Vilardida
| Tipus | nucli de població intermunicipal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Tarragona | |||
| Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | |||
| Comarca | Alt Camp | |||
| Municipi | Montferri | |||
Vilardida és una entitat de població de l'Alt Camp, dividida entre els municipis de Montferri, al nord, i Vila-rodona, al sud.[1] Està situada sobre una petita elevació del terreny a la riba esquerra del Gaià, just a l'indret on aquest era travessat per un dels ramals de la Via Augusta i després pel camí ral de Vilafranca a Montblanc.[2] Actualment, la carretera C-51 és la seva principal via de comunicació.[3]
Demografia
| Entitat de població | Municipi | Habitants (2025) |
| Vilardida | Vila-rodona | 8 |
| Vilardida | Montferri | 3 |
| Font: Idescat | ||
Història i descripció
Les restes arqueològiques indiquen que hi havia una ocupació del lloc anterior al segle ii aC, documentant-s'hi ceràmica ibèrica i d'època alt i baix imperial.[4]
El lloc de Villa Ardidam apareix per primer cop en un document datat entre 960 i 990, pel qual Calabuig i el seu germà Guadamir venien a Sendred el castell de Castellvell de la Marca.[5] Arran de l'expansió de la Marca del comtat de Barcelona entre finals del segle x i principis del xi, Vilardida va quedar adscrit al terme del castell del Montmell, quedant sota la jurisdicció del bisbat de Barcelona, que el subinfeudauren, essent-ne els principals feudataris els Banyeres.[6] El 1152, Ponç Pere de Banyeres reconegué a Ramon Llorenç i als seus descendents la potestat del lloc, establint l'obligació de construir-hi una casa forta.[6]
A partir de finals del segle xii els Llorenç substituïren el seu gentilici pel de Vilardida, i així, el 1194, s'esmenta Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, depenent del bisbe de Barcelona.[6][1]
El 1710, Vilardida va passar a mans de Jacint Tudó, i arran de l'adquisició, es va originar un litigi sobre la jurisdicció del lloc amb el bisbat de Barcelona, que es va resoldre a favor d'aquest darrer.[7] Fou un municipi independent fins al 1812, i a mitjan segle xix produïa vi, oli, blat i llegums, i tenia una fàbrica d'aiguardent i un molí fariner.[1]
Referències
- 1 2 3 «Vilardida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Pastor i Batalla, 2019, p. 49.
- ↑ «PoblesAbandonats». [Consulta: 19 juny 2026].
- ↑ Pastor i Batalla, 2019, p. 50.
- ↑ Pastor i Batalla, 2019, p. 51.
- 1 2 3 Pastor i Batalla, 2019, p. 52.
- ↑ Pastor i Batalla, 2019, p. 60.
Vegeu també
Bibliografia
- Pastor i Batalla, Isidre «Família i poder a Vilardida. Una aproximació a l’estament senyorial». La Resclosa, núm. 2, 1998, p. 49-60.