Vigna
 Vigna luteola  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Subfamília | Faboideae |
| Gènere | Vigna Savi Vigna |
Vigna és un gènere de plantes angiospermes de la família de les fabàcies (Fabaceae). Són plantes nadiues de les zones de clima tropical i subropical d'Amèrica, Àfrica, Àsia i Austràlia,[1] entre els paral·lels 40° N i 35° S, i des de la vora del mar fins els 3.500 m d'altura.[2]
Inclou espècies econòmicament importants que són conreades, algunes força importants en l'alimentació humana d'Àfrica i Àsia. La producció més important correspon a les espècies Vigna unguiculata i Vigna radiata, però localment també són importants Vigna angularis, Vigna umbellata, Vigna aconitifolia i Vigna subterreanea. [3]
Descripció
Són plantes herbàcies enfiladisses o erectes, en alguns casos subarbusts. Les fulles són compostes, imparipinnades, amb tres folíols amb estípules. Les flors s'agrupen en inflorescències racemoses terminals o axil·lars. Al periant el calze presenta cinc dents i la corol·la és papilionàcia, de color groc, blau o porpra, amb un estendard suborbicular, les ales més curtes que l'estendard i la carena corbada. A l'androceu els estams són diadelfs, al gineceu l'ovari és sèssil i l'estil fil·liform amb la part superior engrossida. El fruit és un llegum amb llavors subquadrangulars.[4]
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1824 a la revista Nuovo Giornale dei Letterati pel botànic italià Gaetano Savi (1769-1844).[5] Rep el seu nom del botànic italià del segle xvii Domenico Vigna.[6]
Des del punt de vista filogenètic Vigna és un gènere estretament relacionat amb gèneres com ara Cajanus, Glycine i Phaseolus, de fet, les les espècies asiàtiques havien estat classificades dins del gènere Phaseolus fins a l'any 1970. Els estudis filogenètics i moleculars suggereixen que el gènere es va originar a l'Àfrica a partir del gènere Wajira, que seria basal dels gèneres Vigna i Phaseolus.[7]
Espècies
Dins del gènere Vigna es reconeixen les 106 espècies següents:[1]
- Vigna aconitifolia (Jacq.) Maréchal
- Vigna ambacensis Welw. ex Baker
- Vigna angivensis Baker
- Vigna angularis (Willd.) Ohwi & H.Ohashi
- Vigna antunesii Harms
- Vigna aridicola N.Tomooka & Maxted
- Vigna bequaertii R.Wilczek
- Vigna bosseri Du Puy & Labat
- Vigna bourneae Gamble
- Vigna clarkei Prain
- Vigna comosa Baker
- Vigna dalzelliana (Kuntze) Verdc.
- Vigna debanensis Martelli
- Vigna diffusa (Scott Elliot) A.Delgado & Verdc.
- Vigna dolomitica R.Wilczek
- Vigna exilis Tateishi & Maxted
- Vigna filicaulis Hepper
- Vigna friesiorum Harms
- Vigna frutescens A.Rich.
- Vigna gazensis Baker f.
- Vigna glabrescens Maréchal, Mascherpa & Stainier
- Vigna gracilicaulis (Ohwi) Ohwi & H.Ohashi
- Vigna gracilis (Guill. & Perr.) Hook.f.
- Vigna grandiflora (Prain) Tateishi & Maxted
- Vigna hainiana Babu, Gopin. & S.K.Sharma
- Vigna halophila (Piper) Maréchal, Mascherpa & Stainier
- Vigna haumaniana R.Wilczek
- Vigna heterophylla A.Rich.
- Vigna hirtella Ridl.
- Vigna hosei (Craib) Backer
- Vigna indica T.M.Dixit, K.V.Bhat & S.R.Yadav
- Vigna juncea Milne-Redh.
- Vigna juruana (Harms) Verdc.
- Vigna keraudrenii Du Puy & Labat
- Vigna khandalensis (Santapau) Sundararagh. & Wadhwa
- Vigna kirkii (Baker) J.B.Gillett
- Vigna kokii B.J.Pienaar
- Vigna konkanensis Latha, K.V.Bhat, I.S.Bisht, Scariah, K.J.John & Krishnaraj
- Vigna lanceolata Benth.
- Vigna lasiocarpa (Mart. ex Benth.) Verdc.
- Vigna laurentii De Wild.
- Vigna lobatifolia Baker
- Vigna lonchophylla Piper
- Vigna longifolia (Benth.) Verdc.
- Vigna longissima Hutch.
- Vigna luteola (Jacq.) Benth.
- Vigna malayana M.R.Hend.
- Vigna marina (Burm.) Merr.
- Vigna membranacea A.Rich.
- Vigna mendesii Torre
- Vigna microsperma R.Vig.
- Vigna mildbraedii Harms
- Vigna minima (Roxb.) Ohwi & H.Ohashi
- Vigna monantha Thulin
- Vigna monophylla Taub.
- Vigna mudenia B.J.Pienaar
- Vigna mukerjeeanus (Babu ex Raizada) Raizada
- Vigna multinervis Hutch. & Dalziel
- Vigna mungo (L.) Hepper
- Vigna myrtifolia Piper
- Vigna nepalensis Tateishi & Maxted
- Vigna nigritia Hook.f.
- Vigna nyangensis Mithen
- Vigna oblongifolia A.Rich.
- Vigna owahuensis Vogel
- Vigna pandeyana Gore, S.P.Gaikwad & Randive
- Vigna parkeri Baker
- Vigna phoenix Brummitt
- Vigna platyloba Welw. ex Hiern
- Vigna procera Welw. ex Hiern
- Vigna pseudovenulosa (Maréchal, Mascherpa & Stainier) Pasquet & Maesen
- Vigna pubigera Baker
- Vigna pygmaea R.E.Fr.
- Vigna racemosa (G.Don) Hutch. & Dalziel ex Baker f.
- Vigna radiata (L.) R.Wilczek
- Vigna radicans Welw. ex Baker
- Vigna ramanniana Rossbach
- Vigna reflexopilosa Hayata
- Vigna reticulata Hook.f.
- Vigna richardsiae Verdc.
- Vigna sahyadriana Aitawade, K.V.Bhat & S.R.Yadav
- Vigna sathishiana Balan & Predeep
- Vigna schimperi Baker
- Vigna schlechteri Harms
- Vigna schottii (Benth.) A.Delgado
- Vigna somaliensis Baker f.
- Vigna stenophylla Harms
- Vigna stipulacea (Lam.) Kuntze
- Vigna suberecta Benth.
- Vigna subramaniana (Babu ex Raizada) Raizada
- Vigna subterranea (L.) Verdc.
- Vigna tenuicaulis N.Tomooka & Maxted
- Vigna tisserantiana Pellegr.
- Vigna trichocarpa (C.Wright) A.Delgado
- Vigna trilobata (L.) Verdc.
- Vigna trinervia (B.Heyne ex Wight & Arn.) Tateishi & Maxted
- Vigna triodiophila A.E.Holland & R.Butcher
- Vigna triphylla (R.Wilczek) Verdc.
- Vigna truxillensis (Kunth) N.Zamora
- Vigna umbellata (Thunb.) Ohwi & H.Ohashi
- Vigna unguiculata (L.) Walp.
- Vigna venulosa Baker
- Vigna verdcourtii Pasquet
- Vigna vexillata (L.) A.Rich.
- Vigna wittei Baker f.
- Vigna yadavii S.P.Gaikwad, Gore, Randive & Garad
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Vigna:[1]
- Azukia Takah. ex Ohwi
- Callicysthus Endl.
- Geolobus Raf.
- Haydonia R.Wilczek
- Liebrechtsia De Wild.
- Phasellus Medik.
- Plectrotropis Schumach. & Thonn.
- Rudua Maek.
- Scytalis E.Mey.
- Voandzeia Thouars
Referències
- 1 2 3 «Vigna Savi» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 19 juny 2026].
- ↑ Chittaranjan, 2011, p. 293.
- ↑ Chittaranjan, 2011, p. 291.
- ↑ «Flora of China. vol. 10, Fabaceae, Vigna» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «igna Savi» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 19 juny 2026].
- ↑ Quattrocchi, 2000, p. 2796.
- ↑ Chittaranjan, 2011, p. 291-292.
Bibliografia
- Chittaranjan, Kole. Wild Crop Relatives: Genomic and Breeding Resources. Legume Crops and Forages (en anglès). Springer, 2011. ISBN 978-3-642-14386-1.
- Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names Common Names, Scientific Names, Eponyms. Synonyms, and Etymology (en anglès). Volum 4. CRC Press, 2000. ISBN 0849326788.
Enllaços externs
- Crop Wild Relatives Gap Analysis Portal Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine. reliable information source on where and what to conserve ex-situ, regarding Vigna genepool