Vibrio parahaemolyticus

Infotaula d'ésser viuVibrio parahaemolyticus Modifica el valor a Wikidata

Imatge SEM Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdreVibrionales
FamíliaVibrionaceae
GènereVibrio
EspècieVibrio parahaemolyticus Modifica el valor a Wikidata
(Fujino et al., 1951) Sakazaki et al., 1963

Vibrio parahaemolyticus és una espècie de bacteri gramnegatiu de la família de les vibrionàcies (Vibrionaceae).[1] És un bacil corbat que es troba en les aigües salobres del mar, i quan s'ingereix causa malalties gastrointestinals en els humans. V. parahaemolyticus és un microorganisme aerobi facultatiu i no forma endòspores com ho fan altres membres del gènere Vibrio, és mòtil amb un flagel simple i polar.[2]

Patogènesi

Com que la infecció pot ocórrer per la via fecal-oral, la ingestió de bacteris per marisc cru o poc cuinat (generalment les ostres) és la principal causa de la gastroenteritis aguda que provoca aquest bacteri.[3] També hi pot haver infeccions per ferides però són menys comunes que les alimentàries. No està encara del tot clar el mecanisme d'infecció de V. parahaemolyticus.[4]

Epidemiologia

Els brots tendeixen a concentrar-se al llarg de zones litorals durant l'estiu i principi de la tardor. Diversos animals marins hi poden estar implicats com calamars, tonyina, sardines, crancs, gambes i bivalves com ostres i cloïsses, Clithon retropictus i Nerita albicilla[5] El període d'incubació de 24 hores és seguit per una diarrea aquosa explosiva acompanyada de nàusees, vòmits, mals abdominals i de vegades febre. Els símptomes per Vibrio parahaemolyticus típicament es resolen en 72 hores però poden persistir fins a 10 dies en individus immunodeficients. En la gran majoria dels casos la infecció està autolimitada i no cal tractament. En casos severs està indicat la substitució de fluids i electròlits.[2]

Addicionalment, nedar o treballar en zones afectades pot donar lloc a infeccions dels ulls, les orelles i en ferides obertes.[6] Després de l'huracà Katrina, hi va haver 22 infeccions de ferides per Vibrio de les quals 3 ho eren per V. parahaemolyticus i d'aquestes 2 van ser mortals.

Referències

  1. ↑ «Species: Vibrio parahaemolyticus» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2026].
  2. 1 2 Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9.
  3. ↑ Finkelstein RA. Cholera, Vibrio cholerae O1 and O139, and Other Pathogenic Vibrios. In: Barron's Medical Microbiology (Barron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
  4. ↑ Baffone W, Casaroli A, Campana R, Citterio B, Vittoria E, Pierfelici L, Donelli G «'In vivo' studies on the pathophysiological mechanism of Vibrio parahaemolyticus TDH(+)-induced secretion». Microb Pathog, vol. 38, 2-3, 2005, p. 133–7. DOI: 10.1016/j.micpath.2004.11.001. PMID: 15748815.
  5. ↑ Kumazawa NH, Kato E, Takaba T, Yokota T. (August) 1988. Survival of Vibrio parahaemolyticus in two gastropod molluscs, Clithon retropictus and Nerita albicilla. Nippon Juigaku Zasshi. 50(4): 918-24.
  6. ↑ Penland RL, Boniuk M, Wilhelmus KR «Vibrio ocular infections on the U.S. Gulf Coast». Cornea, vol. 19, 1, 2000, p. 26–9. DOI: 10.1097/00003226-200001000-00006. PMID: 10632004.

Enllaços externs