrum va ser usada com planta ornamental als jardins europeus fins, com a mínim, 1773.[10] Charles Darwin la tenia en el seu jardí a la dècada de 1840[11] Es cultiva a partir de les llavors o per divisió de mata.

Toxicitat

Totes les parts de la planta són molt tòxiques.[12] Però és en el rizoma on es concentren més toxines.[12] 1,8 g per kg causen la mort per arrítmia cardíaca.[13] Veratrum nigrum conté més de dos centenars d'alcaloides derivats d'esteroides incloent la verazina i altres.[2][12][14] La planta causa irritació de la membrana mucosa amb nàusea i vòmits entre altres efectes.[15] La planta és teratogena

Ús medicinal

Administrada en dosis baixes internament l'arrel seca de Veratrum nigrum pot abaixar la pressió sanguínia iles pulsacions, possiblement per estimulació del nervi vague.[14] S'ha usat per tractar la hipertensió arterial i la fallada cardíaca. Actua com antibiòtic i insecticida. De la planta s'ha aïllat la Ciclopamina (11-deoxojervina) un alcaloide que s'experimenta contra alguns tipus de càncer com el de carcinoma basal i malalties de la pel com la psoriasis.[16]

Els rizomes secs de Veratrum nigrum s'ha usat en la fitoteràpia xinesa. Col·lectiament les drogues del V. nigrum es diuen "li lu" (藜蘆) a la Xina.

A l'Àsia un extracte de la planta mesclat amb aigua en una solució de l'1 al 5% es fa servir en zones rural contra les puces.[5][13]

Referències

  1. ↑ "Veratrum nigrum." Scientific Names Exchange. Global Names Index.
  2. 1 2 Pelletier, Alkaloids: Chemical and Biological Perspectives, 1983, p. 120.
  3. 1 2 Bonine, Black Plants: 75 Striking Choices for the Garden, 2009, p. 75.
  4. 1 2 Toogood, The Gardener's Encyclopedia of Perennials, 1988, p. 144.
  5. 1 2 Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p. 815.
  6. ↑ Lucretius Of the Nature of Things, Thomas Creech, ed., 1714, p. 363.
  7. 1 2 3 4 Armitage, Armitage's Garden Perennials: A Color Encyclopedia, 2000, p. 269.
  8. ↑ Raven, The Bold and Brilliant Garden, 1999, p. 59.
  9. ↑ Hobhouse, Flower Gardens, 2001, p. 206.
  10. ↑ Abercrombie and Mawe, Every Man His Own Gardener, 1773, p. 594.
  11. ↑ Darwin, The Correspondence of Charles Darwin, 1985, p. 299.
  12. 1 2 3 Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p. 816.
  13. 1 2 Huang, The Pharmacology of Chinese Herbs, 1998, p. 247.
  14. 1 2 Huang, The Pharmacology of Chinese Herbs, 1998, p. 246.
  15. ↑ Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p. 817.
  16. ↑ Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p. 815-816.