Veti Agori Pretextat

Plantilla:Infotaula personaVeti Agori Pretextat
Biografia
Naixementc. 320 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort384 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Prefecte del Pretori
384 – 384
Prefecte de la ciutat
367 – 368
Àugur
Senador romà
Pontífex
Cònsol romà
Proconsul prouinciae Achaiae
Pretor urbà
Quindecimviri Sacris Faciundis
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà i antiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAcònia Fàbia Paulina Modifica el valor a Wikidata
PareVeti Rufí Modifica el valor a Wikidata

Veti Agori Pretextat (en llatí: Vettius Agorius Pratextatus, Roma c.320- Roma 384) va ser un senador romà, de gran habilitat i costums morals rígides que va viure al segle iv. Formava part de la gens Vètia, una gens romana d'origen plebeu, era per tant un ric aristòcrata pagà de família senatorial a l'Imperi Romà del segle IV, i summe sacerdot dels cultes a nombrosos déus. Va ser un dels darrers defensors importants de la religió romana, protegint-la de l'avenç del cristianisme. Estudiós de la literatura i la filosofia va arribar a ser prefecte del pretori d'Itàlia a la cort de l'emperador Valentinià II (r. 375-391) el 384 fins a la seva mort aquell mateix any.

Fonts

La seva vida i carrera la coneixem a través de les obres de Quint Aureli Símmac i Ammià Marcel·lí, complementades per alguns registres epigràfics. Les cartes i els discursos de Símmac s'han conservat i testifiquen una amistat sincera entre Símmac i Pretextat. Segons Símmac, Pretextat era un bon magistrat i un home virtuós.[1] Ammià, als seus escrits de principis dels 390's, en tres passatges de la seva Res Gestae[2] mostra la seva estima per les accions de Pretextat, mentre que el mateix autor sol criticar els membres del Senat. Per aquesta raó, alguns historiadors pensen que Ammià i Pretextat es coneixien.[1]

S'han conservat diverses inscripcions que es refereixen a Pretextat, i entre elles la més important és la del monument funerari dedicat a Pretextat i la seva esposa Acònia Fabia Paulina.[3] A més, hi ha algunes cartes dirigides a ell per l'emperador Valentinià II sobre una disputa religiosa, conservades al Collectio Avellana.

Jeroni (347–420), escriptor i teòleg cristià, va conèixer l'aristocràcia romana a través de les relacions amb les matrones romanes. Va escriure sobre Pretextat en dues cartes[4] i en la seva polèmica Contra Ioannem Hierosolymitanum (397). El dolor causat per la mort de Pretextat va ser tan difós entre els seus coneguts que Jeroni va escriure una carta a una matrona en què deia que Pretextat estava a l'infern.[5]

El filòsof i escriptor Macrobi, va convertir Pretextat[6] en el personatge principal de les seves Saturnaliorum Conviviorum, un llibre que descriu el renaixement pagà de finals del segle iv. No obstant això, les Saturnals es van escriure mig segle després de la mort de Pretextat, per la qual cosa la seva descripció està força idealitzada.[7] Finalment, dos historiadors posteriors van escriure sobre ell. El primer, Zòsim, un historiador pagà que va viure a la primera meitat del segle VI i autor d'una Història Nova, que va descriure Pretextat com un defensor dels cultes hel·lenístics a Grècia.[8] El segon historiador, Joan de Lidda, que va viure a la segona meitat del segle VI, i que parla d'un hierofant anomenat Pretextat,[9] encara que aquesta identificació és incerta.

Biografia

La seva data de naixement és desconeguda, encara que les fonts mostren que va néixer abans que Quint Aureli Símmac i Viri Nicòmac Flavià. També afirmen que el 384, any de la seva mort, Pretextat havia complert 40 anys del seu matrimoni amb Acònia Fabia Paulina.[3] Si Paulina era la seva primera esposa i si es van casar quan tenia vint-i-cinc anys, com era costum entre l'aristocràcia senatorial, el seu naixement podria estar entre 314 i 319. Segons Joan de Lidda i el filòsof neoplatònic Sopatre d'Apamea van participar en la cerimònia del polismós durant la fundació de Constantinoble, al voltant de 330.[9] Com els aristòcrates prenien rols sacerdotals molt joves, és possible que aquest Pretextat fos Veti Vestae.[3][10] En aquest cas, hauria nascut entre 310 i 324.[11]

Fill de Veti Rufí, cònsol el 323, era membre de la poderosa aristocràcia senatorial i, per tant, tenia una xarxa de relacions amb altres membres d'aquesta, una xarxa que s'utilitzava per obtenir favors i càrrecs. Entre els seus coneguts trobem a Quint Aureli Símmac, el seu pare Luci Aureli Aviani Símmac, Viri Nicòmac Flavià i probablement els senadors Volusi Venust i Minervi.[11] Un exemple d'aquesta xarxa és el seu matrimoni amb Acònia Fabia Paulina, cap a l'any 344,[3] filla d'Aconi Catul·lí Filomatí, prefecte de la ciutat del 342-44 i cònsol el 349.[12] Tingueren almenys un fill, recordat a l'elogi del seu funeral i autor de la inscripció en honor a son pare a la seva casa a l'Aventí,[13] i una filla, citada per Jeroni.[14] És possible que Veti Agori Basili Mavorci, cònsol el 527 i amb un interès similar a la literatura, podría ser el seu besnet.[11]

La seva tomba, conservada als Museus Capitolins, ens permet saber el seu cursus honorum.[15]

Pretextat va ocupar diversos càrrecs religiosos: pontifex de Vesta i Sol Invictus i augur. Va participar en els cultes de la Magna Mater (tauroboliat), de Mitra (aconseguint el rang de pater sacrorum)[16] i va exercir el paper de pater patrum, (autoritat principal del culte mitraic), i de hierofant. També va ser iniciat en els misteris de Dionís i els misteris d'eleusis de Demèter i Kore (sacratus Libero et Eleusiniis), i va participar en els misteris d'Isis i Serapis (en aquest últim com a Neòcor).[17] Igualment, curialis d'Hèrcules i sacerdot de Liber.

També va ocupar diversos càrrecs civils. Fou qüestor, corrector Tusciae et Umbriae, consularis (governador) de Lusitània, procònsol d'Acaia,[18] praefectus urbi (367-368). El 384 fou nomenat prefecte del pretori d'Itàlia i d'Il·líria[19] per l'emperador Valentinià II (r. 375-391) i cònsol per a l'any 385, càrrec que mai va ocupar ja que va morir el mateix 384.

El 370, el prefecte de la ciutat, Maximí va jutjar a diversos senadors per suposades pràctiques màgiques. Pretextat va liderar una delegació senatorial a l'emperador Valentinià I (r. 364-375), amb Volusi Venust i Minervi, per demanar-li a l'emperador que no s'apliqués la tortura dels senadors involucrats al judici. L'emperador va negar haver ordenat això i gràcies al qüestor Eupraxi, es va garantir que això no passaria.[20]

Exercint el càrrec de praefectus urbi, va retornar al Papa Damas I, la basílica d'Sicinino[21] i va obligar al bisbe Ursici, que disputava a Damas la successió de l'anterior Papa, Liberi, mort el 366, a fugir de Roma,[22] restaurant la pau a la ciutat[23] i concedint una amnistia als seguidors del bisbe derrotat.[24] La seva justícia fou cèlebre; va eliminar les construccions privades que s'havien constituit sobre els temples pagans (les maeniana) i va regular els pesos i les mesures verificades a tota la ciutat de Roma.[25] També va restaurar el Porticus Deorum Consentium al Fòrum Romà.[26]

Després de la seva mort, l'emperador va sol·licitar al Senat una còpia de tots els seus discursos,[27] i les verges vestals van demanar-li permís a l'emperador per a erigir estàtues en el seu honor.[28]

Protector de la religió romana

Pretextat va ser un dels últims partidaris polítics de la res divina, la religión romana. Va ser particularment devot a Vesta, al igual que la seva dona.[29] Pretextat era amic d'una altra figura important de la aristòcracia pagana, Quint Aureli Símmac. Segons Jeroni, en referència al luxòs estil de vida del Papa Damas, li va dir: "Fes-me bisbe de Roma i hem convertiré en cristià".[30]

Durant el seu mandat com a procònsol d'Acaia, va apel·lar contra un edicte de l'emperador Valentinià I emès el 364, que prohibía els sacrificis nocturns durant els misteris. Pretextat va argumentar que aquest edicte feia impossible que els pagans desenvolupessin la seva fe i l'emperador el va anul·lar.[31]

El 367, durant els seu mandat com a praefectus urbi, va supervisar la restauración del Porticus Deorum Consentium al Fòrum, l'últim gran monument dedicat a un culte pagà a Roma.[26] Fins i tot, si tan sols va ser una simple restauració d'estàtues malmesses i una renovació de l'adoració, es tracta d'una elecció simbòlica, ja que els Dii Consentes eren els protectors del Senat,[32] i per tan solíen equilibrar el poder de l'emperador, a qui la inscripció no menciona.[33] També es creu que la restauració del culte als Dii Consentes era una propagació de la "seva ideología del numen multiplex" citada al seu poema funerari.[33]

Pocs anys abans de la seva mort, essent Símmac praefectus urbi, Pretextat va realitzar una important cerimònia pagana al Capitoli, una processó ceremonial, registrada per Jeroni. Pretextat va ascendir precedit pels més importants magistrats, en un acte que, tot i no ser un triomf com a tal, s'hi assemblava molt.[33][34]

Referències

  1. 1 2 Kahlos (2002), Introduction.
  2. ↑ Ammià Marcel·lí, 22.7.6; 27.9.8–10; 28.1.24.
  3. 1 2 3 4 Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 1779.
  4. ↑ Números, xxiii y xxxix.
  5. ↑ Jeroni, carta xxiii.
  6. ↑ [https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/524?page=root;rgn=pages;size=100;view=image;q1=PraetextatusSmith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 516.]
  7. ↑ Kahlos (2002), Capítulo 5.1.
  8. ↑ Zòsim, Historia Nova, IV 3 3.
  9. 1 2 Joan de Lidda, De mensibus, 4.2.
  10. ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 1779.
  11. 1 2 3 Kahlos (2002), Capítulo 1.2.
  12. ↑ PLRE I, Catullinus 3, p. 187–188.
  13. ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 1777.
  14. ↑ Jeroni, carta cvii, 5.
  15. ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 31929.
  16. ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 1778.
  17. ↑ Kahlos, Capítulo 2.3.
  18. ↑ El sofista Himeri li va dedicar una oració quan va exercir aquest càrrec.
  19. ↑ Es citat en aquest càrrec entre el 21 de maig (Codi Teodosià VI.5.2) i el 9 de setembre (Codi Teodosià I.54.5).
  20. ↑ Ammià Marcel·lí, xxviii.1.24–25.
  21. ↑ Collectio Avellana, 6. És probablement una referència a la Basílica de Santa María la Major. Durant les lluites entre els partidaris de Damas i Ursici, els primers van matar a 137 partidaris d'aquest últim (Jeroni, Chronicon, citat a Edward Gibbon, The history of the decline and fall of the Roman Empire, Cap. 25.
  22. ↑ Amnià Marcel·lí, 27.9.9.
  23. ↑ Collectio Avellana, 7; Sozomen, vi.23.
  24. ↑ Collectio Avellana, 5.
  25. ↑ Ammià Marcel·lí, 27.9.10.
  26. 1 2 Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 102
  27. ↑ Símmac, Relationes 24.
  28. ↑ Símmac, Relationes 12.2.
  29. ↑ Lanciani.
  30. ↑ Jeroni, Contra Johannem Hierosolymitanum, 8.
  31. ↑ Zòsim, iv.3.2–3. La llei de Valentinià s'ha conservat al Codi Teodosià, ix.16.7.
  32. ↑ Martianus Capella, De Nuptiis Philologiae et Mercurii, 1,42.
  33. 1 2 3 Kahlos (1995).
  34. ↑ Jeroni, carta 23 2–3 ad Marcellam de exitu Leae.

Bibliografia

  • Cameron, Alan. The Last Pagans of Rome. Oxford University Press, 2011, ISBN 978-0-19-974727-6.
  • Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, Prosopography of the Later Roman Empire: A.D. 260–395, volumen 1 (PLRE I), Cambridge University Press, 1971, ISBN 0-521-07233-6.
  • Kahlos, Maijastina, "The Restoration Policy of Praetextatus", Arctos 29 (1995), p. 39–47.
  • Kahlos, Maijastina, Vettius Agorius Praetextatus. A senatorial life in between, Institutum Romanum Finlandiae, Roma, 2002, ISBN 952-5323-05-6 (Acta Instituti Romani Finlandiae, 26).
  • Lanciani, Rodolfo, Ancient Rome in the Light of Recent Discoveries,  Houghton & Mifflin, Boston y Nueva York, 1898, p. 169–170. En línea en LacusCurtius
  • Luis García Moreno, Fernando Gascó de la Calle, Jaime Alvar Ezquerra y Francisco Javier Lomas Salmonte (2014). Historia del mundo clásico a través de sus textos. Volumen 2 Roma. Madrid: Alianza. ISBN 978-84-206-8785-8.
Precedit per:
Noni Àtic
Prefecte del Pretori d'Itàlia
384
Succeït per:
Neoteri
Precedit per:
Eutropi
Prefecte del Pretori d'Il·líria
384
Succeït per:
Fèlix Juniorí Polemi