Verderol anisat
Clitocybe odora  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Holomycota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Basidiomycota | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Clitocybaceae | ||||||||
| Gènere | Clitocybe | ||||||||
| Espècie | Clitocybe odora P.Kumm., 1871 Clitocybe odora | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus odorus | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
El verderol anisat,[2] bolet anisat o bolet d'anís (Clitocybe odora) és una espècie de fong agarical de la família de les clitocibàcies (Clitocybaceae).[3] És un bolet comestible.
Etimologia
Del grec klytós (enfonsat) i kybe (cap), i del llatí odora (perfumat) pel seu intens aroma.[4][5]
Morfologia
- Capell: de 4 a 8 cm de diàmetre, al principi convex amb els marges incurvats i, amb el temps, més pla i estès i algunes vegades amb els marges aixecats i ondulats. Té la cutícula llisa i separable, de color blau grisós a blau verdós, més descolorit amb l'edat.
- Himeni: format per làmines una mica decurrents, denses i atapeïdes, d'un color més pàl·lid que el capell i que baixen una mica per la cama.
- Peu: cilíndric, curt, fibrós, llis, del mateix color que el capell, però més clar.
- Carn: de blanquinosa a verd clar, de gust dolcenc i fort aroma a anís
- Espores: el·líptiques de 6-7 x 3-4 micres i de color blanc.[6][7][8][9]
Hàbitat
Creix en alzinars i pinedes, entre virosta, des de la terra baixa fins a l'alta muntanya (entre 0-2.500 m d'altitud), i des de començaments de l'estiu fins a molt avançada la tardor.[10][11][12]
Distribució geogràfica
Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia i Nord-amèrica.[13]
Comestibilitat
És un bolet comestible que es pot menjar torrat o barrejat en una fritada de bolets variats. N'hi ha que el fan servir, assecat i polvoritzat, com a condiment, i, també en forma de melmelades i dolços.[14][7][15]
Risc de confusió amb altres espècies
El color del seu capell i el característic aroma que desprèn la carn, fa molt difícil que es pugui confondre amb un altre bolet. Es podria arribar a confondre amb altres bolets que desprenen olor d'anís i són tòxics com Clitocybe fragans, però és de color pàl·lid i de mida molt més petita.[16]
Propietats medicinals
Sembla que alguns dels seus polisacàrids podrien inhibir, parcialment, el creixement d'alguns tipus de càncers.[17][18]
Referències
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 5 abril 2025].
- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ Giovanni Pacioni, (1993). The Macdonald Encyclopedia of Mushrooms and Toadstools. Little, Brown & Company Ltd. ISBN 0-316- 90625-5.
- ↑ bolets.info Arxivat 2010-09-24 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
- 1 2 Bolets de les illes Balears (català)
- ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
- ↑ FirstNature Arxivat 2010-12-26 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets.
- ↑ ZipCodeZoo (anglès)
- ↑ RedNaturaleza (castellà)
- ↑ David Arora, (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4
- ↑ Richard Maybe, (1975). Food For Free, a guide to the edible wild plants of Britain. Fontana/Collins.
- ↑ Sociedad Micológica Errotari (castellà)
- ↑ fungipedia.es Arxivat 2010-12-09 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
- ↑ Medicinal Mushrooms (anglès)
Bibliografia
Enllaços externs
- Species Fungorum (anglès)
- Mushroom Observer (anglès)