Verdolaga

Infotaula d'ésser viuVerdolaga
Portulaca oleracea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deverdolaga Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPortulacaceae
GènerePortulaca
EspèciePortulaca oleracea Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Portulaca oleracea Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració d'una verdolaga feta a Alemanya al segle xix
Verdolaga conreada a Turquia.
Varietats cultivars ornamentals

La verdolaga (Portulaca oleracea),[1] és una espècie de planta amb flors comestible del gènere Portulaca dins la família monotípica de les portulacàcies. És nativa d'Àfrica, la Mediterrània oriental, el Caucas i l'Àsia Occidental, però s'ha expandit molt i avui dia presenta una distribució cosmopolita a les zones tropicals i temperades del planeta[2]

Addicionalment, pot rebre els noms d'enciam de patena, patena, porcellana, verdolaga silvestre i verdolagues. També s'han recollit les variants lingüístiques pulsallana, verdalaga, verdalagues, verdelaga i verdulaga.[3] El DIEC també recull el nom verdolaga de conreu aplicat a Portulaca oleracea ssp. sativa, una antiga subespècie que avui dia no té reconeixement, essent només un sinònim heterotípic de la subespècie Portulaca oleracea var. oleracea.[4]

Amb Ipomoea pes-caprae, Melanthera biflora i Digitaria ciliaris, la verdolaga és una de les primeres espècies de plantes que colonitzen zones degradades a les zones tropicals del planeta.[5]

És molt abundant enmig dels conreus i dels horts de regadiu, de terra baixa i de muntanya mitjana. Forma part de les comunitats arvenses, és a dir, del que hom anomena males herbes.

Descripció

És una planta herbàcia anual molt ramificada, amb tiges de fins a 40 cm de llargada, que generalment -tot i que no sempre- creixen arrapades a terra, de consistència carnosa, vermellosa, d'on surten fulles gruixudes, d'1 a 3 cm, suculentes, senceres, en forma d'espàtula, sèssils, oposades o gairebé oposades.

Les flors, de color groc, també són sèssils, no arriben a 1 cm d'amplada i són solitàries o bé surten en petits grups. Els pètals, en nombre variable, cauen aviat. La floració s'esdevé entre maig i octubre.

El fruit és una càpsula amb una mena de tapadora que s'obre i que conté moltes granes menudes, que són les llavors.

La verdolaga és molt vital, es reprodueix vegetativament per esqueix amb molta facilitat, sempre que disposi d'aigua; si hi ha prou humitat, fins i tot arrela si hom deixa unes branques simplement damunt de terra.

Taxonomia

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2]

Etimologia

L'etimologia de portulaca és discutida, segons algun autor vindria de llatí clàssic portulaca amb el significat de pota de pollastre;[6] en canvi, altres pensen que derivaria dels mots llatins porto amb el significat de portar i lac amb el significat de llet.[7] D'altra banda, oleracea vindria del llatí amb el significat de "qui ve amb les hortalises"[6] o "de l'horta".[8]

Varietats

Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues varietats següents:[2]

  • Portulaca oleracea var. delicatula Fosberg
  • Portulaca oleracea var. oleracea

Portulaca oleracea var. delicatula és una varietat endèmica de l'illa d'Aldabra,[9] un atol de l'oceà Índic situat al nord de Madagascar.

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Portulaca oleracea var. oleracea:[2]

  • Portulaca aurea DC.
  • Portulaca consanguinea Schltdl.
  • Portulaca cryptopetala var. poellnitziana (D.Legrand) D.Legrand
  • Portulaca dichotoma Gueldenst.
  • Portulaca fosbergii Poelln.
  • Portulaca fosbergii var. major Poelln.
  • Portulaca laevis Buch.-Ham.
  • Portulaca latifolia Hornem.
  • Portulaca marginata Kunth
  • Portulaca maritima S.G.Gmel.
  • Portulaca neglecta Mack. & Bush
  • Portulaca oleracea var. alba Alef.
  • Portulaca oleracea var. aurantia Alef.
  • Portulaca oleracea var. aurea Alef.
  • Portulaca oleracea var. caryophyllina Alef.
  • Portulaca oleracea var. gillesii Alef.
  • Portulaca oleracea var. gracilescens Domin
  • Portulaca oleracea var. grandiflora Benth.
  • Portulaca oleracea var. haageana Alef.
  • Portulaca oleracea var. linearifolia Sivar. & Manilal
  • Portulaca oleracea var. macrantha Eggers
  • Portulaca oleracea var. macrantha Speg.
  • Portulaca oleracea var. micrantha Speg.
  • Portulaca oleracea var. micrantha Eggers
  • Portulaca oleracea var. rosea Alef.
  • Portulaca oleracea subsp. sativa (DC.) Schübl. & G.Martens
  • Portulaca oleracea subsp. stellata Danin & H.G.Baker
  • Portulaca oleracea var. striata Alef.
  • Portulaca oleracea subsp. sylvestris (DC.) Čelak.
  • Portulaca oleracea var. violacea Alef.
  • Portulaca olitoria Pall.
  • Portulaca opposita Poelln.
  • Portulaca papillosa Sennen
  • Portulaca parviflora Griseb.
  • Portulaca parvifolia Haw.
  • Portulaca poellnitziana D.Legrand
  • Portulaca repens Noronha
  • Portulaca retusa Engelm.
  • Portulaca rostellata Brign.
  • Portulaca sativa Haw.
  • Portulaca suffruticosa Thwaites
  • Portulaca sylvestris Montandon
  • Portulaca sylvestris Garsault
  • Portulaca terraereginae Poelln.
  • Portulaca viridis DC.

Ecologia

En comparació amb altres cultius comuns, P. oleracea és més tolerant a les plagues a causa de la seva coberta cerosa, que protegeix la planta d'insectes i malalties. En alguns casos, fins i tot se sap que té propietats antifúngiques.[10] Tanmateix, alguns metabòlits fitotòxics de Drechslera indica, un fong, poden causar necrosi a la verdolaga.[11] Dichotomophthora portulacae, un altre fong, pot causar podridura de la tija.[12]

Se sap que Schizocerella pilicornis i Hypurus bertrandi s'alimenten de Portulaca oleracea. En alguns casos, poden ajudar a controlar la competitivitat de P. oleracea per prevenir la infestació de males herbes en camps on no es desitja P. oleracea, però no impedeixen que creixi completament.[13]

Usos

Aquesta espècie s'utilitza per a l'alimentació humana, conreada o silvestre, com a planta ornamental, hi ha varitats cultivars amb flors d'uns 5 cm de diàmetre[8] i com a planta medicinal.[14]

Nutrició

La verdolaga crua és un 93% d'aigua, un 3% d'hidrats de carboni, un 2% de proteïnes i conté greixos insignificants. En una quantitat de referència de 100 grams, la verdolaga aporta 20 calories i quantitats riques (20% o més del valor diari, DV) de vitamina E (81% DV) i vitamina C (25% DV), amb un contingut moderat (11 –19% DV) de diversos minerals dietètics. La verdolaga és una font rica d'àcid alfa-linolènic, un àcid gras essencial amb omega-3.[15]

Gastronomia

Amanida grega amb verdolaga.

La verdolaga ofereix unes propietats nutritives importants, entre els seus nutrients es poden destacar els àcids grassos omega 3, vitamines A, B i C, calci, fòsfor, ferro, sodi, potassi i magnesi.[16][14] Hom la pot collir en qualsevol època de l'any, però -si es vol ben tendra- s'ha d'agafar abans que floreixi.

Tradicionalment la tija i les fulles crues de la verdolaga eren part de les amanides en les zones rurals. Combina bé amb tota mena d'herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga. També es pot menjar cuita com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums: se'n poden fer truites, barrejant-la amb ceba, espinacs, ou, etc. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.

Les fulles i els brots queden sobretot bé en amanida. Cuinada, és una mica pesada. Les flors són decoratives i les llavors, una vegada assecades i moltes, poden ser un additiu amb gust de nou per a la farina.[17]

A Occitània i a França és un dels ingredients del mesclum. A Grècia la verdolaga (Αντράκλα) es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per a fer amanides locals.[18] En la cuina turca la verdolaga ("semizotu") es consumeix com meze,[19][20] plat calent (saltat),[21] semizotu bastısı[22] o amanida.[23][24]

Salinitat del sòl

La salinització del sòl en espais agrícoles pot provocar una disminució dels rendiments dels cultius, i la impossibilitat de cultivar espècies sensibles a la sal en aquest sòl. La verdolaga té una alta tolerància a la toxicitat de la sal, la qual cosa la fa apta per al cultiu en zones on el reg es realitza amb aigua amb alta salinitat de clorur.[25]

La verdolaga pot eliminar la sal del medi de cultiu en condicions salines. Com a cultiu intercalat o durant una temporada de creixement, pot eliminar 210 kg/ha de clorur i 65 kg/ha de sodi quan es conrea a 6,5 dS *m −1, permetent el creixement de plantes sensibles a la sal en sòls salins.[26] La verdolaga té un efecte positiu sobre les plantes del cultiu d'acompanyament en condicions salades, com ara els tomàquets.[27]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «verdolaga». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 1 2 3 4 «Portulaca oleracea» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 gener 2023].
  3. ↑ «Portulaca oleracea». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 gener 2023].
  4. ↑ «Portulaca oleracea subsp. sativa» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 gener 2023].
  5. ↑ Heatwole, H., Done, T., Cameron, E. Community Ecology of a Coral Cay, A Study of One-Tree Island, Great Barrier Reef, Australia. Series: Monographiae Biologicae, Vol. 43, p. 102
  6. 1 2 Couplan, François. Les plantes et leurs noms. Histoires insolites (en francès). Éditions Quæ, 2012, p. 138. ISBN  9782759217991.
  7. ↑ Gledhill, David. The names of plants (en anglès). 4a ed.. Cambridge University Press, 2008, p. 17. ISBN 978-0-521-68553-5.
  8. 1 2 «Portulaca oleracea» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1 gener 2023].
  9. ↑ «Portulaca oleracea var. delicatula» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 gener 2023].
  10. ↑ Banerjee, G.; Mukherjee, A. «Biological activity of a common weed - Portulaca oleracea L. II. Antifungal activity». Acta Botanica Hungarica, 44, 3–4, 11-2002, p. 205-208. DOI: 10.1556/abot.44.2002.3-4.1. ISSN: 0236-6495.
  11. ↑ Kenfield, Doug; Hallock, Yali; Clardy, Jon; Strobel, Gary «Curvulin and O-Methylcurvulinic acid: Phytotoxic metabolites of Drechslera indica which cause necroses on purslane and spiny amaranth». Plant Science, 60, 1, 1-1989, p. 123–127. DOI: 10.1016/0168-9452(89)90052-6. ISSN: 0168-9452.
  12. ↑ Mitchell, J. K. «Dichotomophthora portulacaeCausing Black Stem Rot on Common Purslane in Texas». Plant Disease, 70, 6, 1986, p. 603b. DOI: 10.1094/pd-70-603b. ISSN: 0191-2917.
  13. ↑ González, D.; Summers, Charles; Qualset, Calvin «Russian wheat aphid: natural enemies, resistant wheat offer potential control». California Agriculture, 46, 1, 1-1992, p. 32–34. DOI: 10.3733/ca.v046n01p32. ISSN: 0008-0845.
  14. 1 2 «Common Purslane, Portulaca oleracea». Horticulture Division of Extension. Universitat de Wisconsin llengua=anglès. [Consulta: 1 gener 2023].
  15. ↑ A P Simopoulos «Common purslane: a source of omega-3 fatty acids and antioxidants». Journal of the American College of Nutrition, 11, 4, 2013, p. 374–382. DOI: 10.1080/07315724.1992.10718240. PMID: 1354675.
  16. ↑ Benavente, Marisa; Herrera, Pilar. La gastronomia dels camins. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, 2017, p. 18. ISBN 978-84-945041-7-4.
  17. ↑ Bastgen, Christa. Plantes silvestres. Cossetània Edicions, p. 76. ISBN 9788490346860.
  18. ↑ «Amanida àrab». Arxivat de l'original el 2010-05-31. [Consulta: 10 juliol 2010].
  19. ↑ «Yoğurtlu Semizotu (Purslane With Strained Yogurt and Garlic) Recipe» (en anglès). The Spruce Eats. [Consulta: 1 gener 2023].
  20. ↑ «ORDÖVRLER VE MEZELER» (pdf) (en turc). YİYECEK İÇECEK HİZMETLERİ, 2018. [Consulta: 1 gener 2023].
  21. ↑ Helen Saberi. Cured, Smoked, and Fermented: Proceedings of the Oxford Symposium on Food and Cooking, 2011. Oxford Symposium, 2011, p. 329–. ISBN 978-1-903018-85-9.
  22. ↑ «TÜRK MUTFAĞINA ÖZGÜ SEBZE YEMEKLERİ» (en turk). YİYECEK İÇECEK HİZMETLERİ, 2019. Arxivat de l'original el 1 de gener 2023. [Consulta: 1 gener 2023].
  23. ↑ Roger Frankham. Bite Size World: Eating my way Around the Planet. Memoirs Publishing, 28 juliol 2014, p. 143–. ISBN 978-1-86151-184-3.
  24. ↑ http://www.turkish-cuisine.org/print.php?id=69&link=http://www.turkish-cuisine.org/ingredients-7/ingredients-used-in-turkish-cuisine-66/vegetables-69.html
  25. ↑ Teixeira, M.; Carvalho, I.S. «Effects of salt stress on purslane (Portulaca oleracea) nutrition». Annals of Applied Biology, 154, 1, 12-09-2008, p. 77–86. DOI: 10.1111/j.1744-7348.2008.00272.x. ISSN: 0003-4746.
  26. ↑ Kiliç, Cenk Ceyhun; Kukul, Yasemin S.; Anaç, Dilek «Performance of purslane (Portulaca oleracea L.) as a salt-removing crop». Agricultural Water Management, 95, 7, 2008, p. 854–858. DOI: 10.1016/j.agwat.2008.01.019. ISSN: 0378-3774.
  27. ↑ Graifenberg, A.; Botrini, L.; Giustiniani, L.; Filippi, F.; Curadi, M. «Tomato growing in saline conditions with biodesalinating plants: Salsola soda L. and Portulaca oleracea L.». Acta Horticulturae, 609, 2003, p. 301–305. DOI: 10.17660/actahortic.2003.609.45. ISSN: 0567-7572.

Bibliografia

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 50.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.