Victoria Bermejo

Plantilla:Infotaula personaVictoria Bermejo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1958 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, cineasta Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsNiki Navarro

Victoria Bermejo (Barcelona, 22 de febrer de 1958) és una escriptora, guionista i cineasta catalana.[1] De caràcter molt polifacètic, va ser una figura clau del còmic autòcton dels anys 1980, exercint de cronista i entrevistadora als autors emergents de l'època. Posteriorment es va passar al món de la publicitat i més endavant va conrear la literatura infantil i juvenil, destacant sobretot la col·laboció amb el dibuixant Miguel Gallardo. Ha participat en programes televisius com Continuará (TVE2) o Una mà de contes (TV3), és coguionista de la película Barcelona, abans que el temps ho esborri (2011) i directora del documental Volver a casa con 50 años (2016).[2][3] Amb la publicació de la novel·la Sí, lo hice (Pepitas de calabaza) el 2023, s'ha endinsat també en el camp de la literatura per a adults.

El seu pas per la literatura infantil i juvenil, ha donat com a fruit la publicació d'una vintena de llibres, els més populars dels quals probablement siguin els formats per la triologia Contes per explicar en 1 minut, amb il·lustracions de Miguel Gallardo.[4]

Biografia

És la germana gran d'una família de set germans.[4] Malgrat haver nascut a Barcelona, de petita va créixer uns anys a Valladolid, abans de tornar a Barcelona.[4]

Als dinou anys es va incorporar a l'Arxiu Històric de Barcelona.[2] Després, ja entrats els anys 1980, va anar a viure una temporada a Nova York. En tornar va conèixer en Joan Navarro, i es va capbussar així al mon del còmic i la premsa underground. Va col·laborar amb el Saló del Còmic de Barcelona i amb editorials com Norma, Complot o EDT. Juntament amb Navarro, Ramón de España, Ignacio Vidal Folch i Juan Bofill, va participar en el naixement de la revista Cairo, per la qual va dirigir la secció Conocerlo es amarlo, un espai dedicat a entrevistes dels autors de còmic insígnies de la revista, com Mique Beltrán, Pere Joan, Daniel Torres, Guillem Cifré o Tha.[5] A Nova York havia estudiat la premsa americana i conegut l'Interview d'Andy Warhol i es va proposar entrevistar els joves autors com si fossin estrelles de Hollywood.[6] A Cairo va conèixer Miguel Gallardo, amb qui més endavant naixeria una fructífera col·laboració que va derivar en la publicació de tota una sèrie de contes infantils i juvenils.

El 1987 va coordinar l'antologia de còmics 10 visions de Barcelona en historieta (Ed. Complot), que recollia diverses històries curtes que tenien lloc a deu barris diferents de Barcelona. Entre els autors hi havia Gallardo, Mariscal, Laura Pérez Vernetti, Rubén Pellejero, Josep Maria Beà, Alfonso Font, Pere Joan, T.P. Bigart, Tha i Ignasi Molina.[5]

A principis dels anys 2000 es va mudar a Berlín, on hi va passar alguns anys. Destaca en aquesta època la seva col·laboració amb l’artista conceptual Chema Alvargonzález. La seva residència compartida va propiciar el naixement de projectes artístics conjunts que van unir l’art conceptual amb la literatura. Un dels més reeixits fou la instal·lació lumínica Mehr Licht (Més llum) a l’embaixada de Suissa el 2001. Bermejo també va formar part del cercle de col·laboradors de la residència d’artistes GlogauAIR, fundada per Alvargonzález al barri de Kreuzberg el 2006.

De tornada a Barcelona va col·laborar una temporada en el programa de Televisió de Catalunya Una mà de contes.

El 2011 va participar al documental Barcelona, abans que el temps ho esborri, guanyador d'un premi Gaudí. Més endavant va autoeditar el documental Volver a casa con 50 años (2016), sobre les nefastes conseqüències que va suposar la crisi financera dels anys 2000 per a molts artistes.[7]

El 2023 va publicar la seva la primera novel·la destinada al públic adult, Sí, lo hice (Ed. Pepitas de calabaza) i el 2025 l'editorial Efe Eme, va publicar el llibre Conocerlo es amarlo, amb les entrevistes que Bermejo va publicars els anys 1980 a la revista Cairo.[8] Entre elles hi ha l'entrevista a Josep Coll, d'especial valor històric pel fet de ser la darrera que l'autor va concedir abans de la seva mort el 1984.[9]

Obra

Literatura infantil i juvenil

Triologia Contes per explicar en 1 minut

  • Bermejo, Victoria; Gallardo, Miguel. Contes per explicar en 1 minut. Arpa Editors, 2017. ISBN 978-841660149. 
  • Bermejo, Victoria; Gallardo, Miguel. Contes per explicar en 1 minut i ½. La Magrana, 2002, p. 112. ISBN 9788482644219. 
  • Bermejo, Victoria; Gallardo, Miguel. 2 Minuts i s'ha acabat. La Magrana, 2003, p. 112. ISBN 9788482644974. 

Altres contes

  • Bermejo, Victoria; Gallardo, Miguel. Contes per a nens. Empúries, 2004, p. 100. ISBN 978-8497870719. 
  • Bermejo, Victoria; Gallardo, Miguel. Contes per a nenes. Editorial Empúries, 2004, p. 100. ISBN 978-8497870702. 
  • Bermejo, Victoria; Gallardo, Miguel. Son tremends. RBA Libros, 2004, p. 96. ISBN 978-8478712120. 
  • Bermejo, Victoria. Vull que m'expliquis un conte. RBA Molino, 2005, p. 100. ISBN 978-8427293311. 
  • Bermejo, Victoria. No menjo!. RBA Molino, 2005, p. 100. ISBN 978-8427293304. 
  • Bermejo, Victoria. Al llit no!. RBA Molino, 2005, p. 100. ISBN 978-8427293298. 
  • Bermejo, Victoria; Gallardo, Miguel. La història més divertida de Mozart nen. La Galera, S.A. Editorial, 2006, p. 40. ISBN 9788424623401. 

Obra humorística i satírica

  • Bermejo, Victoria; Gallardo, Miguel. M'acabo de separar. Ediciones Granica, 2005, p. 100. ISBN 978-8475779232. 
  • Bermejo, Victoria; Gallardo, Miguel. Soc single: com ser-ho i no quedar-se sol en l'intent. Granica, 2007, p. 112. ISBN 9788483580103. 

Literatura adulta

  • Bermejo, Victoria. Sí, lo hice (en castellà). Pepitas de calabaza, 2023, p. 128. ISBN 978-8418998256. 

Altres publicacions

Referències

  1. ↑ Hevia, Elena «Victoria Bermejo, 'flâneuse' y escudriñadora: "Estoy en contra de hacer panegíricos del sufrimiento"». El Periódico, 07-05-2023 [Consulta: 15 abril 2026].
  2. 1 2 Valle, Alberto «Victoria Bermejo: En defensa de la diversión profunda». The New Barcelona Post, 21-06-2025 [Consulta: 15 abril 2026].
  3. ↑ Alós, Anna R. «Victoria Bermejo, cineasta: "Mi profesora de literatura, la señorita Reverter, me empujó a leer a Allan Poe"». El Periódico, 30-01-2025 [Consulta: 15 abril 2026].
  4. 1 2 3 Pérez Andújar, Javier «Victoria Bermejo, escritora: “En Barcelona ya no hay ningún sitio donde puedas ir a cenar a las tres de la mañana”». El Diario, 20-12-2024 [Consulta: 15 abril 2026].
  5. 1 2 Fraser, Benjamin (2022), pàg. 129.
  6. ↑ Vidal-Folch, Ignasi «Memorial de la revista 'Cairo'». Crónica Global, 28-09-2025 [Consulta: 15 abril 2026].
  7. ↑ Cols, Carles «Volver a casa con 50 años». El Periódico, 03-11-2016 [Consulta: 15 abril 2026].
  8. ↑ Fernández, Víctor ««Cairo», la revista que lo cambió todo». La Razón, 23-06-2025 [Consulta: 15 abril 2026].
  9. ↑ Vendrell, Ramon «Victoria Bermejo recupera sus entrevistas en el tebeo 'Cairo': "Quería explicar al mundo lo buenos y listos que eran mis amigos"». El Periódico, 17-07-2025 [Consulta: 15 abril 2026].

Bibliografia

  • CUADRADO, Jesús (2000). Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000, Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v. Pàg. 140 ISBN 84-89384-23-1. (castellà)
  • Fraser, Benjamin. «Spectacular modernity. The urban visions of Victoria Bermejo and Juan Linares». A: Barcelona, city of comics. Urbanism, architecture and design in postdictatorial Spain (en anglès). Suny Press (State University of New York Press), 2022, p. 123-142. ISBN 978-1438487496. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.