Vieri Tosatti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1920  Roma | ||
| Mort | 22 març 1999 (78 anys) Roma | ||
| Sepultura | cementiri Flaminio | ||
| Formació | Acadèmia Nacional de Santa Cecília | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música clàssica | ||
| Ocupació | compositor | ||
| Gènere | Òpera | ||
   | |||
Vieri Tosatti (Roma, 2 de novembre de 1920 - Roma, 22 de març de 1999) va ser un compositor italià de música contemporània.[1][2]
Biografia
Va començar els seus estudis amb Cesare Dobici, Carlo Jachino i Goffredo Petrassi, graduant-se el 1942 en piano i composició. Entre 1942 i 1944 va assistir al curs superior de composició a l'"Accademia Nazionale di Santa Cecilia" amb Ildebrando Pizzetti.[1][2]
És conegut sobretot per les seves obres, entre les quals Il sistema della dolcezza (1948),[1] basada en el conte El sistema del Dr. Tarr i el professor Fether d'Edgar Allan Poe, i Partita a pugni (8 de setembre de 1953)[1] que tracta sobre un combat de boxa i la primera representació de la qual va tenir lloc al Teatro La Fenice de Venècia amb Rolando Panerai i Agostino Lazzari dirigits per Nino Sanzogno i regits Enrico Colosimo. La seva producció musical també inclou música de cambra i obres simfòniques i corals, així com moltes obres primerenques i inèdites.
També és autor de dos llibres de contes: Altri paesi (1973-1974) i Nostre avventure (1980), d'un recull d'assajos: Capitoli scorpagni (1978-1979), d'un recull de poemes en alemany amb traducció italiana: Ausgewählte Gedichte (1988) i d'una novel·la fantàstica: Principe azzurro (1983), aquesta última recentment reeditada.
Entre els seus nombrosos alumnes podem citar els compositors Alessandro Cusatelli, Michele Dall'Ongaro, Piero Caraba, Federico Biscione, Daniele Corsi i Andrea Riderelli.
Els enregistraments històrics, les partitures i les partitures completes i tots els materials originals de Tosatti es poden consultar a la Bibliomediateca de l'"Accademia Nazionale di Santa Cecilia, "a la "Città della Musica de Roma."
Actualment (2020) moltes de les obres musicals del mestre estan disponibles en línia; el seu fill Valentino s'encarrega de la creació d'una Fundació Tosatti.
Referències
- 1 2 3 4 «Tosatti, Vieri - Enciclopedia» (en italià). Istituto della Enciclopedia Italianafondata da Giovanni Treccani S.p.A.. [Consulta: 20 maig 2025].
- 1 2 «VIERI TOSATTI» (en italià). Scissor. [Consulta: 20 maig 2025].
Bibliografia
- Maria Grazia Teodori, Giampiero Bernardini, Vieri Tosatti musicista e scrittore, Cooperativa Editrice Il Ventaglio, Roma 1993, Primo Premio "Diego Fabbri", 1994.
- Riccardo Viagrande, In antitesi con gli usi e le novità - Vieri Tosatti compositore e letterato, Aracne Editrice, Roma 2019.